El projecte de Creació i Museus neix fruit del maridatge entre fàbriques de creació i museus en al marc del Festival Grec de Barcelona. Aquesta relació entre fàbriques de creació i museus ens ofereix la possibilitat de veure la creació de propostes artístiques de companyies en residència en espais museístics molt interessants on les peces prenen una força singular.

Després de col·laborar durant 2 temporades amb El Born Centre de Cultura i Memòria amb les peces Extremadamente rebeldes y peligrosas de Begoña Moral (Paradiso 99) i Els colors de la pluja de Laia Alsina (Cia El Martell), enguany treballem conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals dins l’espai del Jardí Botànic Històric amb la peça El parc d’Eva Redondo amb direcció de Ricard Soler Mallol (Obskené).

Amb un programa de ràdio dedicat als espais públics com a fil conductor, El Parc presenta una desena de trobades atzaroses entre desconegudes. Una dona gran que encara creu en l’amor romàntic, una artista famosa, l’Adriana, la Raquel, una runner o la Concha de Badalona són algunes de la vintena de personatges femenins que conformen la ficció. De dues en dues, les nostres protagonistes es troben inesperadament i comparteixen uns instants de les seves vides mentre una cotorra les sobrevola. Presentem doncs una multitud d’encontres, on cadascun d’ells obre un horitzó d’una possible nova relació. Els espectadors, com els ocells dels parc, són testimonis d’una successió de converses íntimes i úniques, coincidències i atzars que només tenen lloc a l’espai públic. El nostre escenari són els parcs, les places o qualsevol espai públic urbà que possibiliti la trobada fortuïta amb l’altre. A mesura que l’espectacle avança, l’espai, com a palimpsest del que s’hi ha viscut, es va omplint del rastre d’aquestes trobades, peces fantasmagòriques d’allò que ha succeït. Perquè El Parc és, sobretot, una reivindicació dramatúrgica de l’espai públic com l’indret de trobada entre persones desconegudes.

Imaginem-nos un dia qualsevol, al capvespre, en un parc, una plaça o similar. Com al quadre del pintor neoimpressionista Georges Seurat. Tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte, la gent, el nostre públic, està escampada per l’espai, asseguda per la gespa i els bancs, formant part del paisatge urbà. Cada espectador rep uns auriculars que li permeten escoltar, des de la distància, una successió de trobades fortuïtes entre desconegudes.

Com a les pel·lícules, es pot veure un pla general i sentir perfectament la conversa, les passes o la respiració de les protagonistes. El Parc és un espectacle per sentir de prop i mirar de lluny; una ficció on l’espectador està immers dins l’espai escènic i l’acció dramàtica transforma la seva experiència sensitiva; una proposta immersiva, estètica i sensorial.

El text d’Eva Redondo proposa un joc escènic calidoscòpic que ofereix una mirada polièdrica del món. A través del seu conjunt d’escenes, plasma, de manera fugaç però incisiva, un retrat de la societat actual, tractant temàtiques tan dispars (però fortament entrellaçades) com ara la vellesa, la migració, la violència de gènere, la indigència, la societat de consum… Dues actrius interpreten els vint personatges que habiten l’espai públic transformant-se i transformant-lo mitjançant l’encreuament de vides, relats, objectes, complements… Posem el focus en aquests moments d’interacció extraordinària amb allò desconegut que només poden passar a l’espai públic i que fan que una altra manera de mirar i de viure la realitat sigui possible.

El Parc és una proposta en viu i in-situ, que pren el paisatge tal com és, que habita l’espai on hi té lloc el que és real i el transforma, per uns moments, en una ficció d’allò inesperat. L’espectacle barreja allò quotidià amb allò extraordinari per donar pas a un univers femení que posa el món en perspectiva.