<<Un exercici de memòria crítica>>

Una declaració d’amor salvatge a allò que som, un dol compartit per tot allò que se’ns mor. Aquesta obra neix del dol. Del dol pels espais, pels temps, per les coses que ja no hi són, del dol per una manera de viure, de relacionar-nos amb el temps, amb la terra, amb les altres. Un dol que no es plora en silenci, sinó que s’exhibeix i s’expulsa entre rialles, cançons i veritats incòmodes. Un dol col·lectiu i desordenat, travessat per la tendresa, l’humor i la ràbia, que ens obliga a fer-nos preguntes difícils: què significa sobreviure a tot això? Com sostenir el vincle amb què ens va fer créixer, si tot al voltant empeny cap a l’oblit, cap a la destrucció de tot allò que hem sigut?

Aquesta no és una peça de nostàlgia ni d’idealisme rural. No hi ha idil·lis. Hi ha contradicció, resistència i ganes de celebrar allò que encara ens manté dretes. Volem parlar del que es trenca quan el territori esdevé parc temàtic; del que desapareix quan el folklore es converteix en espectacle sense arrel; del que perd el cos quan la memòria s’aplana en una postal.

Per això, més que una peça, és un exercici de memòria crítica. Una comèdia que riu per no plorar, que canta per no callar, i que busca espais on el record no sigui només melancolia, sinó una forma activa de futur.

Tres veus ens guien pel recorregut emocional i còmic d’aquesta història. No són símbols de res, però porten al damunt moltes capes: la llengua, les arrels, les pèrdues, les renúncies, les ganes de continuar. A través d’elles parlem del territori no com un paisatge per mirar, sinó com un lloc on viure, estimar, discutir i resistir.

Aquesta obra és una festa estranya: a estones funeral, a estones brindis, a estones cançó de bressol. Una invitació oberta —i per a tots els públics— a pensar què volem conservar, què podem deixar anar, i com reinventar la manera d’habitar el món sense perdre’ns pel camí.

CRIATURA TEATRE. Neix l’any 2022 de la confluència d’una actriu especialitzada en teatre físic, Raquel Garabal, i un actor especialitzat en teatre textual, Ismael Sempere, units per la voluntat d’explorar les possibilitats de la paraula en escena. Dins d’aquesta exploració utilitzen llenguatges com la dansa, la música en directe, el teatre físic, el teatre de text o la rapsòdia per crear imatges que construeixen un univers que fa emergir a la poesia més viva sobre l’escenari. Els espectacles que han presentat són Llibre de meravelles (2024) de Clàudia Serra a partir del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés; A terra nos dá (2024), al voltant del dol tradicional a les aldees gallegues; Com un ansòmit (2024), a partir de testimonis de la construcció popular del teatre d’Alfafara; Tu que cavalques rabent vers ton desig (2023) a partir de poetes andalusines; Terra en la boca (2022) a partir dels versos de Joan Fuster; i Com nàufrags contra el mar (2022) a partir de Josep Piera. @criatura_teatre

TREN13 TEATRE. És una productora teatral nascuda amb l’objectiu d’apropar el teatre de creació al públic de la part forana. Compromesa amb l’art escènic com a eina de transformació i reflexió, Tren13 teatre treballa per oferir propostes innovadores que connectin amb les inquietuds i interessos del seu públic. Actualment, la companyia es troba en gira amb l’espectacle Bels. Paral·lelament, Tren13 Teatre ha produït formats diversos que han ampliat la seva oferta artística, com L’Eco dels Oblidats, Noms de Dona, contacontes dirigits al públic familiar i tallers teatrals pensats per fomentar la creativitat i l’aprenentatge a través del teatre. Un projecte cultural de proximitat, capaç d’adaptar-se als diferents públics i espais de representació, sempre amb la voluntat d’apropar les arts escèniques a tothom. @tren13_teatre

Producció Criatura teatre i Tren13 Teatre Idea original de Raquel Garabal, Ismael Sempere i Magdalena Sbert Dramatúrgia Joan Tomàs, Criatura teatre i Tren13 Teatre Disseny de vestuari Albert Iglésias Disseny de llums Joan Biel Serra Seguí Espai sonor Carles Pascual