Què ens manté vius? És a dir, què ens lliga a la vida, què ens estimula, ens fa tirar endavant, i posar en moviment la maquinària? O, dit d’una altra manera, quin és el motor de la vida? Traduït a través de la disposició ideada en la que entren en contacte joves i gent gran, aquesta interrogació adquireix una dimensió generacional i social més enllà de la humana i personal. Què ens il·lusiona a una edat i què a un altre? Ens mouen les mateixes coses, o són coses completament diverses? Romanem sempre iguals o som canviants i, en tal cas, en quina mesura? Com i fins a quin punt incideix l’esdevenir de la vida, el context social i moral del que ens envoltem, en relació a allò que ens manté en moviment? I, sobretot, ens fa por el mateix? Vivim com a violentes les mateixes coses? En quina mesura aprenem? Molts interrogants per entendre si, amb el pas dels anys, deixem d’interrogar-nos?