INFORMACIÓ
PER COMPANYIES

Al Tantarantana ens definim com un teatre obert a les companyies. Un centre de creació on generar espais de trobada entre els diferents col•lectius implicats en la creació escènica. Volem ser un espai compromès amb les companyies, on es puguin desenvolupar nous projectes escènics en un clima de complicitat i de confiança, i també un espai compromès amb el públic, on es puguin trobar espectacles de qualitat connectats amb la realitat del nostre barri, la nostra ciutat i el nostre país. Apostem per la col•laboració i l’intercanvi com a fonaments essencials del procés creatiu i treballem al costat de les companyies per desenvolupar un teatre connectat amb la realitat i enfocat en el futur.

CONVOCATÒRIES

CONVOCATÒRIA
EL CICLÓ

El Cicló és un dels projectes de suport a la creació que duem a terme com a Fàbrica de Creació. Es tracta d’una residència trianual per a 5 companyies amb l’objectiu de crear un espectacle per any i que es programarà dins la temporada d’exhibició del Tantarantana.

Aquest any 2020 no obrirem convocatòria en tant que les residències de les actuals companyies són encara vigents. En aquesta secció i a través de les xarxes socials us informarem puntualment quan s’obri la propera convocatòria.

CONVOCATÒRIA
RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES
DE TEMPORADA

Les residències de temporada estan pensades per donar l’empenta final a projectes en fase de desenvolupament. La propera convocatòria s’obrirà durant el primer trimestre de 2021.

CONVOCATÒRIA
PER A LA PROGRAMACIÓ D’ADULTS

PROPERA CONVOCATÒRIA: FEBRER-MARÇ 2021
Si vols proposar-nos el teu espectacle per a que formi part de la programació del Teatre Tantarantana ens pots fer arribar la teva proposta durant la convocatòria anual amb la que rebem projectes. En aquests moments la convocatòria està tancada, durant els mesos de febrer i març trobaràs en aquest apartat tota la informació per fer-nos arribar la proposta d’espectacle. Consulta la informació sobre les nostres sales per pensar quin podria ser l’espai més adient per a portar a escena el vostre espectacle.

CONVOCATÒRIA
PER A LA PROGRAMACIÓ FAMILIAR

Si vols proposar-nos el teu espectacle familiar per a que formi part de la programació infantil i escolar del Teatre Tantarantana ens pots fer arribar tota la informació sobre la teva proposta a programacio@tantarantana.com. Així la podrem valorar i donar-te una resposta.

BEQUES

BECA
D’ESCRIPTURA DRAMATÚRGICA
CARME MONTORIOL

CONVOCATÒRIA OBERTA
El Teatre Tantarantana és un dels quatre espais de la ciutat que col·laboren amb les Beques de dramatúrgia Carme Montoriol en el marc del programa Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO per a l’any 2021.

Aquestes beques volen propiciar l’escriptura de nous textos teatrals proporcionant a les dramaturgues seleccionades dos mesos d’espai privat de treball i una dotació econòmica de 3.000€. Estan adreçades a dramaturgues que escriguin en qualsevol llengua (català, castellà, anglès, francès…) que hagin estrenat com a mínim 1 obra.

La temporada passada vam tenir en residència el dramaturg Llàtzer Garcia i actualment ha estat treballant al nostre espai el dramaturg Jan Vilanova que ha obtingut la beca Carme Montoriol per desenvolupar el seu projecte.

ENTREVISTA AL DRAMATURG LLÀTZER GARCIA. 2019

Quin projecte vas presentar per a optar a la beca?
Em vaig presentar amb Sammael, un text al que feia temps que li feia voltes i que tenia moltes ganes de dedicar-li temps. De fet, sense la beca l’hagués desenvolupar igualment! Però hagués estat un procés més lent…

Sammael?
És el nom d’un diable molt curiós. Vol dir “el verí de Deu”, i els textos no es posen d’acord de si és un àngel o un dimoni. És, per dir-ho d’alguna manera, la part diabòlica de Deu. És un projecte que es pregunta molt sobre l’origen del mal, sobre la violència. De fet el punt de partida del text és un atac que vaig patir al metro. A partir d’allà vaig començar a pensar, després a investigar, i ara a escriure. M’està quedant un text força violent, la veritat. Però de fet no és gaire estrany: hi ha molta violència a l’aire…

Ha canviat molt en aquests dos mesos de treball? Quin futur li espera a Sammael?
Molt. Sobretot he aprofitat per fer una recerca en profunditat sobre els temes que crec que toca l’obra. He llegit o rellegit Conrad, Dostoyevski, filosofia per tenir nocions de l’origen del mal… i he anat anotant moltes idees i pensaments. I vaig per la segona versió (de la primera part del text).

Ha d’evolucionar encara més: acostumo a dedicar una any més o menys a tenir enllestit un projecte, combinant amb altres coses, és clar. I després, espero que el podreu veure en algun teatre.

Formes part de la 1a fornada de guanyadors de la Beca Carme Montoriol. Trobes que són útils aquestes iniciatives per al teixit teatral del nostre país?
I tant. El fet que escriguis a prop d’un escenari fa que l’autor/a dramàtic no oblidi que escriu per ser representat. Que escriu perquè aquelles paraules siguin dites per uns actors davant d’uns espectadors. I que durant un temps puguis viure dignament de la teva feina és fabulós (encara que sigui una feina tan absurda com la d’intentar escriure teatre).

I com és el primer any de la beca, també ets el nostre primer convidat a les nostres oficines. T’hi has trobat a gust?
Molt. M’encanta el barri, el conec molt bé. I he treballat molt a gust a l’Àtic. Ara, no he estrenat la cafetera: No m’he fet ni un trist cafè. Un desastre. Per compensar he begut molta aigua…

Llàtzer Garcia

Dramaturg i director

ENTREVISTA AL DRAMATURG JAN VILANOVA. 2020

Quin projecte vas presentar per a optar a la beca? Ens l’expliques una mica?
Vaig presentar el projecte Bruixes. Em temo que el títol no té molt misteri. Es tracta d’una obra que gira al voltant de la bruixeria aquí a Catalunya, entre els segles XV i XVII.

Fa uns anys, al darrer curs del Grau d’Història, em van parlar de les bruixes. Alguna cosa va passar, no sabria dir ben bé què, però em van atreure poderosament. Tant és així que va acabar convertint-se en el meu Treball de Fi de Grau. D’alguna manera ¬–i crec que no només em passa a mi– les bruixes connecten amb quelcom arrelat al nostre interior, relacionat amb la por, amb tot l’imaginari que tenim des que som petits i, sovint, amb tot el dolor que conté aquest episodi històric.

Tanmateix, em dona la sensació, un cop estudiada la bruixa en termes acadèmics, que en general es té molt desconeixement de la seva realitat històrica. I aquest projecte pretén ser una forma de donar a conèixer tot aquell univers: qui eren aquelles dones acusades de bruixa? Quines eren aquelles persones que les acusaven? I sempre des de l’actitud que l’historiador Marc Bloch resumia en aquesta frase: “comprendre és una paraula carregada de dificultats però també d’esperances. És una paraula plena d’amistat”.

Ha canviat molt en aquests mesos de treball?
No és que hagi canviat el projecte, sinó que ha anat prenent forma. El principal repte que tenia –o potser problema– era decidir quin enfocament donar a un tema per si sol potent.

Ja s’han escrit obres que tracten la bruixeria. Malgrat que de vegades parteixin de fets històrics, es ficcionalitza en gran mesura el que passa a escena. Jo sabia que volia distanciar-me d’això. Perquè ja ho he vist i perquè, si alguna cosa sento, és que sovint hem allunyat les bruixes de la seva realitat. I ha estat al llarg d’aquests mesos de treball que he trobat la resposta. Especialment gràcies a la lectura: de llibres i articles sobre el tema però, sobretot, d’una font primària de l’època: els processos contra les bruixes.

El plantejament de l’obra girarà al voltant d’aquests processos conservats a Catalunya. Els processos són documents on un notari transcrivia totes les fases dels judicis, des dels primers interrogatoris de veïns i veïnes, on s’acusa a la bruixa, fins el moment de la sentència i, de vegades, l’execució. El notari es dedicava a copiar tot el que es deia. Per tant, tenim un registre proper a unes converses de fa 400 anys. Si bé s’ha de tenir present que és un document produït per una de les parts, l’acusació, allà s’hi pot intuir la realitat del dia a dia dels pobles, la mentalitat de la gent i les seves pors i anhels. Això em sembla un element d’una riquesa dramàtica brutal.

Quines són les següents passes des del punt on ets ara?
Ja tinc clar l’enfocament: una obra de teatre documental a partir dels processos. Ara haig d’acabar de definir altres qüestions fonamentals: explico un sol procés o diversos? Més enllà d’exposar casos judicials, quin és el recorregut dramàtic de l’obra?

Després, hi ha qüestions més formals, com per exemple, quantes actrius hi haurà a escena? Parlen el català d’aleshores o l’actual? O un híbrid? Fins a quin punt sóc fidel a la transcripció original o l’adapto a les necessitats d’un text amb vocació escènica?

En fi, una sèrie de dubtes que no sempre tenen una resposta clara o única. De fet no sé quan en treuré l’entrellat. Però vaja, aquesta és la feina de l’escriptor.

I ja que hi som: com t’hi has trobat a l’espai de treball d’Àtic? Què tal per concentrar-s’hi?
Molt bé, sincerament. Agradable, espaiós i lluminós (molt important!). I l’equip humà del teatre molt atent i proper. A més, el que m’agradava era que, no massa lluny, a la sala, estaven assajant. Per un escriptor, feina solitària per excel·lència, sentir-se acompanyat, saber que pots fer una pausa i veure i xerrar amb altres persones, sempre és agraït.

Trobes que són útils iniciatives com la beca Carme Montoriol per al teixit teatral del nostre país?
Totalment. Indispensables. Més que això, fins i tot. Em temo, però, que és tracta d’una gota d’aigua en un desert: la necessitat és tan gran.

Si la situació del sector ja és precària, crec que la realitat dels autors i autores és de les més delicades. Pels ritmes que requereixen els nostres processos i per la incertesa del resultat. És molt difícil fer la nostra feina en condicions. Sovint només cobrem els drets d’autor. I per aquest motiu, és complicat disposar d’allò que hauria de ser indispensable com a creadors: temps per pensar i escriure.

 

Jan Vilanova

Dramaturg

INFORMACIÓ DE LES SALES

SALA
BAIXOS 22

La sala Baixos22 és un espai a la italiana amb 107 localitats i un escenari de 9,25m de fons i 7,05m d’amplada. Hi programem espectacles per a públic adult i per a públic familiar, i també és on realitzem les funcions escolars.

ACCESSIBILITAT:
Bucle magnètic: la sala Baixos22 compta amb bucles magnètics individuals i so amplificat per poder oferir funcions accessibles a persones amb diversitat sensorial auditiva.

Diversistat sensorial: la sala Baixos22 posa a disposició de les companyies el material tècnic (monitors i projectors) per oferir funcions amb audiodescripció i subtítols. Si la teva companyia està interessada en oferir funcions accessibles escriu-nos a jpuig@tantarantana.com i us podrem assessorar.

Diversitat funcional i/o mobilitat reduïda: la sala Baixos22 disposa de rampa d’entrada i d’una localitat accessible en cadira de rodes. Estem treballant per poder millorar ben aviat les condicions de l’espai pel que fa l’accessibilitat.

SALA
ÀTIC 22

La sala Àtic22 és un espai diàfan i versàtil, amb graderies que poden col·locar-se a quatre, tres i dues bandes. La capacitat per a les espectadores oscil·la entre les 40 i les 60 localitats segons la disposició de públic que necessiti l’espectacle.

ACCESSIBILITAT:
Bucle magnètic: la sala Àtic22 compta amb bucles magnètics individuals i so amplificat per poder oferir funcions accessibles a persones amb diversitat sensorial auditiva. En aquests moments el sistema es troba en fase de prova.

Diversistat sensorial: la sala Àtic22 posa a disposició de les companyies el material tècnic (monitors i projectors) per oferir funcions amb audiodescripció i subtítols. Si la teva companyia està interessada en oferir funcions accessibles escriu-nos a jpuig@tantarantana.com i us podrem assessorar.

Diversitat funcional i/o mobilitat reduïda: la sala Àtic22 no és un espai accessible. Estem treballant per poder millorar aviat les condicions de la sala en aquest aspecte.

 

LLOGUER
D’ESPAIS

El Tantarantana és un singular espai de Barcelona que ofereix la possibilitat de ser llogat per a l’exhibició d’espectacles d’arts escèniques, reunions, trobades, visites o per a empreses i mecenes.

Actualment comptem amb tot l’edifici: Sala Baixos22, Sala Àtic22 i terrat. Estem reformant el primer pis per tal d’habilitar més sales d’assaig, una sala de reunions i una cuina per sentir-nos com a casa.

Es respira el teatre i la creació a tots els racons. Si vols visitar-nos posa’t en contacte amb nosaltres!
+INFO pots escriure a Jordi Puig, cap tècnic: jpuig@tantarantana.com

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER

You have Successfully Subscribed!