94 minuts

SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA

L’amor és un dels temes més tocats en l’art. Ja sigui al teatre, la pintura, la música o les puntes de coixí, el cert és que tothom té alguna cosa a dir sobre l’amor i, no ens enganyem, cada cop és més difícil dir quelcom interessant o diferent, això quan la peça no cau de quatre potes en els tòpics més rancis i suats de l’amor romàntic o els estereotips de gènere. Per això 94 minuts té tant de mèrit.

Sílvia Navarro, dramaturga i directora d’aquest petit miracle, ha esquivat tots i cadascun dels paranys a l’hora de crear 94 minuts, i ens regala un muntatge intel·ligent, fresc i net d’estereotips o idees romàntiques que presenta una història d’amor que pretén ser perfecta. Una història fragmentada que avança endavant i endarrere en el temps, per presentar-nos diverses etapes d’una relació que comença com un experiment: és possible crear l’amor autèntic seguint el mètode científic?

Amb l’Àtic 22 muntat a dos vents i els intèrprets a tocar, literalment, Navarro ha creat un text que és com un mecanisme de rellotgeria, que juga no només amb les idees que normalment associem a l’amor sino també amb la dramatúrgia, creant diferents capes i nivells de lectura d’una forma completament natural i un pèl esbojarrada. El text explora un gènere que no té nom en català però que en anglès coneixen perfectament, el dramedy, és a dir, la suma de comèdia més drama. L’equilibri en aquest cas és perfecte, fet que arrodoneix encara més la peça.

Donen vida a la parella protagonista Anna Carreño i Adrià Diaz, i ho fan amb una intensitat i una veritat que traspuen immediatament al públic. Una feina excel·lent i finíssima. Els acompanya una banda sonora integrada per les versions més inesperades de temes romàntics ben coneguts. Des d’aquí demano la publicació de la llista d’Spotify per gaudi de servidora i la resta de mortals!

Feia molt de temps que no gaudia tant del fet d’anar al teatre. 94 minuts és un d’aquells muntatges que només busquen […]