La tele i la guerra dels abuelos

DAVID JOU | RECOMANA.CAT

Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el Cámbiame és una obra de títol llarg i dues capes: el present i el passat. Les frustracions actuals i els seus orígens, històrics i familiars.

Una parella jove, per sobre del llindar de la trentena, es debat si tenir fills. Ell en vol, per sublimar el seu amor conjugal i per mantenir, també, el fil roig de la família. Ella no. Qui hauria de voler viure en aquest món, i el que ens espera, podent-s’ho estalviar? Hi ha un altre motiu: ella va ser un nadó robat. Abans d’encarar la maternitat necessitaria tancar la ferida, trobar la seva mare. Per fer-ho, decideix participar a Cámbiame, el reality show. En la potència d’aquesta trama s’hi entrecreuren les experiències de la guerra civil de la mare d’ella i l’avi d’ell.

Les interpretacions que fan Arnau Comas, Blanca García-Lladó, María Jurado i Chap Rodríguez són potents, autèntiques, en especial la de Comas, en el paper de presentador del reality, una espècie d’Albert Rivera creepy (encara més).

El punt fluix de l’obra, des del meu punt de vista, és que la claredat de la trama es va dissolent a mesura que avança, dispersant-se, especialment al final, on l’esclat de violència no acaba de reflectir i significar res més que la violència mateixa.

Amb això, Canción dulce y amarga… és una obra atrevida, provocadora, que no dubta a jugar amb la trama i amb el públic, amb el dolor i la crueltat. Si voleu celebrar l’exhumació del dictador podeu aprofitar per anar-la a veure. El passat, com veureu, és una forma de present.