NOTÍCIES

Assajar és de covards #aedccongestió

SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA

Dilluns passat va tenir lloc el primer Assajar és de covards d’aquest mes. Sí, sí, he dit el primer i no m’he tornat pas boja. Malgrat que Assajar és de covards és un esdeveniment mensual, al novembre hi ha una segona oportunitat en el marc del Festival RBLS que tindrà lloc aquest cap de setmana. Serà un Assajar és de covards especial joves amb un equip d’autèntic luxe.

Però tornant al tema, el de dilluns passat no va ser un Assajar és de covards qualsevol, especialment per mi. I és que per primera vegada l’staff (els organitzadors) em van permetre colar en el que l’argot de l’Assajar anomena “el pasado”, és a dir, les dues hores prèvies a la obertura de portes. Així que, per primera vegada us puc explicar com és el “no-assaig” de l’Assajar és de covards.

La cosa va així. A les 7 de la tarda (més o menys) s’ajunten al Tantarantana l’staff, la directora, les actrius i el músic. Directora i actrius reben uns dies abans (3 o 4, depenent del mes i dels dramaturgs) el text que es farà i els contactes mutus. Així, si vol, la directora pot donar indicacions senzilles sobre vestuari o utilleria que caldrà el dia de l’espectacle. Un cop al Tanta, la directora explica a l’staff com vol que quedi l’espai escènic i com ha de seure el públic, i mentre aquests ho preparen i es canvien, la directora dona indicacions sobre l’escenari a les actrius (que es veuen per primera vegada), al músic i al tècnic de llums. Només tenen dues hores en total abans que s’obrin les portes, però l’ambient és relaxat i divertit. I, això sí, passa volant!

De manera que abans d’adonar-me’n, ja era a la porta de l’Àtic 22 amb la resta de públic disposada a descobrir els espectacles de la nit. En un Assajar especialment femení (cosa, d’altra banda, força habitual a un corral on el feminisme és la norma) vam sentir textos de dues autores, Carla Torres i María San Miguel, dirigits per Sílvia Sonet (que, per cert, està a punt d’estrenar el seu primer espectacle, del que espero parlar-vos ben aviat). El més sorprenent de la nit va ser el caràcter clarament polític dels dos textos, una característica, aquesta vegada sí, menys habitual a Assajar és de covards, però que, en el fons, és un reflex del que passa al carrer i arreu, on la política ocupa una part molt important del nostre pensament. Marta Codina i Albert Jiménez (que ho van fer genial) van ser els encarregats de donar vida a dues parelles de personatges completament diferents. Al text de María San Miguel, un fragment de l’espectacle Viaje al fin de la noche, en cartell al Tantarantana, presentava dos personatges del País Basc que es preguntaven sobre què és la identitat. Un text molt interessant, filosòfic i profundament polític. El text de Carla Torres, per la seva banda, presentava la improvable trobada entre una youtuber i un president de la Generalitat a una sala de videojocs de realitat virtual. Humor i mala baba per parlar una mica de l’aquí i l’ara.

Després de la pausa, vam gaudir del concert de Joan Boada, un cantautor que va tocar tot un seguit de cançons populars (que ens van recordar com són de masclistes algunes lletres) i ens va fer cantar tota l’estona amb ell i la seva guitarra. Per mi, el seu gran hit va ser La Masovera, una cançó que havia cantat de nena a la coral de la meva escola però que feia mil anys que ni sentia. Quina nostàlgia. La veritat és que va ser tan inesperat com original i divertit.

I després del concert, com sempre, va arribar una jam on els participants van saltar a escena fent un homenatge a Chiquito de la Calzada (com no podia ser d’una altra manera) i, com sempre passa, van fer relectures originals i inesperades dels textos.

El dilluns va acabar com sempre, cantant We are the World, We are the Children i tornant a casa amb un somriure.

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER

You have Successfully Subscribed!