La palta és el nom xilè per a l’alvocat. Quan fa dos anys Projecte Ingenu viatja a Santiago de Xile en un intercanvi artístic a l’Espacio Checoeslovaquia, es troba en plena vaga de consum de palta: els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics que el feien inassumible als autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i als Estats Units. Al mateix temps, aquí es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident que la colonització no havia acabat, tal com expliquen els llibres d’història, senzillament havia canviat de forma.

La ruta de la palta és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat a Xile. Des de la privatització de l’aigua per part de Pinochet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Siurana; des de les cançons de Víctor Jara fins a les d’Ovidi Montllor; de Violeta Parra fins a Maria del Mar Bonet; de Joan Brossa a Nicanor Parra; des de l’assassinat de Salvador Allende al de Salvador Puig Antich; des de la plaça Urquinaona a la plaza Italia; des de preguntar- nos com de compartida és la nostra història, fins a celebrar-ho.

DISPOSITIU ESCÈNIC
A La ruta de la palta vam decidir introduir un dispositiu tècnic nou per a Projecte Ingenu. A l’espectacle, convidem al públic a posar-se uns auriculars sense fil des d’on rebran la banda sonora de l’espectacle. Aquesta es genera en directe dalt l’escenari d’una manera visible per a tothom. Tant la paraula com la música s’invoquen des de l’escena i arriben a l’orella de l’espectador després de fer un recorregut a través de microfonia, reguladors de so, sintetitzadors, samplers… I quan arriba, ho fa d’una forma visceral, directa i fulminant que propicia una experiència immersiva en la història. La dramatúrgia de l’espectacle usa documents, testimonis, fragments de realitat passada. Aquesta experiència immersiva ens facilita que l’espectador “visqui” en aquesta realitat evocada d’una forma gens racional i molt visceral i ens obre la porta a recursos poètics que el so tradicional no ens permet.

La primavera del 2018 Projecte Ingenu viatja a Xile per trobar-se amb un grup d’actors i ballarins xilens. Durant un mes es dediquen a compartir processos i metodologies a través d’un treball d’entrenament, investigació i creació a mig camí entre el teatre i la dansa. El pretext de la investigació és l’exploració de les diferències i similituds socials i culturals en 2 societats germanes que havien patit 2 dictadures militars gairebé paral·leles i que, actualment, encara es troben amb la necessitat de gestionar correctament la seva pròpia memòria històrica.

Vam compartir trainnings, escalfaments, textos, cançons, coreografies, danses, experiències, intimitats. El contacte amb la realitat ens va fer reorientar la tesi de la investigació. La conjuntura històrica se’ns va fer evident: vaga de consum d’alvocat.
Ens vam adonar que el detall minúscul d’una vaga de consum d’alvocat era molt més revelador que les nostres hipòtesis inicials:
Perquè parlar de l’especulació de l’alvocat és parlar de capitalisme, de colonialisme contemporani i de formes d’espoli modernes.

És parlar de sostenibilitat i de canvi climàtic. És parlar de la història, de com Pinochet va privatitzar l’aigua xilena als anys 80 i com per això, els terratinents estan desertitzant el país per conrear alvocat obviant el proveïment d’aigua per a la població en algunes zones del territori. És parlar de la relació que mantenen les antigues metròpolis respecte els territoris descolonitzats. Com pot ser que a l’Europa moderna puguem reclamar tant el consum de l’alvocat per les seves grans propietats nutritives, però puguem rebutjar tant la immigració que arriba a la recerca d’un futur més prometedor provinent de les mateixes terres on es cultiva l’alvocat que sí que desitgem. No és aquesta una victòria del feixisme? Lliure circulació de capitals i productes, però control a la circulació de persones. No és això, parlar del feixisme contemporani?