El títol no porta a engany. Dos personatges anònims es troben en el que serà el passatge més decisiu de les seves vides: un duel. Un duel que serà al mateix temps verbal i esgrimístic, i també un viatge pels diferents referents mítics i cinematogràfics del duel d’honor. I serà durant la consumació de l’enfrontament, a temps real, que anirem descobrint les veritables raons del greuge que originà el duel. Espectacle en català.

Alex Barti, és un espectacle sense text. Tota la història i la comèdia, s’expressa amb moviment, mim i música.
La inversemblant simbiosi entre manipulador i ninot fan que l’espectador pugui traspassar la frontera entre realitat i ficció. ¿No és potser Barti tan humà com Alex? I és que Barti, el complex titella, ¡és viu! La seva forma de moure parla per si mateix. Tot d’una ens mira, gesticula, mostra les seves dents, mou els seus dits, i el seu caràcter, les seves emocions, els seus canvis d’humor es reflecteixen amb tanta naturalitat a la cara de drap que no pots fer res més que emocionar-te. Els seus ulls sempre estan buscant noves oportunitats amb les quals fer sentir l’essència de la vida, l’alegria més genuïna, la innocència.

Basat en un gran nombre d’entrevistes, Ambulantis és un projecte multidisciplinar escènic que desde l’any 2010 porta investigant entorn les persones quan es traslladen temporalment o permanentment del seu lloc d’origen. Una oda a les persones quan viatgen. Espectacle en castellà.

Premi Inund’art 2011. “Teatre fet a mà” (José Henriquez, La Guía del Ocio). Presentat a la Fira de Tàrrega, el Museu de la Història de la Immigració de Catalunya i el Festival LOOP de Barcelona, entre d’altres.

La vida tranquil·la d’un home es capgira quan una bomba cau sobre casa seva. La Guardia Costiera Italiana i Les Forces Armades de Malta reben trucades de socors des d’una barcassa al mig del Mediterrani. Quina és la seva reacció? Espectacle en català.

Guerra, exili i auxili són els temes d’actualitat propera, candent i cíclicament històrica que es toquen en aquesta obra teatral -creada lliurement a partir de les converses telefòniques filtrades pel diari L’Espresso el 2017, fragments de Mercè Rodoreda i la cançó Marxar de Guillem Ramisa- que vol mantenir la memòria viva.