La llibertat del pati i l’ofec de la classe: teatre per donar veu als nens «dolents»

NACIÓ DIGITAL | ESTEVE PLANTADA

Ho va dir Bertolt Brecht: “El teatre no és un mirall per a reflectir-hi la realitat , sinó un martell per a donar-li forma”. I així ho va entomar la Cia. El Martell –una companyia de teatre polític fundada el 2014– per bastir una trajectòria amb gest i discurs, amb el vigor del teatre que té coses a dir i amb la complicitat del risc. Dirigida per Laia Alsina Ferrer, la companyia estrena aquest divendres la seva darrer producció, El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates.

l punt de partida és una tirallonga de preguntes que ens faran submergir en allò que vam ser i que ens faran reflexionar, des del sacseig íntim: Com eres de petit? Quins referents aparentment innocents van condicionar el que ets ara? Quins records tens de la teva infància i per què són aquests i no uns altres? Has aconseguit ser aquell futbolista, astronauta o rei del món que desitjaves? Preguntes que són a mig camí de l’aparent llibertat del pati i de la disciplina de la classe.

En cartell al Teatre Tantarantana des d’aquest divendres i fins al 4 de març, El mar no cap dins d’una capsa de sabates indaga en la infància de tota una generació per fer-ne una revisió crítica. “Perquè potser, només potser, l’espai de llibertat que sentíem en els nostres jocs d’infància no era tan ampli com ens pensàvem”, sostenen.