PRESENTEM LA RESIDÈNCIA ARTÍSTICA DEL COL·LECTIU QUE NO SALGA DE AQUÍ EN COL·LABORACIÓ AMB FIRA TÀRREGA

PRESENTEM LA RESIDÈNCIA ARTÍSTICA DE JULIA IRANGO EN COL·LABORACIÓ AMB ELS GRANERS DE CREACIÓ

ELS TEATRES DE PROXIMITAT OBRIM LA 2ª CONVOCATÒRIA DE TEXTOS I PROJECTES “ON EL TEATRE BATEGA”

BENVINGUDES, GRÀCIES, AGRAÏDES, FELIÇOS… REIVINDICANT I ORGULLOSES. I SEMPRE ACOMPANYADES

CRISTINA COLL | DIARI DE BARCELONA
Begoña Moral alça un crit inconformista i convincent enfront el sistema capitalista i el canvi climàtic amb Destination Moon. El nom ve donat per la pel·lícula de ciència-ficció d’Irvin Pichel del 1950 on la visió del món és catastrofista.

ORIOL OSAN | NUVOL.COM
Llàtzer Garcia ha estrenat ‘La meva violència’ al Tantarantana, un retrat de la joventut desencantada.

MANUEL PÉREZ Y MUÑOZ | EL PERIODICO
El dramaturgo Llàtzer Garcia y la compañía H.I.I.I.T levantan en el Tantarantana un incómodo retrato generacional con algún dardo envenenado hacia el ‘establishment’ teatral.

Dues d’elles a punt d’estrenar en residència tècnica. Les altres dues en plena residència artística per investigar sobre els seus futurs espectales. Obskené, Produït per H.I.I.I.T, Paradiso 99 i Dramaturgxs de Sants comparteixen espais i energia creativa aquesta setmana al Teatre Tantarantana

BARCELONA CULTURA
La meva violència, Destination Moon i Els ocells ho fan, les balenes i les puces, també són tres peces escèniques que s’estrenaran aquesta primavera al Tantarantana. Però abans hauran passat per Fabra i Coats: Fàbrica de Creació a complir les llargues jornades d’assajos pertinents

RAMON OLIVER – QUÈ FEM, LA VANGUARDIA
PADILLA VEU LA NOVEL·LA DE BARICCO COM UN RELAT SOBRE LA LLUITA CONSTANT DE LA DONA PER MARCAR UNES NORMES PRÒPIES

TEATRE TANTARANTANA
Les jornades, que inclouran ponències, converses i exhibició d’espectacles, es clouran el divendres dia 9 a les 20h amb la projecció d’OI NÉOI (ELS NOUS), un espectacle de teatre comunitari intergeneracional i interculturalco-creat per joves nouvinguts, joves estudiants d’arts escèniques i gent gran del barri del Raval sota la direcció de la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola

NICOLAS LARRUY I ESPECTÁCULOS BCN
Andreu Rifé ha escrit i dirigit un text agre que posa damunt la taula un tema que no es comenta gairebé mai: Els porcs també mengen verd. Els pares que tenen fills, se’ls estimen a tots de la mateixa manera? O fan diferències?

ORIOL OSAN | NUVOL.COM
El que fa Rifé és arribar in extremis, salvar el desnodrit garrinet i donar-li la possibilitat de revenja. De la mare truja i dels seus afamats germanets bacons. O, almenys, la possibilitat de dir-hi la seva, que ja és un què.

TANTARANTANA
Una temporada insòlita mereix una presentació insòlita. L’equip en ple del Tantarantana ens hem convertit temporalment en youtubers per poder-vos explicar en píndoles de vídeo totes les novetats dels nostres projectes de fàbrica de creació i tota la nostra programació 20-21, on trobarem espectacles d’autores com Denise Duncan, Marta Aran o Llàtzer Garcia entre moltes altres. Preparedes? Llestes? Ja pots donar-li al play!

MARCOS ORDÓÑEZ | BABÉLIA, EL PAÍS
Es conmovedor ver cómo se encuentran las dos desconocidas, cada vez más próximas, y la abogada se zambulle en las aguas de la infancia como quizás nunca haya hecho, en uno de los más hermosos monólogos de Mouawad.

EDUARDO DE VICENTE | EL PERIÓDICO

Se trata de pequeñas grandes historias conmovedoras y sinceras de entre las cuales la compañía Iguana Teatre ha seleccionado unas cuantas para representarlas en un montaje con un título más que adecuado, Llum trencada, que puede verse en el Tantarantana solo hasta el 9 de febrero.

MAN HOH TANG | YOUNG

Llum Trencada continúa el trabajo de recuperar la memoria de los perdedores de la Guerra Civil y la posguerra en Mallorca, que la compañía inició en Mar de fondo, con la autoría de la dramaturgia de Aina Salom y Carme Planells a partir de los libros de entrevistas Mujeres republicanas. Memoria de la Guerrra Civil en Mallorca, de Margalida Capellà.

Aquesta setmana arriben al Teatre Tantarantana els partners del projecte RAPPORT, un projecte internacional CREATIVE EUROPE del TEATRE TANTARANTANA i PROJECTE PI(È)CE amb Anglaterra, Polònia i Suècia

ORIOL PUIG TAULÉ | NÚVOL.COM

La incomoditat es manifesta de forma més violenta en la rialla que en el silenci, i en aquest sentit la proposta del director troba el to just, el punt ideal de bombolla

JUDIT MARTÍNEZ GILI | NOVA VEU
Hey hermana! clama contra la impunitat de les veritats que escriuen i han escrit sempre mirades masculines. Cal començar a canviar-les, per descobrir que són ficcions opressores, desacrediten i també, al final, poden ser reemplaçables

JAUME FORÉS JULIANA | NUVOL.COM
L’art ha de ser ètic o estètic? Ha d’entretenir o moralitzar? Molts tenim una visió exòtica del tango i sovint oblidem que en origen, aquest gènere argentí, era un vehicle d’expressió i protesta contra una societat decadent que, a través dels seus versos, atacava directament als valors establerts.

FERNANDO SOLLA | ENPLATEA.COM
Lo que somos, lo que queremos ser y lo que mostramos y, sobretodo, nuestro nivel de (in)satisfacción al respecto. Con actitud e intención (también de la autora y directora) se normalizan las múltiples concepciones de identidad y género, así como las posiciones sentimentales y sexuales, algo que enriquece y aporta al debate social. .

César Humberto Rodríguez Guerrero, més conegut com a César Indiano, és un escriptor, dramaturg, novelista i articulista hondureny que viu a Barcelona després d’haver abandonat el seu país per amenaces. Des de principis de temporada està vinculat al projecte PIECE de Teatre Comunitari Internacional i Intercultural i dilluns passat va atrevir-se amb una de les sessions d’Assar és de Covards… i això és el que li va semblar!

La Maldita Vanidad Teatro estrena el primer fruit d’El Cicló Internacional: LA NOCHE SIN TIEMPO, un espectacle itinerant pel bohemi i intercultural barri de Palermo, escrit i dirigit per un equip de creadors escènics de Catalunya i Colòmbia

IRMA BORGES | TITERESANTE.COM
Curiosos, los niños, van siguiendo la historia de dos gusanos, hermanos gemelos, que buscan la forma de aprender a volar. Enmarcado dentro de una casa, no hay un solo espacio escénico, nos encontramos dentro de la narración de un cuento y a medida que avanzamos en la historia, habitamos diferentes espacios recreados para acompañar a nuestros protagonistas en su aventura.

ORIOL OSAN | NÚVOL.COM
Potentíssim debut a Barcelona de la companyia madrilenya Teatro de la Riada amb ‘El contrato’, un text de Carmen Resino

AÍDA PALLARÉS | EL PERIÓDICO-ON BARCELONA
Esta obra nos recuerda que la verdad, en esta sociedad, no está a la orden del día

ANDREA FORERO | ENPLATEA.COMUna obra potente, impactante y envolvente. Permite al espectador identificarse con los bandos y genera emociones tan intensas que no te permiten desconectar de la trama ni un solo momento. Además, genera un rechazo de la forma en que se toman las vidas como productos del mercadillo y que manipulan “las altas esferas” y el capitalismo.

GEMA MORALEDA | SOMNIS DE TEATRE
Blanca Garcia-Lladó y Chap Rodríguez dan vida con entrega y delicadeza a la pareja protagonista, unos personajes tan entrañables como perdidos, consumidos, devorados, pero aún rebeldes. Arnau Comas encarna con convicción la maldad más absoluta y María Jurado es el fantasma del pasado, atrapado sin redención

DAVID JOU | RECOMANA.CAT
Les interpretacions que fan Arnau Comas, Blanca García-Lladó, María Jurado i Chap Rodríguez són potents, autèntiques, en especial la de Comas, en el paper de presentador del reality, una espècie d’Albert Rivera creepy (encara més).

MARTA OSSÓ | NUVOL.COM
Perdre la ingenuïtat, prendre consciència del mal, de la inhumanitat, de la incultura, és una experiència especialment dolorosa. Quan un pren consciència de l’horror en què, sense raó aparent, s’ha vist immers, sorgeix el sentiment d’engany i d’injustícia. Quan s’esclafa la bondat, sorgeix la ràbia

BERTA COTRINA | TEATRE BARCELONA
Elisenda Coll, no només posa un tema molt important sobre la taula, sinó que ens porta per on ella vol.

MARTÍ FIGUERAS | NÚVOL.VOM
Begoña Moral i la Companyia Paradiso 99 fugen del concret per parlar de l’universal, del mal i el bé, de com el feixisme, el capitalisme i el liberalisme s’imposen sobre el pobre ciutadà fastiguejat per l’alienació consumista. La seva aposta però continua sent la mateixa: l’experimentació formal a través de la paraula i el moviment amb una escenografia que ens porta a un terreny abstracte.

TEATRE TANTARANTANA
“La obra toma como punto de partida una pareja del extrarradio para explicar las consecuencias de la dictadura sobre nosotros. Decisiones tan importantes como tener un hijo o no tenerlo o tan internas como trabajar en el mercadora o en un entorno más amable tienen que ver con estas consecuencias”

SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Ese portugués és impecable, una comèdia romàntica sense clixés casposos ni ofensius, divertida, àgil i amb una posada en escena inesperada i sorprenent que funciona a les mil meravelles. Potser no us canviarà la vida, però segur que us farà passar una molt bona estona. No és poca cosa!

TEATRE BARCELONA | HEBERT PARODI
Ese portugués és impecable, una comèdia romànt con la excusa de Figo y con cómplices interpretaciones, plantea temas poco tratados pero omnipresentes (¿quién no ha traicionado alguna vez o ha sido traicionado?) Con humor, verosimilitud, humanidad e ingenio. Y no sufráis, que sale el famoso cochino.

TEATRAL.NET | ANGELS CASTUERA
Ferran Murillo: “Porto molts anys vinculat a aquest teatre i dirigir-lo és un repte molt bonic que encara em provoca vertigen”

TEATRAL.NET | REDACCIÓ
Per a Ferran Murillo, director de la sala, un dels principals objectius de la temporada és donar visibilitat i volada als Projectes del Teatre Tantarantana, “que és molt més que una sala exhibidora.”

EL PERIÓDICO | EDUARDO DE VICENTE
Un montaje ante el que resulta imposible quedar indiferente ya que es un golpe directo al estómago con energía, indignación y desesperación. Mientras sigan levantándose voces en este sentido, la lucha no estará perdida.

EL PERIÓDICO | JOSÉ CARLOS SORRIBES
Bajo una atmósfera asfixiante, los protagonistas se dicen muchas cosas, pero se ocultan bastantes más.

VOLTAR Y VOLTAR | MIQUEL GASCÓN
Ens porta a reflexionar sobre els mecanismes que assenyalen a l’estrany, que ens fa veure que “cal témer l’estrany” per no perdre el control d’allò que considerem nostre”.

LA VANGUARDIA | REDACCIÓ
“¿Qué significa ‘potencialmente peligroso’? ¿Un poeta que cuestiona la sociedad? ¿Un artista?”, ha manifestado la actriz Laura Daza.

BETEVÉ| REDACCIÓ
inicialment, ha explicat Torns, van partir del mite d’Antígona i es van interessar a parlar de les lleis i de qui les dictava, i si hi estaven d’acord o no, i també de les persones que maten gossos. Posteriorment va escriure una trama pensada com a tragèdia, però en què també hi tenen cabuda les cançons a ritme de hip-hop.

NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
Les cinc protagonistes es despullen emocionalment, en un exercici d’una terrible tendresa i humilitat, amb tocs d’humor, i amb una naturalitat que ja voldrien molts.

SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Cal aplaudir l’encert d’Adrià Olay a l’hora d’equilibrar un text que podria haver esdevingut fàcilment un drama de llàgrimes i mocador o una comèdia negra esbojarrada. En lloc d’això, Olay transita pel terme mig (aquell que diuen que és la llar de la virtut) per fer-nos passar d’un sentiment a un altre, empatitzar amb el que passa i plantejar-nos preguntes.

NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
“Va ser molt revelador”, explica l’autor, que va prendre consciència que existia. I va posar fil a l’agulla per escriure El mal morir, una peça que pretén acostar-se a la mort des del respecte –fins i tot amb un punt d’humor–, analitzar com la societat actual en parla, i bressolar algú que està al final de la seva vida.

NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
Un triangle amorós que serveix d’excusa per a posar cartes perilloses damunt la taula, en un ambient d’ofec que plana durant els 95 minuts que dura la funció. El progrés és això?, es preguntarà més d’un.

LA REALIDAD NO EXISTE | ARANTXA ACOSTA
Cuando humano y robot sienten amor, miedo, dudas, y odio. Cuando la diferencia no existe, cuando se desdibuja la evolución hombre-máquina, máquina-hombre.

CRÍTIQUES CULTURALS | JUDIT MARTÍNEZ
La companyia està disposada a fer-se valdre en l’univers de les arts escèniques, tan hostil com Röbota, i deixar-hi una petjada nova, que dissipa estigmes i redefineix realitats amargament assumides.

EL PERIODICO | JOSÉ CARLOS SORRIBES
Revelación de la pasada temporada, la joven compañía José y sus hermanas vuelve al Tantarantana con su segundo montaje. De nuevo, reflexión y ‘performance’ para diseccionar un gran tema: la educación

TEATRAL.NET | REDACCIÓ
Una selecció variada i rica que arriba oportunament just una setmana abans de la Quinzena Metropolitana de la Dansa: per anar fent boca.

SOMNIS DE TEATRE |GEMA MORALEDA
Tenen llum, tenen carisma i tenen encant. Són d’aquelles actrius amb força que et deixen embadalit i no pots deixar de mirar. Quin gust veure un repartiment tant potent i tant compenetrat.

TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Un ejercicio de radical simplicidad teatral. Gesto y voz son suficientes para que cada una de ellas vayan cambiando de género y edad

NOVA VEU-RECOMANA.CAT | SILVIA MERCÈ
Al Tanta hi fan teatre jove, compromès, actual i de qualitat. Què espereu per a omplir la sala cada dia?

NOVA VEU – RECOMANA.CAT | ANNA VARELA
M’han trencat els esquemes, què puc escriure com a crítica? Només voldria dir: “Aneu-la a veure, una part de vosaltres la necessita”.

NUVOL.COM | ANA PRIETO
L’obra ens obliga a visitar el passat per no oblidar-lo, però ens parla del present i des del present

EL MUNDO | ANA MARÍA DÁVILA
El Teatre Tantarantana no ha dejado de dar pasos de gigante en su proyecto escénico.

TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Sorprèn la singularitat i maduresa de la seva mirada dramàtica, la valentia de transitar per atmosferes poc usuals

TEATRE BARCELONA | XAVIER PIJOAN
Herència abandonada ressona a Barcelona i duu aires de Haneke, Lupa o Bernhard. Llarga vida.

TEATRE BARCELONA | NEUS MONICO
Avui l’Andrés Santos (cap de sala i responsable de taquilla )s’ha vestit de gala. Li comento que està molt elegant, i em diu que la ocasió s’ho mereix. Entrem dins. Comença el viatg

ARA PLAY | BELÉN GINART
“Ella ha trobat la manera d’intentar ser alguna cosa diferent del que se n’espera, i intenta encoratjar l’amic perquè faci el mateix..”

NÚVOL | ORIOL OSAN
“En diferents escenes, àgils com el vent, i sempre indicant en quin moment temporal passa l’acció, l’obra recula fins al dia 1, en què totes dues es coneixen en un recital de poesia.”

NÚVOL | ORIOL OSAN
“El teatre Tantarantana continua amb la seva ferma –i lloable- vocació per a donar a conèixer espectacles creats fora de Catalunya”.

EL MUNDO | MATÍAS NÉSPOLO
«Es una comedia negra, pero comedia al fin, con todos los sinsabores que se necesitan, efectiva e inteligente»

SANT JOAN DE DEU | REDACCIÓ
El Teatre Tantarantana ha fet un pas endavant amb el tancament d’un acord de col·laboració amb l’Obra Social Sant Joan de Déu, amb l’objectiu de fer créixer el seu vessant solidari

METROPOLI ABIERTA | PAULA BALDRICH
“Tus vídeos se han viralizado porque haces cosas banales”, salta uno. “La gente hace yoga para decir que hace yoga”, espeta otro.

ARA.CAT | REDACCIÓ
Tornen les emocions fortes al Teatre Tantarantana. El teatre barceloní recupera dos dels seus èxits de la temporada passada: ‘Masticar hielo’ i ‘Hàbitat (doble penetració)’

BUTAQUES I SOMNIS | ELISA DÍEZ
¡Qué suerte tienen los adolescentes que ayer llenaban la terraza del Tantaratana con una historia que empatice con sus vidas!

ARA | NÚRIA JUANICO
El teatre programa 59 companyies i es consolida com una fàbrica de creació.

EN PLATEA | DIANA LIMONES
La Monclús hace su trabajo de forma excelente. Nos señala con el dedo y nos mira fijamente a escasos centímetros. Nos agita, nos remueve y nos incomoda. De eso se trata esta obra. Y ella lo consigue

NÚVOL | ORIOL OSAN
Balaguer i Escobar estan magnífics. L’obra fuig dels estereotips per endinsar-se en l’ànima de dos perdedors que lluiten per salvar-se.

TEATRE BARCELONA | XAVI PIJOAN
El públic migsomriu en algun moment amb el maltractament a què la Cap sotmet els treballadors, i s’adona de seguida que ha tornat a caure en el joc perniciós del poder.

ARA | LAURA SERRA
Shenzhen va aparèixer als mitjans internacionals arran de l’onada de suïcidis de peons de fàbrica.

EL PUNT AVUI | JORDI BORDES
El Grec Festival va presentar ahir un plec d’espectacles que, a partir de fets reals, fan una denúncia a la realitat.

EL PAÍS | TONI POLO
Entre la ingente producción del festival de Barcelona seleccionamos cinco piezas muy críticas con el mundo globalizado

SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Assajar és de covards és el motiu pel qual tots estem enamorats del teatre.

EL PUNT AVUI | JORDI BORDES
Hi ha obres de teatre que serveixen d’antídot social i altres que són vacunes. Morpheo 115 funciona com el segon cas.

PLAY ARA | BELÉN GINART
Morpheo 115 creua teatre polític i experimentació científica en un espectacle que també barreja llenguatges i formats.

LA LLANÇA | CARLOS GIL-VERNET
El Capitalisme ens ha venut els somnis que havíem de comprar?

TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
La Carbonara Teatre ha tingut l’encert d’adaptar aquesta singular obra que mira amb amabilitat les conductes gens convencionals dels seus dos protagonistes.

TEATRAL.NET | REDACCIÓ
Les sales del teatre Tantarantana ens fan saber que, aquesta mateixa setmana ens porten novetats totes dues.

EN PLATEA | FERNANDO SOLLA
‘Masticar hielo’ es una obra arrebatadora y catártica cuya hostia es tan provocadora como reveladora.

NÚVOL | MARTÍ FIGUERAS
La lectura de la companyia El Eje és molt encertada, pel fet d’amarar la vetllada no sols amb litres de whisky sinó amb d’aquesta essència que tant bé saben destil·lar els de Mediaset.

TEATRE BARCELONA | MIQUEL GASCÓN
CLIFF (PRECIPICI) és una obra d’Alberto Conejero traduïda i dirigida per Francesc Amaro i protagonitzada per Pau Sastre que hem pogut veure a l’Àtic 22 del Tantarantana.

TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Un muntatge sobrerrevolucionat, amfetamínic, que convenç finalment per la capacitat de control sobre una aposta escènica que pot conduir a la més absoluta i caòtica disbauxa.

ARA | NÚRIA JUANICO
El Tantarantana estrena demà ‘Masticar hielo’, una versió de ‘Qui té por de Virginia Woolf’

EL PERIÓDICO | ANGIE RAMÓN
La adaptación de ‘¿Quién teme a Virginia Woolf?’ dirigida por Marc Ribera llega precedida de la polémica por la censura del cartel en Facebook

LE COOL | LAIA LÓPEZ MANRIQUE
Ícaro responde a una apuesta indudable por el buen teatro de texto, que se ocupa del lenguaje de manera privilegiada y bebe tanto de la filosofía como de la poesía.

EL PAÍS | JACINTO ANTÓN
La imagen publicitaba el nuevo espectáculo, una versión de ‘¿Quién teme a Virginia Woolf?’

ESPECTÁCULOS BCN | ALICIA NICOLÁS
Al Teatre Tantarantana trobem un muntatge que toca temes molt delicats i massa propers. Parla de violència, de la violència que pateixen algunes persones per ser qui són, per ser el que són… per l’abús de poder del que se sap més gran, més fort…