La història d’un treballador africà mort a mans del seu cap ens acara a l’opressió que ha estat motor del colonialisme i que encara és present a la nostra societat, on la violència que exercim ens obliga a viure en la por i en un exili permanent.

Som en un país indeterminat de l’Àfrica occidental, on un seguit de treballadors locals fan obres per encàrrec d’una empresa europea. Algú mata un dels treballadors negres i el seu cos desapareix. Però Alboury, un personatge misteriós en una penombra perpètua, reclama el cos del treballador i es nega a marxar sense haver obtingut el que demana. El mateix dia arribarà també a les obres la Léone, la nova companya de Horn…

Bernard-Marie Koltès ens parla de colonialisme i opressió no només a l’Àfrica sinó també en la nostra societat que sobreviu gràcies a treballadors explotats i oprimits. Nosaltres som els gossos que borden per tal de defensar el paradís occidental que hem construït, una illa de seguretat aparent que és representat per l’obra on passa l’acció. Vivim als marges, exiliats en una perifèria mental, a causa de la nostra incapacitat per obrir-nos i construir una llar que aculli i protegeixi tothom. Els personatges en escena representen els actors d’aquesta dinàmica d’opressió: la força bruta (Cal), el poder econòmic (Horn), una Léone que, com nosaltres mateixos, no s’embruta les mans, però gaudeix dels beneficis que genera la dinàmica neocolonial i un Alboury, la veu de la consciència que posa a la resta de personatges davant de les seves accions i que interpreta Ricard Boyle.

El director Roberto Romei (Lehman Trilogy, al Grec 2016; Shenzhen significa infern, al Grec 2018; entre altres), dirigeix la posada en escena d’aquesta peça teatral, obra d’un dramaturg, que constitueix un clàssic contemporani de la dramatúrgia europea. Koltès és autor d’unes creacions audaces en els quals utilitza un llenguatge poètic i directe, que combina amb estructures dramàtiques renovadores. És l’autor de peces tan conegudes com La nit just abans dels boscos o Roberto Zucco.

Divendres 8 d’octubre:
Col·loqui postfunció amb Silvia Albert i Adriana Fuertes del Col·lectiu d’actrius, actors i creadores escèniques negres a Catalunya: Tinta negra.

Àfrica és aquí i Àfrica som nosaltres. Els culpables del que és ara Àfrica, amb totes les seves crisis i misèries, som nosaltres. Nosaltres som els gossos que borden i estan allí per protegir l’Edèn occidental, l’illa de seguretat representada per l’obra en construcció. Representar aquest text és posar en evidència les dinàmiques d’opressió, estupidesa, mesquinesa que governen el nostre món, que han estat els motors del colonialisme i que continuen essent els motors de totes les opressions presents, nacionals i mundials.
No es tracta, doncs, només de reivindicar Àfrica, criticar l’opressió del colonialisme i els danys de l’explotació econòmica. Àfrica és aquí. Som nosaltres qui continuem oprimint el nostre món, explotant-lo. Som nosaltres que ens obliguem a viure en un exili constant, en la solitud de l’obra en construcció. Som nosaltres que no som capaços d’ocupar un centre i prendre les nostres responsabilitats.
I ara està davant nostre algú en l’obscuritat i ens reclama el que hem amagat i destruït, que reivindica la humanitat per sobre de tot. Que vol posar-nos al centre i a la llum. I no marxa. I no marxarà fins que no es faci justícia.

Roberto Romei