Dues parelles amigues des de que estudiaven juntes la carrera de medicina: Els uns tornen d’una missió humanitària a l’Àfrica, els altres són els amfitrions i els reben a casa seva. Porten sis anys sense veure’s. Intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa. Un retrobament tenyit d’exotisme on els records, les acusacions, els dolors i els riures exploren les diverses perspectives amb les que mirem les nostres eleccions de vida.

També hi ha dues nines, les de les dues nenes absents però presents en el cor de la conversa: Annie-Abeni és de fusta, Peggy Pickit és de plàstic. Una comèdia fina i magnífica però també crua i vertadera que continua ressonant més enllà del seu final.

Un brillant text del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva on es qüestiona la relació entre el món subdesenvolupat i Europa. Una oportunitat d’observar, com davant d’un mirall implacable, les societats democràtiques liberals.

“No és fàcil aixecar-se del sofà i convertir els nostres pensaments en acció. Aquest és potser el dilema del nostre món.”

“El meu teatre va de persones, de persones. El teatre és efectiu quan aquest pren conceptes donant un nom i un rostre humà… La meva primera intuïció va ser que aquesta peça sobre el tercer món hauria de passar aquí a casa… Peggy Pickit parla d’aquells països, però des d’un punt de vista europeu, el tercer món (i el quart i l’Orient Mitjà i les antigues colònies) també són un drama europeu… El meu interès és mostrar els diferents punts de vista d’acord a la cultura a través de la que mirem. El que m’interessa és aquest xoc de cultures.”

“Les dues parelles es tenen enveja. L’una, perquè no ha pogut construir una existència burgesa i ara torna d’Àfrica sense casa, cotxe, garatge ni fills, i l’altra, perquè s’ha queda dins de l’existència burgesa i lamenta no haver fet res per millorar el món”

“Amb 35 obres dramàtiques escrites és difícil escollir però hi ha una a la que li tinc un carinyo especial: Peggy Pickit ve el rostro de Dios”

Roland Schimmelpfennig (Autor)