NOTÍCIES

“Emergent no és més que un sinònim edulcorat de precari”

REVISTA GODOT | GEMA MORALEDA

Quedo amb Laia Alsina al Teatre Tantarantana, on assaja amb la seva companyia, El Martell, el que serà el seu nou espectacle, El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates, que s’estrenarà el proper 16 de febrer. El primer que faig és felicitar-la pel seu triomf al Torneig de Dramatúrgia d’enguany organitzat, com ja és tradició, en el marc del Temporada Alta. “És una superexperiència, perquè normalment els autors treballem molt sols i allà coincideixes amb altres dramaturgs i pots compartir el treball. En realitat, a mi no m’agrada gaire ser el centre d’atenció, però penso que per la dramatúrgia està bé que de tant en tant es posi una mica el focus sobre els autors, per reivindicar-ho, ni que sigui.”

El teatre polític —“És polític perquè intentem entendre les coses posant l’ull sobre quin és el mecanisme de control que entra en joc”— és la marca de la casa d’una companyia que, en el darrer any ha tingut un ritme de producció impressionant (tres estrenes en menys de 18 mesos). Després d’abordar el tema de la violència estructural a Ah! (Judit) i de l’amor romàntic com a mecanisme de control a X-Y o la fidelitat dels cignes negres, El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates parlarà de “la infància com a camp de cultiu de molts dels prejudicis o molts dels ideals que, al final, necessita la societat patriarcal, capitalista, etc., per mantenir-se”.

 

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER

You have Successfully Subscribed!