UN NOU PLA PER FER-HO MÉS EVIDENT

CRÍTIQUES CULTURALS | JUDIT MARTÍNEZ

Es pot voler incomodar; es pot voler increpar, ésser subversiu i rebel·lar-se contra qualsevol cànon mentre es narra una història d’amor. En un nou ordre social creat en resposta a la superpoblació i l’avenç de la robòtica, personatges desorientats dins el curs del riu s’enamoren i responen a l’amor de forma visceral.

Röbota és l’omnipresència, una autoritat que s’assegura que tothom estigui al llindar entre el robot i la persona. Creix en un espai completament asèptic, construït de forma molt freda i amb una divisió difusa de la quarta paret. El llenguatge, juntament amb cada gest, està meticulosament ideat per formular en entorn incòmode, grotesc, ple de detalls de molta simbologia. La vestimenta, el caminar i la postura, l’espai escènic, tot està desposseït de rigidesa malgrat l’enorme tensió que protagonitza l’espectacle.

Les relacions personals corrents, gràcies a aquesta peça, s’evidencien especialment tòxiques, perquè s’esdevenen en el pla de la distopia. Així, els dos debats del relat, el domini de la tecnologia i l’amor possessiu, s’entrellacen davant d’una trama poc prioritària. Un entorn entre senzill i incert per donar molta més força al discurs.

El eje oficialment sembra i deixa créixer la seva identitat, que el públic comença a tenir identificada com a referent. La companyia està disposada a fer-se valdre en l’univers de les arts escèniques, tan hostil com Röbota, i deixar-hi una petjada nova, que dissipa estigmes i redefineix realitats amargament assumides. Perquè ser agressiu, trencar amb tot i qüestionar-se dogmes ja feia estona que venia molt de gust.