Una núvia arriba corrent a una estació d’autobusos fugint del seu casament. Compra el primer bitllet que troba al destí més llunyà possible. Mentre espera l’autobús que la portarà cap a la seva nova vida, explica al públic totes les seves relacions fallides al ritme de cançons de Marisol.

Tómbola és un espectacle musical que reflexiona sobre la toxicitat, l’abús de poder i les expectatives socials col·lectives, fins arribar a la causa de la fuga de la seva protagonista: la situació de violència masclista que pateix.

El que comença semblant una comèdia, es desdibuixa quan descobrim els motius reals que té la núvia per fugir.

Són realment còmiques les relacions que comparteix la protagonista? Com d’explícit ha de ser el nostre interlocutor per entendre que es troba en una situació de perill? Quan, com i per què posem límits a les nostres parelles?

La imatge d’una núvia a la fuga és digne d’una comèdia romàntica. Comèdia potser si. Romàntica segur que no. Mirant aquestes pel·lícules, sempre m’he preguntat què podria portar a una persona a prendre una decisió com aquesta avui en dia? Enlloc de dir: “ei, m’ho he repensat, no vull casar-me amb tu, moltes gràcies per tot, sento haver-t’ho dit tan tard…” L’únic que se m’acut és que no hagi tingut més remei.

La violència masclista forma part del nostre dia a dia. Les víctimes són recomptades a finals d’any com si fossin simples xifres d’una estadística, i no com a persones amb el seu propi món, amb la seva pròpia història. Sovint m’he trobat preguntant-me: com pot ser que una noia jove i empoderada del segle XXI arribi a viure aquest tipus de situació? I en la meva cerca de respostes ha sorgit “Tómbola”, un monòleg musical que combina cançons de Marisol, d’una forma distesa, directe a públic, amb històries molt properes a mi, molt properes a totes, per demostrar que la distància que em separa de la núvia a la fuga de Tómbola és pràcticament inexistent.

Què uneix la nostra protagonista amb Marisol? Perquè decideix cantar els seus temes? El retrobament d’aquesta núvia amb el seu ídol de la infantesa, serà una mena d’epifania que la portarà a prendre decisions importants sobre el seu futur. Aquest petit musical vol ser un petit homenatge a Marisol, la nena prodigi. I també a Pepa Flores, la dona que hi vivia darrera i que va plantar-se davant de tot un sistema. Tómbola és la meva pròpia revisió del romanticisme inculcat, de les dinàmiques dins les relacions, de les expectatives socials col·lectives, a ritme de cançons de Marisol.