No és el què, és el com (Assajar és de covards. La Gala)

SOMNIS DE TEATRE | GEMA MORALEDA

És molt difícil explicar què és Assajar és de covards. I no és perquè les staffes, els que hi han participat alguna vegada, els covarders i jo mateixa no ho haguem fet moltes vegades,  o perquè sigui especialment difícil comunicar els esdeveniments que passen al Tantarantana un dilluns de cada mes i dos dies d’estiu.

Avui, finalment, he entès perquè ens costa tant d’explicar què és Assajar és de covards. I ho he entès després de passar-me tot el cap de setmana preguntant-ho als pollastres, veient les seves cares, somrient com una nena petita quan els veia buscar en el seu cervell una paraula o una frase que pogués condensar el que estàvem fent.

I el que he entès i el que he après és que Assajar és de covards no és un què, és un com.

Assajar és de covards no són dues lectures dramatitzades, una jam session actoral i un concert.

Assajar és de covards és amb generositat, amb entrega, amb somriures, amb abraçades, amb confiança, amb rapidesa, amb amor, amb chispa, amb originalitat, sense por, sense egos, sense perfeccionisme inútil, sense enveja, sense competir, sense “y tú de quién eres”, sense pressupost, sense taquilla, sense programadors, amb professionalitat, amb passió, amb talent, amb art…

Assajar és de covards és el motiu pel qual tots estem enamorats del teatre, és el que somiàvem que podia ser i en algun moment no vam trobar, és la tribu, la casa, el lloc on tornar, la bogeria màxima, la germanor. És el somni d’un equip de gent que no són d’aquest món. Us ho dit abans i us ho diré sempre, staffas, Raquel Loscos, Rocío Manzano, Salva S. Sánchez, Sara Sansuan, Laura Vila Kremer i Blanca Garcia Lladó sou màgics i us estimo com les flors estimen el sol. La vostra generositat i la vostra entrega són d’un altre planeta i el nostre petit món, el que trepitgem cada dia a Barcelona, és una mica millor només perquè vosaltres hi sou.