#GIULIA

Giulia Tofana va ser l’assassina amb més èxit del segle XVII.
Arsènic, plom i belladona, són els ingredients que van convertir la seva perfumeria en una fàbrica de verí. El seu producte estrella: l’Aqua Tofana, un beuratge inodor, incolor, insípid però eficaç, que venia a les dones que volien acabar amb els seus matrimonis no desitjats.
Responsable de la mort de més de 600 homes, la nostra protagonista va ser l’enverinadora més discreta, però també la més letal.

Al voltant de la figura de Giulia Tofana, la Cia. Gespalka’p ens porta un cabaret contemporani amb musica en directe, mentre ens convida a reflexionar sobre temes com la llibertat, la mort i la por. Els dos personatges que hi ha a escena, interpreten lliurement aquesta història posant en dubte els límits entre la ficció i la realitat. El debat està servit.

Els personatges d’aquesta obra, el Mateu i la Maria, compartim. Compartim gustos. Compartim històries. Compartim il·lusions. Compartim sentit de l’humor… I compartint una cançó sobre Giulia es va engegar tot.

Giulia Tofana, el nostre nou objecte de fascinació que obliga a Maria i Mateu, les protagonistes d’aquesta obra, a reflexionar sobre si mateixes: On acaba la realitat i on comença l’autoficció? Fins quin punt ens coneixen aquells que ens coneixen? Quina part de la nostra foscor conscient traiem a la llum i quina permetem que es faci realitat? Què estem disposades a fer per allò que ens mou? La justícia, la llibertat, la por, l’egoisme… Són bàsics dels que ja parlava Shakespeare, però no en primera persona i no interpel·lant a l’audiència. De fet, és l’audiència qui decideix. Decideix què és veritat i què és mentida del que expliquen aquests personatges, el Mateu i la Maria. I la Giulia. Però mai ho sabran del tot. Perquè res no és veritat i res no és mentida.

Maria Ramírez i Mateu Bauçà