Queda’t en casa, no alcis la veu

VOLTAR I VOLTAR | MIQUEL GASCÓN

Dimecres vam fer cap de nou al Teatre Tantarantana per assistir a la “prèvia” de PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES. Per nosaltres aquesta serà l’última obra de la temporada 2018-2019, en canvi per al Tantarantana, és considerada la primera estrena de la temporada 2019-2020, malgrat que la presentació de la nova temporada serà el pròxim 18 de setembre.

La companyia “Produït per H.I.I.I.T” va néixer l’any 2008 de la mà de Laura Daza (actriu i compositora) i Roger Torns (director i dramaturg), amb la intenció de produir obres que provoquin un cop d’efecte amb efecte, un cop a l’estat d’ànim, un desequilibri intel·lectual i fisiològic.

Les tres produccions anteriors han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett el maig del 2018, (podeu veure aquella ressenya) “Hàbitat (doble penetració)” guanyadora de la beca DespertaLab 2018 que nosaltres vam veure a la Sala Atrium l’abril del 2018  (veure ressenya) i “Estrip-tesi” guanyadora de la beca Càtedra Brossa que vam veure a l’Espai Brossa l’agost del 2018 (veure ressenya).

Amb aquest espectacle, PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES la companyia inaugura la seva residència de tres anys al Teatre Tantarantana. Està escrita i dirigida per Roger Torns i compta amb les interpretacions de Laura Daza, Romina Cocca, Alex Sanz i David López.

L’espectacle parteix d’una situació de tensió en la vida d’una família quan el gos de la casa, el Negre, mossega la mà de la Raquel (Laura Daza) sense un motiu aparent.  L’Ismael (David López), el germà de la Raquel, no pensa deixar-ho passar.

Segons ens han dit, la proposta està basada en el mite d’Antígona i parla de la confrontació entre les lleis humanes i les lleis imposades, les primeres més conciliadores, les segones les que generen conflictes dins el col·lectiu.

A partir de la tensió que es genera entre els germans, coneixerem la història d’una mare que vol protegir els seus fills, un fill que és incapaç d’estimar i una filla que no coneix tota la veritat. Unes relacions envoltades de secrets, traumes infantils i mentides protectores.

La mare (Romina Cocca) viu amb la filla en una casa que era del seu segon marit, pare de la Raquel. La noia, la Raquel (Laura Daza), vol dedicar-se a la música i és la xicota d’en Carles (Alex Sanz), un noi del poble “desastrat” però tendre que la segueix arreu. Ell vol estudiar i tenir cura dels seus pares. Per altra banda i de forma temporal s’hi ha instal·lat a la casa el germà de la Raquel, l’Ismael (David López), que pateix una crisi de parella. L’enemistat entre els dos germans no farà fàcil la convivència.

Un text que amaga moltes capes, moltes més del que sembla a priori i que ens porta a reflexionar sobre els mecanismes que assenyalen a l’estrany, que ens fa veure que “cal témer l’estrany” per no perdre el control d’allò que considerem nostre”.

A “PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES” el Negre es converteix en l’estrany, en el mateix moment en què decideix revoltar-se contra la violència i l’opressió exercint violència.

Cal assenyalar l’estrany per generar la por i oferint seguretat, prendre el control i el poder. El feixisme pot començar dins dels nuclis familiars on es fan  difícilment detectables.

L’espectacle recupera l’estructura de tragèdia amb una protagonista heroica que lluita per la veritat i on el cor ha estat substituït per les cançons interpretades en directe. PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES és una tragèdia contemporània a ritme de hip hop.

L’escenografia d’Albert Ventura, vol representar els diferents espais de la casa familiar, però metafòricament també es converteix en una mena de tomba, un lloc on respirar de vegades és difícil.

La música composta per Alex Marteen i Laura Daza es basa fonamentalment en el “hip hop” en considerar que aquesta música diu la veritat i sovint es converteix en perillosa per al poder. Un muntatge que integra la música com a part de la dramatúrgia i on les lletres de les cançons incorporen els missatges que ens volen transmetre … “La venjança no és justícia ni la justícia és venjança“. Són les cançons les que generen la relació metafórica entre la ficció presentada i la realitat d’un país.

Una proposta que globalment persegueix obrir un debat per qüestionar si allò que la societat etiqueta com a potencialment perillós, ho és realment.

Unes interpretacions magnífiques de tots quatre protagonistes destacant especialment la frescor d’Alex Sanz que genera una empatia absoluta envers el seu personatge.

Una proposta totalment recomanable que estarà en cartell fins al 22 de setembre als Baixos del Teatre Tantarantana.

(Foto Marta Mas @leeentrelineas)