#FantàsticFuneralFestiu #30anysTantarantana

Ha mort la mort. Ja no mor ningú i la funerària familiar ha de tancar. Una de les filles prendrà una decisió dràstica per mirar de salvar el negoci i no perdre la fe.

Fa temps que ens adonem que el nostre entorn està ple d’angoixa, tristesa i pesantor, com si una espècie de nebulosa ens contagiés la desídia i la falta d’esperança. Hem volgut escriure contra això, contra aquesta sensació d’apocalipsi imminent que ens persegueix i per això hem decidit fer una gran festa, una celebració de comiat de la tristesa, de la queixa i de la precarietat per tal d’entrar de ple en una nova etapa lluminosa plena de diversió, eufòria i comicitat.

El programa de Suport a la Creació: Companyies en Residència ‘El Cicló’ és un projecte d’acompanyament artístic destinat a companyies teatrals independents que permet fer una coproducció de dos espectacles que seran presentats durant les temporades 2022-23 i 2024-25.

+INFO

Poques vegades gaudirem de carta blanca a l’hora de produir una obra i volíem aprofitar la nostra darrera producció dins el projecte El Cicló per tal de llençar-nos a l’abisme de la creació sense expectatives més enllà de retrobar-nos amb l’espurna que ens va fer començar aquest camí de la creació escènica i del teatre. Venim de la crisi i hem continuat creixent en temps precaris lluitant per assolir en cada projecte nivells de professionalitat més elevats. Això sovint ens ha generat la sensació d’angoixa i de queixa constant, i ens hem adonat que vam començar a fer teatre per obtenir moments de poesia que ens fessin implosionar i viatjar dins les ficcions per sortir amb la mirada renovada, i per això vam decidir fer una comèdia per abandonar el vaixell de la queixa. Revisant la nostra petita trajectòria ens vam adonar que les nostres obres sempre tenen una pàtina d’obscuritat, de nostàlgia i de tristesa amb la qual ens volem confrontar per fer-hi entrar comèdia, llum i esperança.

Hem volgut escriure contra aquesta sensació d’apocalipsi imminent que ens persegueix i ho hem volgut fer abordant una ficció perquè creiem en la força i la necessitat de les ficcions, i perquè tenim fe en la representativitat i en la il·lusió. On queda la llum i l’esperança en un món que evita mirar la tristesa a la cara? Ens fem aquesta pregunta després de reflexionar molt sobre la insistència constant, tant externa com personal, de fer una comèdia. Necessitem la comèdia? Per què? Volem fer una comèdia i entenem la necessitat del nostre entorn contemporani de viure el fet teatral, aquesta cosa tan estranya i tan antiga de reunir-nos per compartir una interpretació de la realitat, des de la festa, l’alegria i la diversió. Però no podem evitar reconèixer la tristesa profunda que ens empeny a voler aquesta distensió i aquesta expiació a través del riure. De què volem riure? Per què volem riure? De què riem quan riem? Creiem que cal cultivar i acceptar aquesta tristesa profunda que tenim dins i que ens empeny a voler sortir enfora. Estem convençuts que el teatre és un lloc de reunió que no morirà mai, tot i que sempre visqui amb un sentiment d’amenaça de mort constant, i que ens pot oferir noves escletxes lluminoses que ens permetin mirar l’angoixa a la cara per reconèixer-la i celebrar-la com a part intrínseca del fet de conviure col·lectivament. Per això el que volem projectar amb FANTÀSTIC FUNERAL FESTIU és el fet de viure l’acte teatral com una gran festa de comiat de l’angoixa, com un ritual de celebració de la mort, la mort com un impuls per continuar vivint.

Roger Torns