#ResDeTu #30anysTantarantana

Un jove estudiant de periodisme intel·ligent i introvertit, tracta d’encaixar en un entorn universitari, masculí i superficial amb el qual no s’identifica, mentre amaga un secret que el turmenta: está enamorat de l’Óscar, el seu millor amic.

L’Óscar és l’estudiant més popular del campus. Té una relació amb una noia una mica més gran que ell i un vincle especial amb el nostre protagonista que és la clau i el veritable misteri d’aquesta història. Coneix realment l’Óscar els desitjos ocults del seu amic?

Per què, malgrat la seva aparent vida perfecta, necessita constantment escapar de la realitat? La tensió entre ells desencadenarà una sèrie de successos que canviaran la seva amistat per sempre, fent un mal irreparable a persones molt estimades per a ells i fins i tot posarà en perill les seves pròpies vides.

Res de tu planteja, dins d’un entramat de sensacions, el buit; la recerca incessant del ple, amb independència del com, o de si això comporta justament l’assoliment del contrari. En una societat individualista no puc sostenir el pes de la soledat; vet aquí el món de les contradiccions humanes… Aquest buit m’empeny a l’abisme i necessito omplir-lo per sentir que sóc algú. I en l’altre em recolzo. L’engany de la paraula externa i l’oblit de l’essència pròpia. M’he perdut tant en el defora que m’he desconnectat de mi… Això em guia camí a l’obsessió: obrir els ulls i seguir una olor com si fos l’única cosa existent, perdent-me completament en ella, naufragant inevitablement en ella. Aquí aquesta olor és l’Òscar, el personatge del qual el protagonista se sent enamorat. Però l’Òscar no és res més que una cortina. És una projecció que dóna sentit a la meva existència. És la fugida del jo i el refugi de la ment. L’Òscar és tenir alguna raó per llevar-me al matí i per arribar al vespre no pensant que no hi ha res que valgui la pena. La trampa de la superficialitat, l’autoengany de l’aparença, la recerca del no-res com a símbol del tot. Si finalment et miro amb els ulls de veure-hi clar i et detesto, per què segueixo admirant-te i buscant-te?

Ja no parlem de la soledat enmig de la multitud, sinó de la soledat que jeu amb cadascú de nosaltres al sofà, la que ens trobem al mirall quan no volem preguntar-nos res. Aquesta no dol, aquesta apunyala, ens obre en canal i ens descarna. Tot això amb humor, música, unes precioses veus i un dinamisme escènic que ompliran aquest espai buit de l’escenari teatral. I com ho planteja l’Iván F. Mula, com a autor de l’obra? Res de tu és un joc entre un actor i una actriu que van interpretant al mateix personatge: dues veus per a una mateixa persona, dos intèrprets per a una mateixa veu. Res de tu juga amb el personatge-persona i el personatge-narrador, i ara atorga dues fisicitats a un mateix caràcter, ara demanda el desdoblament de l’intèrpret per cobrir els molts d’altres que hi ha a escena. Res de tu també és una entrada i sortida constant de la realitat del personatge: el pas del pensament a la realitat externa, de la idea a la contrària resolució.

Montse Rodríguez Clusella