BETEVÉ| REDACCIÓ
inicialment, ha explicat Torns, van partir del mite d’Antígona i es van interessar a parlar de les lleis i de qui les dictava, i si hi estaven d’acord o no, i també de les persones que maten gossos. Posteriorment va escriure una trama pensada com a tragèdia, però en què també hi tenen cabuda les cançons a ritme de hip-hop.
ELNACIONAL.CAT | GUSTAU NERÍN
Però el que es presenta com un conflicte familiar, en realitat va molt més enllà. “Això va de tots nosaltres”, explica Torns. L’actriu Laura Daza assegura que “som molt capaços de reconèixer el feixisme quan el veiem fora, a la tele, a la política, però ens costa molt més d’identificar-lo quan el tenim a casa”
NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
Les cinc protagonistes es despullen emocionalment, en un exercici d’una terrible tendresa i humilitat, amb tocs d’humor, i amb una naturalitat que ja voldrien molts.
TEATREMUSICAL.CAT
El projecte ha passat de ser una eina terapèutica a convertir-se en un producte cultural més dels que s’ofereixen en el circuit teatral professional de Barcelona.
SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA
Cal aplaudir l’encert d’Adrià Olay a l’hora d’equilibrar un text que podria haver esdevingut fàcilment un drama de llàgrimes i mocador o una comèdia negra esbojarrada. En lloc d’això, Olay transita pel terme mig (aquell que diuen que és la llar de la virtut) per fer-nos passar d’un sentiment a un altre, empatitzar amb el que passa i plantejar-nos preguntes.
NÚVOL.COM | ORIOL OSAN
“Va ser molt revelador”, explica l’autor, que va prendre consciència que existia. I va posar fil a l’agulla per escriure El mal morir, una peça que pretén acostar-se a la mort des del respecte –fins i tot amb un punt d’humor–, analitzar com la societat actual en parla, i bressolar algú que està al final de la seva vida.
