#DESTINATIONMOON

Destination moon és un drama distòpic que explica el viatge de dos germans. Dos germans que mantenen una relació simbiòtica i que viuen junts en un món que se’n va a la merda de forma inexorable. Ell és un actor amb no massa sort i ella es dedica a cuidar altres persones. En aquest context, s’esdevé un fet inesperat que desencadena tot un seguit de tensions entre els dos i que els duu a plantejar-se un canvi de vida radical i a preguntar-se qui són i quines són les seves necessitats reals.

De fons, un ambient apocalíptic d’huracans i pluges torrencials i l’estètica catastrofista de les pel·lícules de ciència-ficció dels anys 50… és possible que aquesta vegada la única alternativa real per tal de sobreviure sigui habitar a la lluna.

A Destination moon, segon projecte de Paradiso 99 dins del Cicló,volem explorar temes com la dependència i independència respecte aquells a qui estimem, l’absència, com n’és de petit l’ésser humà respecte el planeta, parlar sobre l’art, sobre què ens mou i ens commou.

Ens preguntem, també, què necessitem realment per ser feliços i com té a veure aquesta felicitat amb el nostre jo individual, amb la nostra relació amb els altres i amb la nostra forma de vida (estrès, vida ràpida, sensació de no arribar mai enlloc…).
Tots aquests temes es concreten en la complexa relació de dos germans que s’estimen i es necessiten per sobre de tot però que es veuen sobrepassats per les circumstàncies socials i vitals en què viuen. Ell intenta sobreviure penosament en el món de l’art, un fet que li resulta dolorós i impossible. Ella es dedica a cuidar altres persones, una tasca que exigeix una posició vital desinteressada, altruista i esgotadora. Un fet que cada vegada es veu més accentuat per les circumstàncies catastròfiques derivades del món en què viuen els dos protagonistes: un món en descomposició, cada vegada més interferit per les malalties globals i salvatges, l’escassetat de recursos energètics i el canvi climàtic.

Hem volgut situar aquest conte distòpic en un temps imaginari que té, però, certes ressonàncies als anys 50 del segle passat, un moment en què el món semblava arribar a un final apocalíptic a través de les pel·lícules de ciència-ficció i on les dones semblaven empresonades en la seva quotidianitat. Ara, que la fi del món no té sentit només en la ficció, ens preguntem si la nostra quotidianitat no és més presó que mai encara que ens deixin anar a treballar cada dia fins a l’extenuació.

Destination moon treballa a tres nivells: l’individual – la parella de germans i la seva relació-; el col·lectiu o polític – què vol dir estar dins o fora del sistema capitalista – i, finalment, el planetari -la destrucció del planeta com a reflex de la degradació dels dos nivells anteriors.

Com a companyia volem aportar, amb aquest nou projecte, una mirada crítica i personal respecte l’experiència d’aquests mesos, ja una mica més d’un any, que hem viscut com a societat i convidar l’espectador a reflexionar sobre qui som i què és realment important a les nostres vides. Les circumstàncies externes a nosaltres ens han fet – en paraules de Walter Benjamin – accionar el fre d’emergència de la Història. Però una vegada hem reprès la marxa, què hem après? Som els mateixos? És lícit seguir sent els mateixos?

Pel que fa a la nostra manera de treballar, amb aquest projecte hem intentat fer una passa més endavant en la nostra investigació respecte a la convivència del text i el moviment. La investigació de com aquests dos llenguatges poden, en la seva coexistència, potenciar allò que volem expressar fins a aprofundir en el seu sentit. La dansa i el moviment ens ajuden a trobar les dinàmiques i tensions que juguen a les escenes, a expressar el subtext dels personatges, a generar bellesa.

Aquests dos elements estan, a més, en constant conversa amb el llenguatge visual – també potenciat en aquest nou projecte- i l’espai sonor que ens ajuden a cohesionar la peça, a jugar als contrastos o als paral·lelismes, a generar, en definitiva, la multiplicitat i estranyesa d’un calidoscopi.

Begoña Moral