<<Allà envoltades de caixes i de vestuari, entre les restes de tantes històries explicades, se n’hi explicarà una de nova>>

De vegades és amb un autèntic desconegut amb qui et pots mostrar tal com ets. Fins i tot, et pots reinventar en aquell precís moment mostrant la part de tu que més t’agrada. Per això, a la ficció li agrada tant unir a dues completes desconegudes. Nosaltres també ho hem fet, però les hem reunit al mig d’una guerra, perquè el contrast entre el terror de fora, i la bellesa de l’encontre, fa aquesta trobada especialment interessant.

Inspirades amb Pity de Rory Mullarkey volíem començar la peça, remarcant la irracionalitat de les guerres, amb l’absurda pregunta: Ets dels bons o dels dolents? Perquè, qui són els dolents en una guerra? Podríem dir que aquells que la causen o la comencen, però…I si no parlem de polítics ni militars? Si parlem d’aquelles dues veïnes que són de bàndols enfrontats, però que les dues senzillament intenten sobreviure? Quina d’elles és la bona, i quina la dolenta?

Volíem fer un petit cant pacifista, al mateix temps, que creàvem un espai còmode, allunyat de la guerra, un espai adient per a una trobada entre dues desconegudes. I quin millor lloc que un antic teatre? Allà envoltades de caixes i de vestuari, entre les restes de tantes històries explicades, se n’hi explicarà una de nova.

Les Fugitives