Treballar en dies així és complicat, però treballar en espectacles com aquest és necessari.” Estrenem CANCIÓN DULCE Y AMARGA…” de Paradiso 99.

TEATRE TANTARANTANA

El proper 17 d’octubre s’estrena a Teatre Tantarantana CANCIÓN DULCE Y AMARGA DEL HOMBRE SIN ABUELOS Y LA HIJA ROBADA QUE QUIERE ENCONTRAR A SU MADRE EN EL CÁMBIAME. És la primera estrena de la companyia Paradiso 99 dins EL CICLÓ, Projecte de suport a la creació de les companyies en residència.

Hem comptat amb la presència del director del teatre Ferran Murillo, de l’autora i directora Begoña Moral, els intèrprets Chap Rodríguez, Blanca Garcia-Lladó, María Jurado i Arnau Comas.

Hem parlat amb la companyia del procés de creació, dels personatges que interpreta cada actor i de l’actualitat que pren aquest muntatge en el context en què ens trobem. Aquí trobeu les seves respostes i un enllaç al passi de gràfics.

UN CONTE MACABRE SOBRE LA POR DELS VENÇUTS I LA DESCARADA IMPUNITAT DELS VENCEDORS.
Preguntem a l’autora i directora Begoña Moral pel punt de partida de l’espectacle i els temes que tracta:

La obra toma como punto de partida una pareja del extrarradio para explicar las consecuencias de la dictadura sobre nosotros. Decisiones tan importantes como tener un hijo o no tenerlo o tan internas como trabajar en el mercadora o en un entorno más amable tienen que ver con estas consecuencias.
Es un espectáculo para caer en la cuenta de cómo nos merma ese episodio de nuestra historia. Vivimos como si  esta fuera la única cotidianidad posible y no lo es. Si las cosas son hoy como soy es porque hay culpables. Y la obra pretende señalar algunos de los que consideramos culpables. Eso y que nos enamoremos un poco de la pareja protagonista.

ESTRUCTURES D’ESQUELET I VENES.
Parlem del muntatge i l’escenografia de l’obra

Ferran Murillo, el director de la sala, ha volgut destacar dos trets distintius de la companyia Paradiso 99. D’una banda la potència que caracteritza els seus muntatges, i de l’altra la seva perícia per a combinar amb igual força la poètica del text, del moviment, de la música i de la proposta visual.

Hem preguntat a la Begoña Moral pel muntatge i escenografia:
“En Paradiso 99 nos gusta huir del costumbrismo para trabajar el espacio a nivel simbólico. La idea de cuento se fue gestando porque trabajamos con estereotipos: la pareja, el fascista, el bien y el mal… esto nos llevó a dos ideas: la de trabajar a diferentes niveles generando alturas para que las ocupen los personajes y la de trabajar con estructuras con impresión de estar a medio construir: a nuestra escenografía, como a los personajes, se les ven los huesos y las venas.”

Aquest estil el comparteixen els dos titelles, un a escala humana, que apareixen a l’espectacle. El seu constructor, Arnau Comas, que participa a l’espectacle també com a actor, explica: “Les volia el més orgàniques possible, i l’escuma amb la silicona donen una imatge de carn que m’interessa.”

EL DOLOR ÉS UN REALITY
La història de la filla que busca a la seva mare biològica al Cámbiame és un fet real. L’autora ens explica com va anar a parar a aquesta història i com va modificar la seva idea de l’espectacle.

Quería hacer un espectáculo sobre los más de 300.000 bebés robados de la dictadura, y buscando información al respecto encontré esta historia: en setiembre de 2017, una mujer de 36 años participó como concursante en el reality Cámbiame con esperanza de que alguien la reconociera, porque sospechaba que había sido uno de los bebes robados del franquismo. Poco después una mujer contactó con el programa convencida de que era su madre, se hicieron las pruebas de ADN y coincidieron en un 99%. Cámbiame televisó su primer encuentro en directo. En ese momento me di cuenta de que el espectáculo no iba a suceder en los años 40, sino en el presente: es terrorífico que un tema como este se resuelva en directo en televisión. En España, el dolor es un reality.

Aquest és l’enllaç al resum del programa real al que l’obra fa referència

UNA SACSEJADA PER REACCIONAR
La companyia coincideix en que l’espectacle és una sacsejada per prendre consciència de com és de senzill deixar-se sotmetre sense adonar-se.

L’equip actoral ha definit el procés de muntatge com a esgotador física emocionalment per la gran implicació que demana i pel context polític i social que envoltarà l’estrena.

“Treballar en dies com aquest és complicat, un voldria estar al carrer. Però fer-ho en aquest tipus d’obres és necessari perquè és ficció, però una ficció que parla del que està passant allà fora, i de per què. I aquí hi ha espai per permetre’t emprenyar-te i fins i tot riure de l’absurd, i en definitiva adonar-te que has crescut en una societat que viu encara de la dictadura. I reflexionar. I sortir a fora a petar-ho tot.”

ELS ACTORS PARLEN DELS SEUS PERSONATGES

CHAP RODRÍGUEZ: Jo sóc el “hombre sin abuelos”. Sóc un tio normal que fa el que pot. Treballa al Mercadona i no va conèixer els seus avis i aquesta manca l’ha fet reflexionar sobre deixar petjada al món, i desitja tenir un fill amb totes les seves forces. Però la seva parella no vol de cap de les maneres. 

BLANCA GARCIA-LLADÓ: Jo sóc “La hija robada que quiere encontrar a su madre en el Cámbiame”. El meu personatge té un buit i el seu objectiu és trobar la seva mare per omplir aquest buit. Un cop el tingui omplert es podrà plantejar continuar endavant. I al llarg de l’obra veure com va evolucionant sobre aquest buit.

MARIA JURADO: Interpreto a Matilde Landa, una militant antifranquista que se suicidó en 1942 para evitar que la obligaran a bautizarse. Soy una observadora silenciosa que acompaña a la pareja protagonista, se opone al personaje de Arnau y observa donde ha llevado el futuro por el que luchó. Més info de Matilde Landa

ARNAU COMAS: Jo encarno el feixista en totes les seves vessants. L’opressor en totes les seves màscares que coarta la parella. És com una mena de geni de la llàntia que es va transformar per aparèixer en diferents moments i encaminar la situació cap als seus interessos.

L’espectacle s’estrena el 17 d’octubre i estarà en cartell fins el 3 de novembre. Per concertar entrevistes o sol·licitar acreditacions de premsa sisplau contesteu aquest correu.