QUÈ OPINEN ELS NASCUTS ALS ’90 DE L’AMOR ROMÀNTIC?

TEATRE TANTARANTANA

Comencem per l’origen del projecte: d’on neix el text? Per què parlar d’aquest tema en aquest moment
En última instància el nostre objectiu és posar en escena inquietuds que totes tenim però que en rares ocasions ens atrevim a dir en veu alta. Actualment estem vivint un moment d’empoderament de les dones en que estem dient prou a uns patrons que ens porten ofegant durant molts anys. Nosaltres hem trobat aquesta petita manera de posar el nostre granet de sorra per parlar dels conflictes i contradiccions amb que ens hem trobat en la nostra lluita a nivell personal per trencar amb les relacions tòxiques (intrínseques en l’heteropatriarcat del que formem part) i construir una altra manera de relacionar-nos amb les persones que estimem i amb les que decidim tenir, o no, una relació de parella.

Ara que esteu a punt de presentar-lo al públic volem saber més de la posada en escena: com heu treballat? Quines particularitats té el muntatge?
Una de les coses més importants per a la directora era que tot fos molt natural i l’espectador tingués la sensació de formar part d’aquesta festa d’aniversari que estem celebrant, i això ho hem aconseguit a través de crear escenes a partir d’improvisacions. Aquestes impros a la sala d’assaig han tingut una doble utilitat, per una banda crear els antecedents de les relacions entre els personatges (vam viure el dia que es van conèixer per primera vegada, la primera cita de la parella, un viatge que van fer les amigues juntes…) i per altra banda dotar d’aquesta naturalitat a totes les converses i intervencions. Les intèrprets han tingut molta llibertat a l’hora de posar “morcillas” al text, que aporten de frescor i agilitat.
A part d’això, estem molt contentes també de comptar amb una banda sonora en la que hem inclòs música d’amistats nostres que estem molt orgulloses d’haver coincidit, com la Núria Llausí, la Ju, Txaro o La Sra Tomasa.

És el primer espectacle de Com Un Llum Teatre. Ens parles una mica de la companyia?
Com un Llum som en Marià, la Núria, la Claudia i la Sílvia, que ens vam conèixer estudiant art dramàtic. Abans d’acabar la carrera vam decidir treballar juntes i formar aquesta plataforma des d’on parlar de les vivències de la nostra generació, que vivim una situació d’incertesa després de molt esforç i molta formació rere la promesa que això ens portaria a un benestar i estabilitat que mai arriba. La frustració i alhora la cultura del treball que tenim inculcada ens porta a no parar i a trobar sempre la manera de fer allò que ens proposem.

I no us escapareu de la Pregunta de Sempre! Per què hem de venir a veure SALVATGE?
Has de venir a veure Salvatge per què parla de tu. Parla de totes les persones que en algun moment hem estimat però no ho hem sabut fer del tot bé i de com entre totes podem trobar una manera millor!

SALVATGE, escrita y dirigida per Silvia Mercè Sonet i amb interpretacions de Claudia Nogués, Míriam Bartes, Alberto Trejo, Aleix Peña, Marià Llop, Núria Llausí s’estrena aquest dijous 5 de desembre i es podrà veure fins el 22 de desembre a la sala Àtic22