Sabies que les cuques de llum brillen per seduir? I que els dromedaris es tiren pets per lligar? I que les tortugues seran femella o mascle segons la temperatura del lloc on neixin? Ens hem trobat un grup d’amigues per explorar i descobrir la sexualitat dels animals. El tema no només ens ha fascinat sinó que també ens ha permès parlar de la nostra sexualitat, de les nostres maneres d’estimar i dels nostres desitjos. A ELS OCELLS HO FAN, I LES BALENES I LES PUCES TAMBÉ compartim aquests descobriments mentre projectem un món imaginari, sostenible, nou i diferent.

Inspirada en el llibre “La vida amorosa dels animals“ (editorial Takatuka) de la pedagoga Katharina von der Gatheni i la il·lustradora Anke Kuhl, l’espectacle ens mostra com, dins el món animal, en qüestió de relacions i criança existeixen tantes variacions com puguem imaginar. Mostrar aquest maremàgnum d’opcions d’una manera divertida i rigorosa és parlar sobre la multiplicitat d’identitats i de possibilitats, de la llibertat íntima en totes les seves variants que ens ajuda a entendre’ns i a relativitzar-nos com a una espècie més dins del món, ajudant-nos a comprendre, reconèixer i respectar la diversitat i la pluralitat del nostre entorn.

Amb ELS OCELLS HO FAN, I LES BALENES I LES PUCES TAMBÉ, la companyia Obskené (guardonada amb un Max per l’adaptació de Fuenteovejuna) presenta el seu segon espectacle dins del Projecte de Suport a la Creació (El Cicló) i, alhora, el seu també segon espectacle familiar després de l’OGRET de Susanne Lebeau. ELS OCELLS HO FAN… és un espectacle que vol, en una època plena a vessar de virtualitat i tecnologia, apropar-nos al món animal per entendre’ns millor a nosaltres mateixes.

Tècnica: Teatre i multimèdia
Durada: 60′
Edat recomanada: A partir de 8 anys

Ens hem inspirat en el llibre La vida amorosa dels animals de la pedagoga Katharina von der Gathen i l’il.lustradora Anke Kuhl. Afrontem el tema de manera directa i amb humor.

Els animals apareixen constantment a les pel·lícules, als jocs, a les faules; hi ha una tendència a humanitzar els seus comportaments, però hi ha moltes coses que no sabem sobre ells, moltes coses que ens inventem per a comprendre’ns a nosaltres mateixes. En aquests moments tan tecnologitzats ens agrada apropar-nos al món natural; la manca de contacte directe entre espècies s’està suplint amb una oferta de la realitat virtual mentre deixem de ser protagonistes de les nostres vides per convertir-nos en espectadors. Ens imaginem una peça que observa els cicles dels animals i que es pregunta com apropar-s’hi d’una manera crítica amb l’antropocentrisme i l’especisme. Per altra banda, ens agrada reflexionar sobre les millors maneres de fer-nos responsables de la nostra sexualitat i de ser respectuoses amb ella mateixa i amb les altres.

Judith Pujol