Imaginem que sona l’orquestra al fossat i que necessitem un director amb frac, amb batuta i un faristol, i a un solista amb un corbatí blanc… Encara que les seves galtes i nas de color vermell delatin el seu vertader caràcter de clown, les seves robes massa curtes i les seves sabates massa grans mostren algunes de les seves debilitats.

A través de la comicitat i amb exemples pràctics, Oriolo teixeix una teoria molt particular sobre l’origen i la utilitat de la música. Un espectacle amb la música com a protagonista on l’Oriolo és mestre, bufó, músic i excèntric… Un retrobament entre un vertader músic amb la seva ànima d’autèntic clown. Oriolo és capaç de tocar com a instrument l’objecte més quotidià, ampliant el concepte estricte de música a un univers sonor més gran del que estem acostumats a veure i sentir. Per això, el concert pot néixer inesperadament d’un botzina, un xerrac o una pinça d’estendre la roba.

Técnica: Música i clown
Durada: 50′