<< Com una espasa de Dàmocles, el destí tràgic dels humans es va desplegant per l’espai en forma de petites advertències >>

Amb A la vall hem volgut construir una naturalesa artificial on tinguin lloc els instants previs i posteriors a una catàstrofe.

Gràcies als testimonis dels personatges no humans, els personatges humans apareixen com invocacions fantasmals i s’estimen, s’acomiaden, es barallen… Sempre sota l’esguard capritxós de la natura, aquests personatges viuen aliens al que passarà.

Amb l’espectacle, hem volgut fer conviure innocència i destrucció, de la mateixa manera com el text fa conviure natura i humanitat; vida i mort. Com una espasa de Dàmocles, el destí tràgic dels humans es va desplegant per l’espai en forma de petites advertències. Aquest pas de l’harmonia a la catàstrofe es revelarà quan ja sigui massa tard per tornar enrere. 

En aquest marc, volem dibuixar un paral·lelisme entre naturalesa i escenificació; entre habitants de la vall i intèrprets. Col·locarem el relat al centre i els espectadors sereu els visitants. Compartirem amb vosaltres la història de la vall, la història de casa nostra, mentre es van posant de manifest les conseqüències de l’esllavissada.

<< Només espero que els llops s’enfilin a la roca i vegin venir el núvol de pols >>

Diu Manuel Vilas a Ordesa (novel·la que va servir d’inspiració per l’escriptura d’aquesta obra) que “No puedes renunciar a la catástrofe, es el gran orden de la literatura, el viento de la maldad y el viento de todas las cosas que han sido.” I, A la vall, és una mica això.

Aquest text va ser pensat durant el confinament, mentre passejava el meu cos desorientat entre les quatre parets d’un pis molt petit del barri de Sants. Mentre l’apatia i la urbanitat cancel·lada es barrejaven amb l’angoixa i els deliris d’un simulacre d’adveniment postcapitalista. El confinament va passar, però la tossuderia de la humanitat en destruir-se a ella mateixa a través de la competitivitat, la desigualtat i la violència va seguir accelerant-se. Vaig tornar a treballar als grans magatzems, paradoxalment feliç de poder sortir de casa i tornar a agafar el metro cada dia a les 7 del matí. 

Segurament per això, quan vaig escriure aquest text l’estiu del 2021, una sobtada voluntat d’imaginar una rebel·lió de la natura com a únic element que pot tombar la inconsciència humana va començar a bullir dins meu. Cinc anys després, la situació no és gaire més esperançadora. Només espero que els llops s’enfilin a la roca i vegin venir el núvol de pols. Llavors ens agafarem de les mans, com les dues dones que s’acomiaden, com els dos nois que s’estimen, i ens mirarem als ulls i potser ens adonarem d’alguna cosa. 

Magrana Escena és la branca d’arts escèniques de Magrana Arts & Media SL, una empresa multidisciplinària que combina la producció teatral amb la producció audiovisual.

Donem suport als artistes en la seva gestió diària per donar resposta a les seves necessitats i els acompanyem en la producció i la distribució dels seus espectacles, amb una mirada orientada a la consolidació i la projecció de les seves trajectòries.

Ens apassionen les noves dramatúrgies, els llenguatges innovadors i les propostes artístiques de qualitat que contribueixen a l’evolució de les arts escèniques contemporànies.

Entre les nostres produccions més recents destaquen Tallar-se un peu amb una motoserra, de Bàrbara Mestanza (Sala Beckett i Temporada Alta, 2025); Alícia en un món real, dirigida per Teresa Urroz i coproduïda amb el TNC, La Briana i Raül Perales (2025); L3 Fontana, de Roser i Ferran Vilajosana, coproduïda amb els autors i Raül Perales, amb el suport de la Sala Beckett (2025); Napalm al cor, dirigida per Guillem Sánchez i coproduïda amb la Sala Beckett i Raül Perales (2024); i Rel i grapa, dirigida per Raúl i Víctor Pérez Armero i coproduïda amb Fira Mediterrània i Dansàneu (2024).

També hem coproduït amb Pruna Arts Escèniques els espectacles El Salvador Dalí em fa cosa i El gripau i la llum del matí, escrits i dirigits per Queralt Riera i estrenats el 2024 a la Sala Àtrium i a L’Autèntica Teatre, respectivament.

Actualment estem produïnt L’esquerda en el món, de Roland Schimmelpfennig dirigida per Rodrigo García Olza, que s’estrenarà a la Sala Versus Glòries al Festival Grec 2026.

@magranaarts @joelpesada @oriol_morales

Autor Oriol Morales i Pujolar Direcció Joel Quesada Ajudanta de direcció i moviment Jana Punsola Massaguer Interpretació Annabel Castan, Clara Garcés, Daniel Mallorquín, Francesc Marginet Sensada i Pau Rosell Escenografia Laura Palmer Vestuari i il·luminació Allegra Abril i Gina Moliné Vallès Espai sonor i composició musical Ariadna Tubau Alarcón i Júlia Boncompte Fradera Assessorament geològic i de rescats Xavi Cuello i Francesc Martínez (GRAE) Direcció de producció Xavier Granada i Raül Perales Producció executiva Alba Gómez, Xavier Granada i Raül Perales Fotografies Laia Nogueras Producció Magrana Escena