El cicló Obskené desferma l’humor negre

NÚVOL | CLARA MOLINÉ XIRGU

Quina és la línia vermella de l’humor? Com se sent l’espectador comú, hereu d’una història castigada pel feixisme, quan és sorprès rient amb un personatge que vol netejar el país d’indesitjables? Alpenstock, escrita per Rémi de Vos, ens afronta a aquesta reflexió. I per una companyia eclèctica com Obskené, aquest és un repte idoni per endinsar-se en un nou llenguatge escènic que trenca amb les seves anteriors produccions i els permet estrenar la seva primera comèdia. Del 5 de desembre al 7 de gener se’n podrà veure el resultat a la sala Baixos22 del Tantarantana.

Aquesta producció s’estrena en el marc commemoratiu dels vint-i-cinc anys del Tantarantana, dins del cicle El Cicló, que enguany enceta la seva quarta edició de suport als col·lectius teatrals independents. Ferran Murillo, director adjunt d’aquest teatre, celebra l’èxit d’aquest projecte col·lectiu, malgrat que a l’inici resultés complicat trobar l’equilibri entre les necessitats de les companyies residents i les del teatre. Amb l’estrena d’ Alpenstock encaminen una nova etapa, i ho fan trepitjant fort. A la presentació del projecte, i en completa exclusiva, ens han explicat que els militants del PP podran veure l’obra gratuïtament; sempre que s’identifiquin amb el carnet, no és el mateix simpatitzar que militar –no s’oblidin de la quota senyors!-. I quina lògica justifica aquesta sorprenent proposta de màrqueting? Doncs resulta que l’eslògan “Limpiando Badalona” que va fer famós al senyor Albiol, encaixa com anell al dit amb la trifulga argumental que enceta l’obra. Interpretada per Lara Salvador, la Greta és una dona submisa, que personifica la moral patriarcal, i que compra un detergent al Mercat Cosmopolita -no exclusiu per aquells que afirmen ‘primer, els de casa’- per acabar d’enllestir la seva única funció social: tenir la casa a punt per quan arribi el marit. Però quan Fritz, Armand Villén, s’adona que la seva estimada muller s’ha atrevit, no només a trepitjar territori enemic, sinó que ha comprat un dels seus productes, li etziba “cal un bon detergent nacional per deixar el país net”. La referència directa al senyor Albiol i a la seva campanya xenòfoba està més que servida.

La farsa, però, no resideix en el que diuen els personatges sinó en la realitat racista, patriarcal i classista que ens plantegen, perquè segons Ricard Soler, director de la peça, se’n desprèn “una forta ironia sobre la societat europea”. El món tradicional i folklòricament nacional sobre el qual es sustenta és el Tirol austríac, tot i que la companyia s’hi refereix com el ‘Kyrol’, per extrapolar el conflicte més enllà d’aquesta regió on la va ubicar Rémi de Vos. Arrelats en aquesta terra, el matrimoni de Fritz i Greta és rígid i inamovible com les muntanyes que els acullen. “Un canvi que va en bon sentit és un canvi conservador”, explica Fritz en un moment de l’obra; però el que implicarà l’arribada del tercer element en discòrdia, interpretat per Enric Cambray, no ho serà pas, perquè personificarà tots els anhels reprimits de Greta. Sota l’aparença d’un triangle amorós sargit al més pur estil còmic, aflorarà “la por, la xenofòbia pura i dura, el populisme barato, sublimats en un sonet delirant”, com explica Villén.

Amb tot, no es vol fer referència a cap nacionalisme concret, sinó parlar del rebuig a l’altre. Per Soler, el que interessa no és la multiculturalitat que mostra l’altre com una peça exòtica, sinó l’interculturalitat, l’assumpció de l’altre com a part indestriable d’un mateix. Una reflexió densa que s’alleugera amb una proposta escènica que, salvant les distàncies, “té una estètica plàstica com The Chanclettes”. Exageració, trencament de la quarta paret, expressivitat i ritme escènic trepidant són els elements que ens traslladaran al Gran Guinyol de París. Un repte apassionant per una companyia que segueix defensant que teatre i reflexió artística són dos conceptes indispensables. Potser aquesta naturalesa híbrida és la que desplaça Obskené del lloc que mereix en el paradigma teatral català, “portem deu anys, tenim un Max, i encara som la companyia nova”, explica Soler.