NOTÍCIES
BUSCADOR
Una inesperada comedia de Wajdi Mouawad – Mónica López y Lluïsa Castell brindan un estupendo mano a mano en ‘Germanes’
MARCOS ORDÓÑEZ | BABÉLIA, EL PAÍS
Es conmovedor ver cómo se encuentran las dos desconocidas, cada vez más próximas, y la abogada se zambulle en las aguas de la infancia como quizás nunca haya hecho, en uno de los más hermosos monólogos de Mouawad.
‘Llum trencada’, cuando la guerra civil destrozó los sueños de las mallorquinas
EDUARDO DE VICENTE | EL PERIÓDICO
Se trata de pequeñas grandes historias conmovedoras y sinceras de entre las cuales la compañía Iguana Teatre ha seleccionado unas cuantas para representarlas en un montaje con un título más que adecuado, Llum trencada, que puede verse en el Tantarantana solo hasta el 9 de febrero.
Iguana teatre: “No se había tratado mucho el papel de la mujer en la guerra y la posguerra”
MAN HOH TANG | YOUNG
Llum Trencada continúa el trabajo de recuperar la memoria de los perdedores de la Guerra Civil y la posguerra en Mallorca, que la compañía inició en Mar de fondo, con la autoría de la dramaturgia de Aina Salom y Carme Planells a partir de los libros de entrevistas Mujeres republicanas. Memoria de la Guerrra Civil en Mallorca, de Margalida Capellà.
PI(È)CE S’INTERNACIONALITZA! El Tantarantana és amfitrió durant una setmana del projecte RAPPORT dins els Creative Europe
Aquesta setmana arriben al Teatre Tantarantana els partners del projecte RAPPORT, un projecte internacional CREATIVE EUROPE del TEATRE TANTARANTANA i PROJECTE PI(È)CE amb Anglaterra, Polònia i Suècia
Copa de cava i somriure glaçat
ORIOL PUIG TAULÉ | NÚVOL.COM
La incomoditat es manifesta de forma més violenta en la rialla que en el silenci, i en aquest sentit la proposta del director troba el to just, el punt ideal de bombolla
Et pensaràs que és un mite, però et parlo d’avui
JUDIT MARTÍNEZ GILI | NOVA VEU
Hey hermana! clama contra la impunitat de les veritats que escriuen i han escrit sempre mirades masculines. Cal començar a canviar-les, per descobrir que són ficcions opressores, desacrediten i també, al final, poden ser reemplaçables
Mordisquito o els dilemes de Discépolo
JAUME FORÉS JULIANA | NUVOL.COM
L’art ha de ser ètic o estètic? Ha d’entretenir o moralitzar? Molts tenim una visió exòtica del tango i sovint oblidem que en origen, aquest gènere argentí, era un vehicle d’expressió i protesta contra una societat decadent que, a través dels seus versos, atacava directament als valors establerts.
Por un amor inteligente y emancipado
FERNANDO SOLLA | ENPLATEA.COM
Lo que somos, lo que queremos ser y lo que mostramos y, sobretodo, nuestro nivel de (in)satisfacción al respecto. Con actitud e intención (también de la autora y directora) se normalizan las múltiples concepciones de identidad y género, así como las posiciones sentimentales y sexuales, algo que enriquece y aporta al debate social. .
“El teatro de lo impredecible, Una vivencia continua del Tantarantana”. CÉSAR INDIANO, reconegut escriptor hondureny s’atreveix amb l’Assajar és de Covards!
César Humberto Rodríguez Guerrero, més conegut com a César Indiano, és un escriptor, dramaturg, novelista i articulista hondureny que viu a Barcelona després d’haver abandonat el seu país per amenaces. Des de principis de temporada està vinculat al projecte PIECE de Teatre Comunitari Internacional i Intercultural i dilluns passat va atrevir-se amb una de les sessions d’Assar és de Covards… i això és el que li va semblar!
S’ESTRENA A BOGOTÀ LA NOCHE SIN TIEMPO
La Maldita Vanidad Teatro estrena el primer fruit d’El Cicló Internacional: LA NOCHE SIN TIEMPO, un espectacle itinerant pel bohemi i intercultural barri de Palermo, escrit i dirigit per un equip de creadors escènics de Catalunya i Colòmbia
QUÈ OPINEN ELS NASCUTS ALS ’90 DE L’AMOR ROMÀNTIC?
PARLEM AMB
SILVIA MERCÈ I SONET, Directora i autora de SALVATGE i integrant de la companyia Com Un Llum Teatre.
‘Minimons’ en el Tantarantana. Un cuento de estar por casa: vivir una historia, por Irma Borges
IRMA BORGES | TITERESANTE.COM
Curiosos, los niños, van siguiendo la historia de dos gusanos, hermanos gemelos, que buscan la forma de aprender a volar. Enmarcado dentro de una casa, no hay un solo espacio escénico, nos encontramos dentro de la narración de un cuento y a medida que avanzamos en la historia, habitamos diferentes espacios recreados para acompañar a nuestros protagonistas en su aventura.
Els esbarzers tenen punxes
ORIOL OSAN | NÚVOL.COM
Potentíssim debut a Barcelona de la companyia madrilenya Teatro de la Riada amb ‘El contrato’, un text de Carmen Resino
‘La revelació 1.0’: ¿Quién se acuerda de Wikileaks?
AÍDA PALLARÉS | EL PERIÓDICO-ON BARCELONA
Esta obra nos recuerda que la verdad, en esta sociedad, no está a la orden del día
Familias rotas y niños robados
ANDREA FORERO | ENPLATEA.COMUna obra potente, impactante y envolvente. Permite al espectador identificarse con los bandos y genera emociones tan intensas que no te permiten desconectar de la trama ni un solo momento. Además, genera un rechazo de la forma en que se toman las vidas como productos del mercadillo y que manipulan “las altas esferas” y el capitalismo.
Canción dulce y amarga
GEMA MORALEDA | SOMNIS DE TEATRE
Blanca Garcia-Lladó y Chap Rodríguez dan vida con entrega y delicadeza a la pareja protagonista, unos personajes tan entrañables como perdidos, consumidos, devorados, pero aún rebeldes. Arnau Comas encarna con convicción la maldad más absoluta y María Jurado es el fantasma del pasado, atrapado sin redención
La tele i la guerra dels abuelos
DAVID JOU | RECOMANA.CAT
Les interpretacions que fan Arnau Comas, Blanca García-Lladó, María Jurado i Chap Rodríguez són potents, autèntiques, en especial la de Comas, en el paper de presentador del reality, una espècie d’Albert Rivera creepy (encara més).
La ràbia després de la bondat
MARTA OSSÓ | NUVOL.COM
Perdre la ingenuïtat, prendre consciència del mal, de la inhumanitat, de la incultura, és una experiència especialment dolorosa. Quan un pren consciència de l’horror en què, sense raó aparent, s’ha vist immers, sorgeix el sentiment d’engany i d’injustícia. Quan s’esclafa la bondat, sorgeix la ràbia
ELS ESQUEMES
BERTA COTRINA | TEATRE BARCELONA
Elisenda Coll, no només posa un tema molt important sobre la taula, sinó que ens porta per on ella vol.
Ens queden cançons per combatre el feixisme?
MARTÍ FIGUERAS | NÚVOL.VOM
Begoña Moral i la Companyia Paradiso 99 fugen del concret per parlar de l’universal, del mal i el bé, de com el feixisme, el capitalisme i el liberalisme s’imposen sobre el pobre ciutadà fastiguejat per l’alienació consumista. La seva aposta però continua sent la mateixa: l’experimentació formal a través de la paraula i el moviment amb una escenografia que ens porta a un terreny abstracte.
Treballar en dies així és complicat, però treballar en espectacles com aquest és necessari.” Estrenem CANCIÓN DULCE Y AMARGA…” de Paradiso 99.
TEATRE TANTARANTANA
“La obra toma como punto de partida una pareja del extrarradio para explicar las consecuencias de la dictadura sobre nosotros. Decisiones tan importantes como tener un hijo o no tenerlo o tan internas como trabajar en el mercadora o en un entorno más amable tienen que ver con estas consecuencias”
Ese portugués (Somnis de teatre)
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Ese portugués és impecable, una comèdia romàntica sense clixés casposos ni ofensius, divertida, àgil i amb una posada en escena inesperada i sorprenent que funciona a les mil meravelles. Potser no us canviarà la vida, però segur que us farà passar una molt bona estona. No és poca cosa!
Ese portugués, divertida, cómplice y humana es
TEATRE BARCELONA | HEBERT PARODI
Ese portugués és impecable, una comèdia romànt con la excusa de Figo y con cómplices interpretaciones, plantea temas poco tratados pero omnipresentes (¿quién no ha traicionado alguna vez o ha sido traicionado?) Con humor, verosimilitud, humanidad e ingenio. Y no sufráis, que sale el famoso cochino.
‘El repte de la temporada: mantenir el nivell d’èxit, bones crítiques i espectacles destacats’
TEATRAL.NET | ANGELS CASTUERA
Ferran Murillo: “Porto molts anys vinculat a aquest teatre i dirigir-lo és un repte molt bonic que encara em provoca vertigen”
A la nova temporada 2019/20, el Tantarantana es reivindica com a centre de creació arriscat i compromès
TEATRAL.NET | REDACCIÓ
Per a Ferran Murillo, director de la sala, un dels principals objectius de la temporada és donar visibilitat i volada als Projectes del Teatre Tantarantana, “que és molt més que una sala exhibidora.”
Buscando el germen de la violencia
EL PERIÓDICO | EDUARDO DE VICENTE
Un montaje ante el que resulta imposible quedar indiferente ya que es un golpe directo al estómago con energía, indignación y desesperación. Mientras sigan levantándose voces en este sentido, la lucha no estará perdida.
‘Persones potencialment perilloses’: la violencia no anda lejos de casa
EL PERIÓDICO | JOSÉ CARLOS SORRIBES
Bajo una atmósfera asfixiante, los protagonistas se dicen muchas cosas, pero se ocultan bastantes más.
(Anti)especismo, fascismo, secretos, mentiras y familia
ENPLATEA.COM | FERNANDO SOLLA
Esa inquietud inquebrantable, que persiste en la compañía espectáculo tras espectáculo, de confrontar nuestra realidad más inmediata y ver qué papel pueden jugar las artes escénicas al respecto.
Queda’t en casa, no alcis la veu
VOLTAR Y VOLTAR | MIQUEL GASCÓN
Ens porta a reflexionar sobre els mecanismes que assenyalen a l’estrany, que ens fa veure que “cal témer l’estrany” per no perdre el control d’allò que considerem nostre”.
“Persones Potencialment Perilloses” aborda en Tantarantana la realidad social
LA VANGUARDIA | REDACCIÓ
“¿Qué significa ‘potencialmente peligroso’? ¿Un poeta que cuestiona la sociedad? ¿Un artista?”, ha manifestado la actriz Laura Daza.
‘Persones potencialment perilloses’ reflexiona sobre el feixisme al Tantarantana
BETEVÉ| REDACCIÓ
inicialment, ha explicat Torns, van partir del mite d’Antígona i es van interessar a parlar de les lleis i de qui les dictava, i si hi estaven d’acord o no, i també de les persones que maten gossos. Posteriorment va escriure una trama pensada com a tragèdia, però en què també hi tenen cabuda les cançons a ritme de hip-hop.
LLUITA ANTIFEIXISTA A RITME DE RAP
ELNACIONAL.CAT | GUSTAU NERÍN
Però el que es presenta com un conflicte familiar, en realitat va molt més enllà. “Això va de tots nosaltres”, explica Torns. L’actriu Laura Daza assegura que “som molt capaços de reconèixer el feixisme quan el veiem fora, a la tele, a la política, però ens costa molt més d’identificar-lo quan el tenim a casa”
Les Teresines del Poble-sec
NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
Les cinc protagonistes es despullen emocionalment, en un exercici d’una terrible tendresa i humilitat, amb tocs d’humor, i amb una naturalitat que ja voldrien molts.
Tot esperant Godot, el musical al Tantarantana de Barcelona de 17 al 19 de maig
TEATREMUSICAL.CAT
El projecte ha passat de ser una eina terapèutica a convertir-se en un producte cultural més dels que s’ofereixen en el circuit teatral professional de Barcelona.
EL MAL MORIR
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Cal aplaudir l’encert d’Adrià Olay a l’hora d’equilibrar un text que podria haver esdevingut fàcilment un drama de llàgrimes i mocador o una comèdia negra esbojarrada. En lloc d’això, Olay transita pel terme mig (aquell que diuen que és la llar de la virtut) per fer-nos passar d’un sentiment a un altre, empatitzar amb el que passa i plantejar-nos preguntes.
El tic-tac del compte enrere
NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
“Va ser molt revelador”, explica l’autor, que va prendre consciència que existia. I va posar fil a l’agulla per escriure El mal morir, una peça que pretén acostar-se a la mort des del respecte –fins i tot amb un punt d’humor–, analitzar com la societat actual en parla, i bressolar algú que està al final de la seva vida.
ORGULL HETEROSEXUAL
NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
Un triangle amorós que serveix d’excusa per a posar cartes perilloses damunt la taula, en un ambient d’ofec que plana durant els 95 minuts que dura la funció. El progrés és això?, es preguntarà més d’un.
RÖBOTA (SERVITUD) CONCIENCIA ARTIFICIAL, SALVAGE HUMANIDAD
LA REALIDAD NO EXISTE | ARANTXA ACOSTA
Cuando humano y robot sienten amor, miedo, dudas, y odio. Cuando la diferencia no existe, cuando se desdibuja la evolución hombre-máquina, máquina-hombre.
UN NOU PLA PER FER-HO MÉS EVIDENT
CRÍTIQUES CULTURALS | JUDIT MARTÍNEZ
La companyia està disposada a fer-se valdre en l’univers de les arts escèniques, tan hostil com Röbota, i deixar-hi una petjada nova, que dissipa estigmes i redefineix realitats amargament assumides.
ELLS HAN TROBAT LES ARMES
TEATRE BARCELONA | LLUÍS MAYENC
És una maquinària dramatúrgica molt complexa que els actors dominen a la perfecció.
‘Arma de construcción masiva’ disecciona la educación
EL PERIODICO | JOSÉ CARLOS SORRIBES
Revelación de la pasada temporada, la joven compañía José y sus hermanas vuelve al Tantarantana con su segundo montaje. De nuevo, reflexión y ‘performance’ para diseccionar un gran tema: la educación
Comença el Tantadansa, 2 setmanes de dansa al Tantarantana
TEATRAL.NET | REDACCIÓ
Una selecció variada i rica que arriba oportunament just una setmana abans de la Quinzena Metropolitana de la Dansa: per anar fent boca.
Monster. De prop ningú és normal
SOMNIS DE TEATRE |GEMA MORALEDA
Tenen llum, tenen carisma i tenen encant. Són d’aquelles actrius amb força que et deixen embadalit i no pots deixar de mirar. Quin gust veure un repartiment tant potent i tant compenetrat.
Monster
TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Un ejercicio de radical simplicidad teatral. Gesto y voz son suficientes para que cada una de ellas vayan cambiando de género y edad
Infants, Adolescents i Adults Terribles
NOVA VEU-RECOMANA.CAT | SILVIA MERCÈ
Al Tanta hi fan teatre jove, compromès, actual i de qualitat. Què espereu per a omplir la sala cada dia?
Ulleres de realitat
NOVA VEU – RECOMANA.CAT | ANNA VARELA
M’han trencat els esquemes, què puc escriure com a crítica? Només voldria dir: “Aneu-la a veure, una part de vosaltres la necessita”.
Variacions teatrals sobre l’exili infantil a Morelia
NUVOL.COM | ANA PRIETO
L’obra ens obliga a visitar el passat per no oblidar-lo, però ens parla del present i des del present
LA CASA DE LAS COMPAÑÍAS (projecte Cicló)
EL MUNDO | ANA MARÍA DÁVILA
El Teatre Tantarantana no ha dejado de dar pasos de gigante en su proyecto escénico.
Qualsevol temps passat va ser millor, sobretot si anava acompanyat de brilli brilli
TEATRE BARCELONA | HEBERT PARODI
’acabes encarinyant sense remei d’aquest perdedor que s’ha quedat estancat en un temps on les coses (creia que) li anaven millor
Herència abandonada
TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Sorprèn la singularitat i maduresa de la seva mirada dramàtica, la valentia de transitar per atmosferes poc usuals
Petit gran teatre
TEATRE BARCELONA | XAVIER PIJOAN
Herència abandonada ressona a Barcelona i duu aires de Haneke, Lupa o Bernhard. Llarga vida.
Per la llibertat d’expressió!!!
TEATRE BARCELONA | NEUS MONICO
Avui l’Andrés Santos (cap de sala i responsable de taquilla )s’ha vestit de gala. Li comento que està molt elegant, i em diu que la ocasió s’ho mereix. Entrem dins. Comença el viatg
Herència abandonada’, contra el que s’espera de nosaltres
ARA PLAY | BELÉN GINART
“Ella ha trobat la manera d’intentar ser alguna cosa diferent del que se n’espera, i intenta encoratjar l’amic perquè faci el mateix..”
Blanca & Andrea
NÚVOL | ORIOL OSAN
“En diferents escenes, àgils com el vent, i sempre indicant en quin moment temporal passa l’acció, l’obra recula fins al dia 1, en què totes dues es coneixen en un recital de poesia.”
El nom sí que fa la cosa
NÚVOL | ORIOL OSAN
“El teatre Tantarantana continua amb la seva ferma –i lloable- vocació per a donar a conèixer espectacles creats fora de Catalunya”.
Aparences
TEATRE BARCELONA | NEUS MÒNICO
“Els veiem com són en realitat. Quanta hipocresia!!!”
Cuando el escenario es un ring de boxeo (‘El nombre’)
EL MUNDO | MATÍAS NÉSPOLO
«Es una comedia negra, pero comedia al fin, con todos los sinsabores que se necesitan, efectiva e inteligente»
El Teatre Tantarantana amplia la seva col·laboració amb Sant Joan de Déu
SANT JOAN DE DEU | REDACCIÓ
El Teatre Tantarantana ha fet un pas endavant amb el tancament d’un acord de col·laboració amb l’Obra Social Sant Joan de Déu, amb l’objectiu de fer créixer el seu vessant solidari
La banalidad de la era ‘millennial’ comprimida en una obra de teatro
METROPOLI ABIERTA | PAULA BALDRICH
“Tus vídeos se han viralizado porque haces cosas banales”, salta uno. “La gente hace yoga para decir que hace yoga”, espeta otro.
Les relacions desaforades i els amors de l’era d’internet tornen al Tantarantana
ARA.CAT | REDACCIÓ
Tornen les emocions fortes al Teatre Tantarantana. El teatre barceloní recupera dos dels seus èxits de la temporada passada: ‘Masticar hielo’ i ‘Hàbitat (doble penetració)’
SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO
BUTAQUES I SOMNIS | ELISA DÍEZ
¡Qué suerte tienen los adolescentes que ayer llenaban la terraza del Tantaratana con una historia que empatice con sus vidas!
Família, mil·lennials i passat es troben al Tantarantana
ARA | NÚRIA JUANICO
El teatre programa 59 companyies i es consolida com una fàbrica de creació.
Una sacudida que te transporta a la realidad laboral
EN PLATEA | DIANA LIMONES
La Monclús hace su trabajo de forma excelente. Nos señala con el dedo y nos mira fijamente a escasos centímetros. Nos agita, nos remueve y nos incomoda. De eso se trata esta obra. Y ella lo consigue
Miki & Rai
NÚVOL | ORIOL OSAN
Balaguer i Escobar estan magnífics. L’obra fuig dels estereotips per endinsar-se en l’ànima de dos perdedors que lluiten per salvar-se.
Perversitat
TEATRE BARCELONA | XAVI PIJOAN
El públic migsomriu en algun moment amb el maltractament a què la Cap sotmet els treballadors, i s’adona de seguida que ha tornat a caure en el joc perniciós del poder.
Per què es tiren per la finestra els treballadors de la fàbrica?
ARA | LAURA SERRA
Shenzhen va aparèixer als mitjans internacionals arran de l’onada de suïcidis de peons de fàbrica.
Errors del sistema, a l’escenari
EL PUNT AVUI | JORDI BORDES
El Grec Festival va presentar ahir un plec d’espectacles que, a partir de fets reals, fan una denúncia a la realitat.
Cinco obras de teatro inconformistas en el Grec
EL PAÍS | TONI POLO
Entre la ingente producción del festival de Barcelona seleccionamos cinco piezas muy críticas con el mundo globalizado
No és el què, és el com (Assajar és de covards. La Gala)
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Assajar és de covards és el motiu pel qual tots estem enamorats del teatre.
Vacuna del consumisme gratuït
EL PUNT AVUI | JORDI BORDES
Hi ha obres de teatre que serveixen d’antídot social i altres que són vacunes. Morpheo 115 funciona com el segon cas.
Experiments amb humans i manipulació dels somnis a ‘Morpheo 115’
PLAY ARA | BELÉN GINART
Morpheo 115 creua teatre polític i experimentació científica en un espectacle que també barreja llenguatges i formats.
MORPHEO 115: Conquerir els somnis per controlar la voluntat
LA LLANÇA | CARLOS GIL-VERNET
El Capitalisme ens ha venut els somnis que havíem de comprar?
BLINK
TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
La Carbonara Teatre ha tingut l’encert d’adaptar aquesta singular obra que mira amb amabilitat les conductes gens convencionals dels seus dos protagonistes.
El Tantarantana estrena dues obres aquesta setmana
TEATRAL.NET | REDACCIÓ
Les sales del teatre Tantarantana ens fan saber que, aquesta mateixa setmana ens porten novetats totes dues.
Albee en esencia, Ribera en presencia
EN PLATEA | FERNANDO SOLLA
‘Masticar hielo’ es una obra arrebatadora y catártica cuya hostia es tan provocadora como reveladora.
El ma(l)trimoni d’Edward Albee a un plató de Tele 5
NÚVOL | MARTÍ FIGUERAS
La lectura de la companyia El Eje és molt encertada, pel fet d’amarar la vetllada no sols amb litres de whisky sinó amb d’aquesta essència que tant bé saben destil·lar els de Mediaset.
Una memorable interpretació
TEATRE BARCELONA | MIQUEL GASCÓN
CLIFF (PRECIPICI) és una obra d’Alberto Conejero traduïda i dirigida per Francesc Amaro i protagonitzada per Pau Sastre que hem pogut veure a l’Àtic 22 del Tantarantana.
MASTICAR HIELO
TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Un muntatge sobrerrevolucionat, amfetamínic, que convenç finalment per la capacitat de control sobre una aposta escènica que pot conduir a la més absoluta i caòtica disbauxa.
La companyia El Eje carrega contra l’amor romàntic
ARA | NÚRIA JUANICO
El Tantarantana estrena demà ‘Masticar hielo’, una versió de ‘Qui té por de Virginia Woolf’
‘Masticar hielo’: un huracán de emociones dañinas en el Tantarantana
EL PERIÓDICO | ANGIE RAMÓN
La adaptación de ‘¿Quién teme a Virginia Woolf?’ dirigida por Marc Ribera llega precedida de la polémica por la censura del cartel en Facebook
ÍCARO
LE COOL | LAIA LÓPEZ MANRIQUE
Ícaro responde a una apuesta indudable por el buen teatro de texto, que se ocupa del lenguaje de manera privilegiada y bebe tanto de la filosofía como de la poesía.
El teatro Tantarantana denuncia que le han cerrado la página de Facebook por mostrar un culo
EL PAÍS | JACINTO ANTÓN
La imagen publicitaba el nuevo espectáculo, una versión de ‘¿Quién teme a Virginia Woolf?’
“Si les parets poguessin parlar…”, doncs aquestes parets parlen!
ESPECTÁCULOS BCN | ALICIA NICOLÁS
Al Teatre Tantarantana trobem un muntatge que toca temes molt delicats i massa propers. Parla de violència, de la violència que pateixen algunes persones per ser qui són, per ser el que són… per l’abús de poder del que se sap més gran, més fort…
Ciment a flor de pell
NOVA VEU | SÍLVIA MERCÈ I SONET
Com sempre que vaig al Tanta, surto commoguda, remoguda per un espectacle que parla de l’aquí i l’ara, de la societat més actual i més real, a través de trames amb ingeni, arriscades, innovadores i creatives, de la mà d’equips de bons artistes.
Albert Lladó converteix Andreas Lubitz en l’Ícar modern
EL NACIONAL | LA LLANÇA
La directora Marcela Terra ens porta a escena Ícaro al teatre Tantarantana, la segona obra de l’escriptor Albert Lladó.
«Dante 56 parla d’una foscor que vol sortir, d’un passat que de cop recordes»
TEATRE BARCELONA | ALBA CUENCA
A Dante 56 seguim la historia d’una Filla que torna al pis on va viure de petita per a dur-hi a terme una investigació sobre l’aluminosi.
Dante 56. Pell i ciment
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Un puzle com els d’abans, un d’aquells on, mentre el muntes, tens a la vora la imatge acabada del que estàs construint. La incògnita no és quina serà la imatge que veurem un cop acabat el puzle, sinó com encaixen cadascuna de les peces.
El copilot suïcida de Germanwings i la caiguda d’Europa
PLAY ARA | BELEN GINART
La companyia Meridiano 70ymedio estrena ‘Ícaro’, una obra d’Albert Lladó inspirada en Andreas Lubitz que traça paral·lelismes entre l’autor de la massacre i la crisi del continent
Gossos de neu
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Gossos de neu és un d’aquells espectacles que cal deixar reposar en la ment i l’ànima abans de posar-se’n a parlar.
Desde la frecuencia más remota
EN PLATEA | FERNANDO SOLLA
L’hora blava es un espectáculo con una manufactura muy destacable, unas interpretaciones bien trabajadas y un equilibrio delicado y complejo pero resuelto con perspicacia entre la parte más abstracta y subjetiva y la más comprometida y concreta.
Hi havia una vegada un faroner i un biòleg
NÚVOL | ORIOL OSAN
Una inquietant història claustrofòbica sobre dos éssers que no són el que semblen.
El fantasma d’Albert Camus a ‘Gossos De neu’
PLAY ARA | BELEN GINART
Un punt de partida real per a una història ficcionada sobre la mort, el dol i l’amor.
L’hora blava
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
El Cicló del Tantarantana segueix ben en forma amb L’hora blava, la que serà la darrera participació del Col·lectiu La Santa (després de Quan acabi la nit i Una casa a l’est) en el cicle, on cada companyia només pot participar-hi tres anys consecutius.
Tantarantana rebrà el Premi de la Crítica en la categoria de Sala
L’equip del Tantarantana vol compartir amb tots vosaltres una notícia que ens fa especial il·lusió. El proper 26 de març s’entregaran els ‘XX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques’ i ens han comunicat que Tantarantana rebrà el premi en la categoria de Sala pel projecte EL CICLÓ.
El mar no cap dins d’una capsa de sabates
TIME OUT | JUAN CARLOS OLIVARES
Un text seriós en el fons i delicadament irònic i poètic en la superfície sobre aquest instant imprecís en què una caixa plena de cucs de seda ja no és l’epicentre del misteri de la vida, ser el noi negre de la classe deixa de ser un privilegi i el temps és encara un infinit insuportable, sobretot si et pilla mirant el pati castigat a l’aula.
El Martell exhibeix els clixés de la infància
DIARI ARA | NÚRIA JUANICO
La companyia porta al Tantarantana ‘El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates’.
El morbo en el mundo del espectáculo
METRÓPOLI ABIERTA | PAULA BALDRICH
El teatro Tantarantana acoge la obra ‘Dramaburg’ hasta el 25 de febrero.
La llibertat del pati i l’ofec de la classe: teatre per donar veu als nens «dolents»
NACIÓ DIGITAL | ESTEVE PLANTADA
La Cia. El Martell estrena al Teatre Tantarantana “El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates”, una obra que ens submergeix en els records de tota una generació per fer-ne una revisió crítica.
Una mañana de teatro en el Tantarantana
MAMMAPROOF | TXELL
Me habían hablado muy bien del Tantarantana pero lo cierto es que todavía no habíamos estado. Nada mejor que la obra de Cas Caputxeta para estrenarse.
“Emergent no és més que un sinònim edulcorat de precari”
REVISTA GODOT | GEMA MORALEDA
Quedo amb Laia Alsina al Teatre Tantarantana, on assaja amb la seva companyia, El Martell, el que serà el seu nou espectacle, El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates, que s’estrenarà el proper 16 de febrer.