#ELSPORCSTAMBÉ

La Rosa té dos fills, o dues bèsties… L’Adam és un artista fracassat. Així el titlla ella molt sovint. Massa. En Santi fa boxa i és el fort dels dos, però un sobtat accident l’ha deixat en estat vegetal. La Carol és la parella d’en Santi però estima a l’Adam. Amb l’accident d’en Santi tots quatre es veuran obligats a compartir un mateix destí, lluny de l’harmonia que avui semblen sostenir. Només és qüestió de temps: tic tac tic tac…

            Una truja estirada està donant de mamar als seus garrinets. Els forts succionen amb desfici i no pensen deixar ni una gota de llet al més petit, que a poc a poc s’anirà quedant enrere. La mama veu l’escena però no mou un dit: prefereix complaure’s veient com els altres creixen ben forts per tal de seguir millorant l’espècie.

Podem fer humor sobre qualsevol cosa? Podem fer broma sobre un acte terrorista acabat de cometre’s? O riure’ns dels discapacitats físics i psíquics? Heus aquí un debat espinós que comença per la incomoditat que provoca el simple fet de formular aquestes preguntes.

L’humor és perillós i seductor. També és incomprensible; no comprenem què és el que provoca que el nostre cos reaccioni, de sobte, amb uns espasmes notòriament sonors.

El que sí sabem de l’humor és que aflora en situacions extremes que duen  la condició humana al límit. Sovint ens venen ganes de riure davant d’allò patètic, grotesc, denigrant, injust o violent, i en la majoria dels casos no gosem riure tot i que de ganes no ens en falten (si algú diu el contrari desconfieu-ne!).

I d’aquí aquesta proposta teatral que té per voluntat la de poder riure’s obertament amb la llicència que només ofereix la ficció –no la realitat!-. Una ficció dissenyada expressament per a fer conviure de manera descarada l’humor amb les misèries més descarnades de l’home (la por, la humiliació, la set de venjança…). I tot això amb l’esperança de poder trobar, a partir de la cara més fosca de la condició humana, el costat més lluminós de la mateixa: l’humor i l’empatia cap als nostres protagonistes.

Andreu Rifé