LA SEGONA EVA

LA SEGONA EVA

PROJECTE DE SUPORT A LA CREACIÓ #FÀBRICADECREACIÓ

LA SEGONA EVA

EL EJE | Escrit i dirigit per Marta Aran.
Una producció de El Eje i Tantarantana emmarcat dins del Projecte de Suport a la Creació (#ElCicló).
De l’1 al 13 de desembre | Estrena l’1 de desembre
De dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18:30h

“Com es pot explicar la por a qui no l’ha viscut mai?”

#LASEGONAEVA

DESCRIPCIÓ DE L’ESPECTACLE

L’Eva, després de fer un retir espiritual en un monestir, denuncia a les xarxes socials uns fets que van succeir per part d’un dels frares. A partir d’aquí, les estructures de poder que l’oprimeixen es faran més patents que mai: El seu relat serà contínuament posat en dubte, jutjat i ridiculitzat.

LA SEGONA EVA parla de les dones de fusta, de totes les dones silenciades. Parla de les violències que no són físiques i que són per això més invisibilitzades encara, per la dificultat de denunciar-les. Fent un símil i un joc de miralls amb la verge Maria, amb Eva i amb les figures femenines del catolicisme, l’obra es pregunta com confiar en una mateixa quan tothom posa en dubte la teva veritat, quan tothom vol parlar per tu i per tant, et condemna al silenci.

Una producció de El Eje amb el suport del Teatre Tantarantana. LA SEGONA EVA forma part de El Cicló 2020-2021 (projecte de suport a la creació #fàbricadecreació).

NOTES DE L’AUTORA

Com es pot explicar la por a qui no ho ha viscut mai?

Un cert temps de la meva vida vaig viure de prop tres situacions de maltractament psicològic, i casualment, les tres víctimes havien sigut dones.

Una, havia anat a fer un retir espiritual i va experimentar una situació incòmoda i masclista per part d’un dels religiosos. Una altra dona, havia patit assetjament i espionatge telefònic durant mesos per part d’un íntim amic seu i una altra, havia patit maltractament psicològic per part de la parella. En cap cas, les víctimes van tenir conseqüències físiques, però si psicològiques. I no tenien proves, era la seva paraula contra la de l’agressor.

Les tres històries tenien certs punts en comú quan van decidir denunciar la seva experiència. Totes tres van viure unes característiques molt similars en els seus processos de denúncia. Qüestiona­ment sistemàtic, banalització dels fets, acudits… Això em va fer reflexionar com la societat encara ara no sap gestionar aquest tipus de maltractaments que estan a la part més “baixa” de la piràmide de violència de gènere.

En un primer moment, les denunciants tenien el suport i l’empatia dels seus cercles més íntims. Però quan anava passant el temps, aquest sentiment s’anava desdibuixant i van aparèixer altres pensa­ments i judicis. La gent dubtava de la seva història, de la percepció que havia tingut la víctima de la realitat i en moltes situacions, aquestes denúncies van ser motiu de burla i van ser titllades d’haver sigut massa “sensibles o exagerades”.

Tanmateix, totes tres van haver d’explicar-se nombroses vegades davant de diferents persones, donar detalls de què havia passat i de quina manera, justificar el seu comportament davant l’agres­sió i fins i tot raonar perquè van sentir por i enuig davant d’aquelles situacions. També van viure el judici de la societat que no comprenia per què havien actuat d’una forma tan submisa i no s’havien encarat davant de l’agressor, quan elles en societat, eren unes dones empoderades en molts aspectes de la seva vida. Alguna d’elles havia denunciat molt temps posterior a l’agressió, i això va ser un motiu per combatre i desmerèixer la seva història.

Per altra banda, aquest mecanisme funciona de la mateixa manera en casos molt més visibles i mediàtics, i on malauradament hi ha més proves que demostren l’agressió, a part de la paraula de la denunciant. La víctima és jutjada pel seu comportament, fent sentir-la culpable dels seus actes i comportament envers una situació tan greu. Pre­guntes com: Per què vaig permetre aquesta agressió? Hauria d’haver anat amb més compte? Hauria d’haver marxat abans? M’hauria d’haver imposat o agredit a l’agressor? Hauria pogut fer alguna cosa per evitar-ho? Són qüestions que obsessionen a les víctimes en aquests processos.

Així que em passaven pel cap les diferents preguntes:

Quan es considera un assetjament o un maltractament digne de denunciar segons la societat? Només és prou important quan hi ha una agressió física en el cos de la victima que demostri un perill existent per la denunciant?

Hem d’acceptar les males praxis del patriarcat només perquè els agressors són gent d’una altra època o criada en ambients masclistes i retrògrades?

Som conscients de la por, l’autocensura i de la vergonya que pateixen les denunciants quan es fan els judicis socials de les seves experiències d’una forma tan banal?

Es pot explicar com se sent el perill a qui no ho ha viscut mai gràcies als seus privilegis?

Marta Aran

INFORMACIÓ

HORARIS

DIMECRES 20H
DIJOUS 20H
DIVENDRES 20H
DISSABTE 20H
DIUMENGE 18:30H

PREUS

12€ BUTACA JOVE (MENORS DE 25 ANYS)
12€ AMIC I AMIGA TANTARANTANA
15€ ENTRADA WEB
21€ ENTRADA GENERAL (PREU A TAQUILLA)

NOVETAT: Entrada “vull renunciar al descompte”: 21€
Aquesta nova modalitat d’entrada s’ha creat amb la voluntat, compartida entre companyies i sala, de no implementar descomptes que fomentin la precarietat de la cultura i el treball de tots els agents teatrals. 21€ és el preu original per tal de mantenir la cultura viva i poder viure del teatre.

+DESCOMPTES

IDIOMA I DURADA

Català | 80 minuts

INFORMACIÓ D’INTERÈS

És imprescindible l’ús correcte de la mascareta tant a l’entrada i sortida com a dins de la sala. Mantingueu en tot moment la distància de seguretat.

Des del Tantarantana, i amb la col·laboració del públic i companyies, vetllarem per la higiene i protocols de seguretat en tot moment. Podeu consultar el protocol íntegre aquí.

Recomanem comprar les entrades per internet i minimitzar la compra a taquilla. Recordeu que no disposarem de programes de mà impresos i que el podreu descarregar des d’aquesta pàgina web.

Descarrega’t el material de premsa

FITXA ARTÍSTICA

COMPANYIA

EL EJE

UNA COPRODUCCIÓ DE

EL EJE
TANTARANTANA

DINS DEL PROJECTE DE SUPORT A LA CREACIÓ #ELCICLÓ | FÀBRICA DE CREACIÓ

AUTORIA I DIRECCIÓ

MARTA ARAN

AJUDANTIA DE DIRECCIÓ

RAMON BONVEHÍ ROSICH

INTERPRETACIÓ

MARIA HERNÁNDEZ GIRALT
ÒSCAR INTENTE
MAR PAWLOWSKY
ERIC BALBÀS

ESCENOGRAFIA

SARA ESPINOSA
ALBERT VENTURA

VESTUARI I CONFECCIÓ

SARA ESPINOSA

IL·LUMINACIÓ

ALBERT VENTURA

CONSTRUCCIÓ ESCENOGRÀFICA

LA PRECÀRIA

ASSESSORAMENT SONOR

JORDI SAMPER

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

EL EJE

COMUNICACIÓ, XARXES SOCIALS I PREMSA

CRISTINA RODA
RAQUEL LOSCOS
ALEXANNDRA GARCÍA

DISTRIBUCIÓ

ÀFRICA ESTRÍNGANA

TÈCNICS DE FUNCIÓ

JORDI PUIG
JOAN REY

DIRECCIÓ AUDIOVISUALS PROMOCIÓ

ITSASO ARIZKUREN

VÍDEO

AARON SÁNCHEZ GIL

FOTOGRAFIES ESCÈNIQUES

AITOR RODERO AZNAREZ

FOTOGRAFIES PROMOCIONALS

SÍLVIA POCH

AJUDANTIA EN PRÀCTIQUES

DAMIÀ CASTELAR

ACCESSIBILITAT

ASSOCIACIÓ WE ACT

SOBRE LA COMPANYIA

El Eje som una companyia fundada el 2013 per l’Eric Balbàs, la Maria Hernández, la Mar Pawlowsky i el Marc Ribera. Intèrprets sorgits de l’Institut del Teatre, ens hem hagut d’anar desenvolupant com a productors, administradors, comunicadors i distribuïdors dels nostres espectacles, degut a la precària situació que viu la cultura. I ja ens hem fet un lloc dins de l’espai teatral català amb 7 espectacles a les esquenes (10 si comptem totes les produccions). I és que EL EJE no som “només” una companyia de teatre: tenim molt clar que el nostre present i futur passa per la producció.

Hem treballat algunes adaptacions de textos internacionals contemporanis i hem col·laborat amb directors-dramaturgs catalans contemporanis perquè ens obríssin el seu univers. També hem aprofitat la beca del Tantarantana El Cicló per a escriure i dirigir-nos entre nosaltres. Perquè també escrivim i també dirigim.

Ensenyem aquelles paraules, situacions o emocions que no estem acostumats a trobar als escenaris, ni tampoc a la vida. Parlem d’allò que s’amaga. D’allò que si surt a la llum, explosiona.

Vam parir la companyia per crear i començar des de sota, perquè a sota hi ha totes les coses aprehensibles; per fer la feina dura, perquè només així s’entén la professió teatral en la seva totalitat. Per donar-nos la feina que no ens donaven els altres. Per treballar amb aquelles persones que volem a prop.

Creiem en fer un teatre honest, compromès i cru; que pivoti sobre la dramatúrgia actoral, sobretot. Un teatre que ens faci suar i treballar com artesans per a una interpretació ferotge, sensible i fràgil, i que no ens faci oblidar que les persones som i hem de ser el centre de tota creació.

AGRAÏMENTS

Agraïments:
Alejandra Espaliat, Rocio Schiavone, Chia, Lluna Gay, Montse Hernández, Àngela Rodríguez Rodríguez, Ruth Fuertes, Laia Alsina, Gema Moraleda, Marta del Moral, Roser Gamonal, Mar Sabaté, Aaron Sánchez Gil (Estudi Carmel), Juan Melenchón, David G.Corchia.

Amb la col·laboració de:
Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació com un dels espais d’assaig.

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER

You have Successfully Subscribed!