RESIDÈNCIA ARTÍSTICA: CÀLAM

RESIDÈNCIA ARTÍSTICA DE TEMPORADA – PROGRAMA DE SUPORT A LA CREACIÓ

NOIES D’AQUESTES

Càlam | Residència artística amb la col·laboració de la Sala Versus Glòries, fruit de la convocatòria de projectes dels Teatres de Proximitat
De l’11 d’abril a l’1 de maig de 2022

Com és possible que després de tantes generacions de lluitat feminista encara avui en dia es perpetuïn entre les noves generacions conductes discriminatòries que semblaven superades?

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE DE
RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES DE TEMPORADA

Les RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES DE TEMPORADA és un projecte que va néixer la passada temporada i està pensat per a donar l’empenta final a projectes en fase de desenvolupament.

Aquesta residència consisteix en la cessió d’un espai de reunió i treball de taula durant una setmana, un espai escènic amb tota la dotació tècnica durant les 3 setmanes consecutives, un acompanyament artístic i tècnic per altres professionals de les arts escèniques, un assessorament de producció i comunicació i una dotació econòmica com a suport a la producció. L’espectacle generat en la residència anual pot formar part de la propera temporada del Tantarantana.

DESCRIPCIÓ DE L’ESPECTACLE

«Les noies del St. Helen són amigues de per vida». Però què passarà quan la foto despullada de la Scarlett, es faci viral a tot l’institut? «El problema amb noies d’aquestes és que les seves cagades ens perjudiquen a totes», NOIES D’AQUESTES explora com els referents culturals hegemònics, a l’època de les xarxes socials, continuen perpetuant de forma subtil els estereotips de gènere i la mentalitat sexista pròpia del patriarcat.

Es podria dir que Noies d’aquestes és una de les poques obres per a joves que ha sigut capaç d’erigir-se en un clàssic contemporani. Tot i que l’assetjament a les aules ha existit sempre, les noves tecnologies i les xarxes socials han donat pas a d’altres formes d’assetjament que sovint deriven en depressió adolescent, falta d’autoestima i en molts casos, en suïcidi.

“Com és possible que després de tantes generacions de lluitat feminista encara avui en dia es perpetuïn entre les noves generacions conductes discriminatòries que semblaven superades?” Aquesta és una de les preguntes cabdals que planteja l’obra. Evan Placey ens mostra una jove generació de noies que ha rebut els beneficis de la lluita feminista, però que és captiva d’un imaginari en què la dona ha de ser un objecte de desig cada cop més influït per les fantasies del porno mainstream.

I de la mateixa manera que una actriu porno ha de lluitar amb un estigma que no afecta els seus companys actors, la imatge despullada d’una noia adolescent pot acabar, com malauradament ha passat, abocant-la al suïcidi. El paper del feminisme com a ideologia emancipadora de la dona, que a l’obra de Placey queda encarnat per la figura de la professora d’història, no aconsegueix imposar una mirada crítica entre les noies capaç de combatre un sexisme que va en contra d’elles mateixes.

D’altra banda, Noies d’aquestes ens ofereix un retrat descarnat de com funcionen les dinàmiques de grup i dels mecanismes d’exclusió que es posen en marxa quan el grup, pel motiu que sigui, es vol desentendre d’un dels seus membres. La pressió de grup acaba silenciant els dubtes i castigant la dissidència.

L’obra ens mostra un grup de noies que narren el conflicte central de l’obra, quan la foto despullada de la Scarlett es fa viral a l’escola on van. Placey ens fa veure l’evolució d’aquestes noies al llarg de l’obra i com els esdeveniments acaben revelant la fragilitat dels vincles que les unien.

Com a contrapunt a aquesta veu coral, anem coneixent al llarg de l’obra una sèrie de dones de diferents moments del segle XX que han lluitat en favor de la igualtat de les dones. Si la veu de les noies era coral i s’acabava fusionant en una sola veu, les dones feministes ens narren la seva peripècia per mitjà de monòlegs on interpreten la seva veu i la del seu entorn masculí, generalment hostil. Aquestes dues subtrames de l’obra acaben confluint en el moment del clímax en què entenem la relació d’aquestes dones amb la Scarlett.

SOBRE LA COMPANYIA

L’associació cultural CÀLAM ha treballat des de fa anys en tres àmbits: art, joventut i educació, realitzant molts projectes d’abast local i internacional. Fidels a aquests objectius, ens proposem posar en escena Noies d’aquestes perquè pensem que és un text que permet connectar amb el públic jove pel seu llenguatge fresc i per la manera com aborda temes que els els inquieten.

Es tracta d’un projecte que pot tenir un impacte en la creació de públic jove no només per la temàtica i el llenguatge de l’obra, sinó per la barreja de llenguatges escènics i l’aposta trencadora del muntatge. Ens proposem fer una posada en escena que combini el teatre de text, la dansa, la percussió corporal i la música en directe.

FITXA ARTÍSTICA

COMPANYIA

CÀLAM

AUTORIA

EVAN PLACEY

DIRECCIÓ

CARLES SOLSONA
NAN VIDAL

TRADUCCIÓ

NAN VIDAL

DIRECCIÓ DE MOVIMENT I COREOGRAFIA

JUAN PABLO MAZORRA

INTERPRETACIÓ

JÚLIA BONJOCH
NÚRIA JUNCÀ
LAIA MANZANARES
CLARA MORALEDA
LAURA PORTA

PRODUCCIÓ I COMUNICACIÓ

CRISTINA FERRER

AJUDANTIA DE PRODUCCIÓ

MARTÍ GARRIGA

MÚSICA I ESPAI SONOR

SERGI RAMIS

DISSENY D’ESCENOGRAFIA, VESTUARI I DISSENY GRÀFIC

NIEN BOOTS

DISSENY D’IL·LUMINACIÓ I AUDIOVISUALS

DANI GENER

GALERIA

COL·LABORADORES

Sala Versus Glòries: fruit de la convocatòria de projectes dels Teatres de Proximitat.

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER

You have Successfully Subscribed!