#LARTDEDESAPARÈIXER

Dia de Nadal de 1956. Herisau, Suïssa. Després de la calma matinal, Robert Walser gaudeix del dinar en companyia dels altres pacients del centre psiquiàtric, però alguna cosa l’empeny a sortir a passejar. Vestit amb roba d’abrigar, surt cap a la llum blanca del paisatge nevat… L’art de desaparèixer lentament és una aproximació poètica en forma d’investigació a l’obra de l’escriptor Robert Walser, una de les veus més singulars i inclassificables del s.XX, a partir de la seva mort i dels seus últims anys de vida com a pacient en un sanatori. Qui era aquest silenciós i solitari autor? I quines van ser les condicions de la seva mort? Què ens explica la seva desaparició de la relació entre cultura i capitalisme, i del paper de l’artista dins de la nostra societat?

Robert Walser va tenir una relació molt estreta amb el teatre al llarg de la seva vida. Sobretot com a espectador, però també com a actor frustrat i autor d’algunes escenes i dramolettes. Però és en el seu concepte de passejada, vinculat a l’observació de l’espectacle de la naturalesa en dissolució amb el llenguatge i el jo, on cristal·litza la teatralitat de la seva literatura. És per això que L’art de desaparèixer lentament se centra en la darrera etapa de la seva vida, en que la seva escriptura esdevé pur gest i moviment: primer a través de la reducció de la cal·ligrafia i finalment a través de la seva substitució per passejades. Parlar de Walser és parlar d’un autor indòmit que va servir-se del llenguatge com a mitjà de supervivència i de refugi de les banalitats d’un món que cada cop li era més estrany. A diferència d’altres escriptors coetanis, Walser va decidir allunyar-se de les dinàmiques culturals del seu temps, vinculades a la promoció personal i al mercat, veient-se obligat a acceptar tota mena de feines i trobant-se cada cop amb més dificultats per publicar els seus textos. L’art de desaparèixer lentament parla d’aquesta renúncia a tot que va anar fent Walser de mica en mica, tant a nivell personal com professional, d’aquest esvair-se i fer-se més i més petit i insignificant… fins a desaparèixer.

Roger Vila