A Els ocells ho fan, i les balenes i les puces també la Companyia Obskené tractem la reproducció i la sexualitat dels animals. Proposem un espai de fascinació que conscients de la dificultat de mostrar el comportament d’altres espècies, imaginem ple d’ironia i d’humor. Una peça on l’atracció, l’aparellament, les pràctiques i les dinàmiques dels animals en les relacions ens permeti compendre, reconèixer i respectar la diversitat i la pluralitat del nostre entorn.

Sovint es justifica el fet normatiu com un fet recorrent al món natural, però això és una fal·làcia; existeixen tantes variacions com podem imaginar. Mostrar aquest maremàgnum d’opcions d’una manera divertida i rigorosa és parlar sobre la multiplicitat d’identitats i de possibilitats, de la llibertat íntima en totes les seves variants que ens ajuda a entendre’ns i a relativitzar-nos com a una espècie més dins del món.

Ens hem inspirat en el llibre “La vida amorosa dels animals “ de la pedagoga katharina von der Gatheni l’il·lustradora Anke Kuhl. Amb Els ocells ho fan, les balenes i les puces també hem identificat la nostra desinformació vers les altres espècies i tenim moltes ganes de compartir les troballes i les preguntes que ens estem fent amb aquells nens que teniu, igual que un parell de l’equip, por a les aranyes, o amb aquelles nenes que arranqueu les potes a les formigues o amb els qui us apassionen els gossos pataners o els peixos amb veu aguda dels dibuixos animats. Ganes d’estar amb els qui teniu una família així o aixà, una de petita o una de gran, les qui us assambleu al papa, o els qui t’eniu els ulls d’ancestres desconneguts. Ganes de trobar-nos amb les qui teniu la regla i amb les qui no la voleu tenir, o amb els qui us atrau algú o us agrada alguns o ni ganes, i no us agrada ningú.

Amb l’espai escènic posem en diàleg l’artifici teatral amb les formes coloristes dels animals, utilitzem el moviment i la música en directe com a mitjà per apropar-nos a diversos hàbitats i als sons volàtils del món natural per contrastar-los amb els sons cintètics i artificial. La música en directe, la dansa i les projeccions ajuden a apropar-nos a l’immens i inabastable, territori animal. Així com, la llengua de signes ens permet construir una experiència compartida amb les persones sordes.

Tècnica: Teatre
Durada: A determinar
Edat recomanada: A partir de 8 anys

Ens hem inspirat en el llibre La vida amorosa dels animals de la pedagoga Katharina von der Gathen i l’il.lustradora Anke Kuhl. Afrontem el tema de manera directa i amb humor.

Els animals apareixen constantment a les pel·lícules, als jocs, a les faules; hi ha una tendència a humanitzar els seus comportaments, però hi ha moltes coses que no sabem sobre ells, moltes coses que ens inventem per a comprendre’ns a nosaltres mateixes. En aquests moments tan tecnologitzats ens agrada apropar-nos al món natural; la manca de contacte directe entre espècies s’està suplint amb una oferta de la realitat virtual mentre deixem de ser protagonistes de les nostres vides per convertir-nos en espectadors. Ens imaginem una peça que observa els cicles dels animals i que es pregunta com apropar-s’hi d’una manera crítica amb l’antropocentrisme i l’especisme. Per altra banda, ens agrada reflexionar sobre les millors maneres de fer-nos responsables de la nostra sexualitat i de ser respectuoses amb ella mateixa i amb les altres.

Judith Pujol