El 24 de març de 2015, Andreas Lubitz va estavellar un avió de Germanwings contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot alemany no és una simple anècdota. En aquesta proposta escènica comprovem les ressonàncies, i les analogies obertes, amb una Europa que, pendent només dels avanços tècnics, s’ha anat perdent en el laberint de la seva ambició cega. Quin crit urgent, però esperançador, ens arriba amb l’actualització del mite?

“No som una illa. La dictadura del present intenta fer-nos creure que l’acumulació d’instants desconnectats entre si construeixen un relat. I no és així. Per això avui més que mai la presència del mite és urgent per entendre, amb totes les seves arestes, la idea d’actualitat. La caiguda d’Ícar és, al seu torn, la caiguda d’Europa. Ell, cec d’ambició, no s’ha adonat que també és un refugiat.
Quantes vegades, durant el descens, va estar a punt de desistir Andreas Lubitz? Què és exactament el que, a última hora, ens allunya de l’abisme? Per què parlem abans de volar que del vertigen? Quina mena de joc de miralls representa el Minotaure?” Albert Lladó.