Sabem qui som en el moment que naixem, o és un coneixement que adquirim a partir de les nostres experiències? Què passaria si un dia despertéssim i s’haguessin esborrat cada un dels nostres records? Ens reconeixeríem? Seríem la mateixa persona si el nostre passat fos, d’un dia per l’altre, una pàgina en blanc?

Una peça basada en la relació entre el nostre “jo vertader” (el nostre interior amb el qual naixeríem) i “qui ens convertim amb els anys”. Ens preguntarem si naixem sent o ens construïm a través de les circumstàncies viscudes. Així com, en cas de no tenir prejudicis preestablerts per creences generals, podríem estimar-nos més a nosaltres mateixos? Com ens veuríem si no fóssim capaços de reconèixer-nos? Es convertirien en virtuts els nostres defectes?

Autoretrat vol indagar en la reacció de l’entorn del subjecte en qüestió. Com, dins d’aquestes incerteses, la gent del voltant acceptaria a qui fos que ens convertíssim. Considerant que qualsevol personalitat podria desenvolupar-se, permetria aquesta gent que una nova persona afluís, o intentarien influenciar-nos i redirigirnos cap als nostres antics patrons? Aquesta situació complexa és comparada amb l’autodescubriment d’un recent nascut. És possible fer l’equivalència amb l’autoconsciència d’un infant? La mateixa gent del voltant del bebè, també intentaria guiar-lo, inclús manipular-lo?

Premi del públic del Escenari Obert 20’ ofert per la Sala Tísner, Barcelona i premi jurat a l’Estrena’t 2018 a La Casa Groga, Barcelona.