<< Aquest text és un interrogatori ja no al personatge latent a qui s’adreça, sinó al públic, a la societat a la qual volem traslladar les mateixes preguntes que han anat sorgint durant el procés de treball >>

Normalment, creo a partit d’imatges. Ja feia temps que tenia en ment la imatge d’un escenari travessat per una carretera. L’Emma em va dir que li venia de gust que féssim teatre plegats, i que fos un projecte en què pogués treballar molt amb la paraula. Jo feia poc havia vist un reportatge sobre com es viuen les festes nadalenques als prostíbuls de la Jonquera que em va encuriosir i impactar. Ho vaig tenir clar: Un paradís a la frontera.

Es tracta d’una obra essencialment de text. Aspiro a fer el que anomeno un teatre de la paraula. M’agrada el joc lingüístic: m’agrada jugar amb la forma i el so de les paraules, m’agrada associar mots simples a significats complexos, o condensar tota una trama en un sol mot que s’eixampli i es recobreixi de capes i capes de significat. No busco la versemblança en la parla dels meus personatges, i no pretenc que tot el que diguin s’entengui o hagi de descodificar-se’n el sentit. En l’escenificació atorgo gairebé tot el pes al text, i els pocs elements escenogràfics que hi ha tenen un sentit tan concret que es converteixen en co-protagonistes, començant per la dramatúrgia de llums (Juli Palacios Pla) i acabant amb l’espai sonor (Artur Canadell Castelo), que contribueixen a generar una sensació d’asfíxia, bucle i tancament.

Un paradís a la frontera, doncs, és una proposta ambiciosa en el seu despullament que porta a l’escenari la veu d’un personatge que mira als ulls el seu interlocutor-opressor (el jove policia a qui s’adreça) i l’enfronta. I això hem procurat fer-ho des d’un treball profundament poètic, i per tant polític. Fugim dels clixés, que ens podrien portar a visions simplistes i reduccionistes, i intentem escoltar els silencis de la protagonista i tot allò que el text potser no diu, però que deixa intuir, com un crit mut: una veu que es trenca per moments però que ara ja és imparable. Però, per sobre de tot, aquest text és un interrogatori ja no al personatge latent a qui s’adreça, sinó al públic, a la societat, a la qual volem traslladar les mateixes preguntes que han anat sorgint durant el procés de treball: com reingressem a la vida després d’una experiència que ens n’ha alienat?; cal la destrucció per accedir a la revelació, per conèixer la veritat?; sabem estimar?, i qui ens ha ensenyat a estimar?; podem estimar després de?; com ens relacionem amb els desitjos prohibits i quines conseqüències té la relació entre el desig i el poder?

Àlex Castro Pizarro
@salutacionscordials

Produccions del Carrer Masini és la companyia-productora amb la qual Àlex Castro vol escenificar tant els seus textos com d’altres de l’autoria catalana de tots els temps. La companyia aposta per la literatura dramàtica amb l’objectiu de fer un teatre de la paraula, i s’estrena amb Un paradís a la frontera, un monòleg que s’endinsa en el relat d’una dona que, un cop comenci a parlar, no tindrà aturador.

@produccionsmasini

Autoria i direcció Àlex Castro Pizarro Interpretació Emma Delon Disseny d’il·luminació i escenografia Juli Palacios Pla Espai sonor Artur Canadell Castelo Fotografies Arzel Cañavate Montoliu

Amb el suport de la Sala La Planeta i La Unió Santcugatenca i amb la col·laboració de la Fundació Girona Est.

Aquesta obra ha estat seleccionada dins de la 4a edició de Visionaris del Tantarantana #fàbricadecreació.