Els esbarzers tenen punxes

Potentíssim debut a Barcelona de la companyia madrilenya Teatro de la Riada. I potentíssima estrena a tot l’Estat de l’obra que han escollit per a donar-se a conèixer: El contrato, de la també madrilenya i completament desconeguda dramaturga Carmen Resino. Escrit en un llunyà 1973, aquest text feminista ha romàs amagat en un calaix quatre dècades, fins que ara l’han desempolsegat perquè les seves paraules ressonin amb tota la seva força. L’Àtic 22 del Tantarantana és qui l’ha acollit durant dues setmanes.

La popular copla ‘La Zarzamora’ i la seva arxiconeguda tornada dona la benvinguda al públic tan bon punt trepitja la sala. Al bell mig, assegudes en unes cadires blanques com a única escenografia, Sonia Pérez (Jasica) i Alba Muñoz (Nora) segueixen com un robot la lletra que narra els desventurats amors d’una dona de malnom ‘L’esbarzer’ que feia anar els homes de corcoll. Però els afers del cor li jugaren una mala passada, i la van condemnar a plorar pels racons a tota hora.

Les actrius Pérez i Muñoz són Teatro de la Riada, un projecte nascut el 2017 que s’ha proposat rescatar textos de dramaturgues iberoamericanes que han quedat relegades a un segon pla en la història teatral del nostre país. Volen impulsar discursos per dones amb perspectiva de gènere i El contrato, un text inèdit de l’escriptora Carmen Resino, s’ajusta com l’anell al dit a les seves intencions. Pel seu debut han comptat amb la directora María San Miguel.

La Nora i la Jasica són dues dones joves que viuen juntes tancades en un pis que s’endevina claustrofòbic. El programa de mà explica que tenen una relació estranya i no definida, però qui firma aquesta ressenya (compartida amb qui l’acompanyava, per allò que quatre ulls veuen més que dos) no comparteix. Estranya potser sí, però indefinida, no. S’estimen (s’ho diuen), però es necessiten i interactuen de manera tòxica, malaltissa i destructiva.  És l’antirelació (potser algú encara creu en l’amor romàntic?) en la qual la parella (cada mirada dirà de quin tipus) s’etziba perles com “escurçó entabanador” (“víbora embaucadora”, en versió original, queda més vigorós), “bruixa”, “meuca”, “gossa fastigosa” i altres delicadeses d’aquest tipus. Submissió, maltractaments, violència de gènere. Un vincle enverinat inseparable en el qual una no sap viure sense l’altra. Aquestes són la Jasica i la Nora, la forta i la dèbil.

I aquí entra en escena el contracte que dona nom al títol de l’obra. Es tracta d’un envà que volen tirar a terra, però el contracte que tenen firmat amb el llogater els ho prohibeix. Un envà que actua com a metàfora del mur que les confina a l’espai privat on viuen i que esdevé una zona segura i protegida, però que alhora les engarjola i les ofega. Si l’enderroquen, s’alliberaran, però tenen por de les conseqüències. El llogater fantasma (la societat, l’espai públic) plana com un misteri que les assetja i amenaça en desnonar-les si persisteixen en la seva gosadia. Nora (la dèbil), farta, esdevé valenta, i com l’heroïna d’Ibsen, agafa la porta i se’n va de casa per ser ella mateixa.

Tot això passa en 55 minuts. I tot i que va ser escrit fa més de quatre dècades, parla de les dones d’avui. Resino (Madrid, 1941), l’autora, malgrat haver estat àmpliament estudiada a universitats dels EUA, Suïssa o Itàlia, i tenir gairebé tota la seva obra – prolífica– editada i publicada, a Espanya ha estat invisibilitzada. Ella mateixa afirma: “malgrat el temps transcorregut, El contrato no ha envellit. El text està tal qual el vaig escriure, sense esmenes, rectificacions, eliminacions o afegitons. Va sortir de forma espontània i dolorosament neta, i segueix dolorosament neta i, crec, vigent”.

Teatro de la Riada (la força de l’aigua, que pot desbocar-se quan van mal dades) el va descobrir i ha decidit dur-lo a escena, perquè el seu repte és seguir enderrocant murs. És una obra de dones en un projecte de dones. Un text feminista que descriu un panorama que poc o res ha canviat en quaranta anys, i que el tema que planteja retruny de rabiosa actualitat, sobretot d’ençà de les últimes eleccions generals. “El Contrato és una actitud davant la vida: renovar-se o morir, lluitar o morir”, afirma Carmen Resino. Doncs això, ni més ni menys. Benvinguda, la nova companyia, i tota la sort del món. Les acompanyarem.