#fàbricadecreació
PROJECTE DE BATXILLERAT D’ARTS ESCÈNIQUES
El Tantarantana, dins del Programa d’Educació i Cultura com a fàbrica de creació, col·labora amb l’assignatura d’interpretació del Batxillerat en Arts Escèniques de l’Institut Milà i Fontanals.
La directora i dramaturga Begoña Moral i el director i dramaturg Jordi Casado i Olivas, professionals de les arts escèniques en actiu, imparteixen l’assignatura anual de Pràctiques Escèniques, que suposa el contacte directe de les i els alumnes amb l’espai escènic i l’equipament tècnic d’un teatre professional.
El Projecte de Batxillerat d’Arts Escèniques suposa per als alumnes una entrada al món del teatre des d’una vessant totalment pràctica, a través d’un procés de creació participatiu i seguint totes les passes d’una producció teatral professional. Es treballa per potenciar el coneixement de diferents llenguatges escènics, el treball en equip i la llibertat expressiva. Els objectius de l’assignatura són l’exploració, la creació, el gaudi i de la celebració del fet escènic, tant durant els assajos com durant les funcions.
DESCRIPCIÓ DE L’ESPECTACLE
Una peça de creació col·lectiva dels alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES Milà i Fontanals amb Jordi Casado i Olivas i Begoña Moral.
Qui és, l’Àlex? És una alumna exemplar? Un ballarí professional? Una xef que s’ha fet famosa gràcies a les seves croquetes? És un presoner d’ell mateix? Una víctima, una falsa víctima, o una hipòcrita? Amic? Espectadora? Traïdora? Enemic? De quin bàndol està, l’Àlex?
AlexandrIA és un viatge fragmentat que explora una narrativa fragmentada en un món igualment fragmentat. Els múltiples escenaris que ens planteja, aparentment aleatoris, sovint contradictoris, i permanentment enfrontats, ens conviden a navegar pel món de la mateixa manera que ho fa l’Àlex: d’una manera aparentment aleatòria, sovint contradictòria, i permanentment enfrontats amb nosaltres mateixos – amb nosaltres mateixes – mentre intentem arribar a port, tot sortejant expectatives, pors, nostàlgies i pretensions. Una peça coral i multidisciplinar amb 17 joves artistes que intenten narrar la història de l’Àlex, i que, intentant-ho, ens expliquen la seva.
INFORMACIÓ
HORARIS*
DIJOUS 18H
DIVENDRES 18H
*ACTIVITAT TANCADA
IDIOMA I DURADA
Català | 70′
FITXA ARTÍSTICA
DIRECCIÓ
JORDI CASADO I OLIVAS
BEGOÑA MORAL
DRAMATÚRGIA
JORDI CASADOI OLIVAS
I ELS I LES ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT ESCÈNIC
ESPAI ESCÈNIC
JORDI CASADO OLIVAS
BEGOÑA MORAL
INTÈRPRETS
YAIZA ARCO
SAMANTHA DE LA TORRE
AVRIL FARINA
AINA FEIXAS
MARINA GÓMEZ
MAFALDA GORNÉS
MARIA HERRERO
LEYRE MORENO
ABRIL MORENO
LAIA PALLÀS
BRUNO PUIG
TERESA PUJOL
JUDIT SÁNCHEZ
GRETA SANTANA
POL SARGATAL
MANUEL SERRANO
EMA USETA
ESPAI SONOR
JORDI CASADO I OLIVAS
I ELS I LES ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT ESCÈNIC
DOCENTS
GUILLEM MOTOS
BEGOÑA MORAL
Agraïments: Julio Álvarez, Roc Vilaró, Khadija El Mzouz,Marina Marina, James Petinez, Alba Eguren, Noa Recuero, Ana Pereira.
GALERIA
NOTES SOBRE EL PROCÉS DE CREACIÓ
Fa nou mesos que intentem esbrinar qui és l’Àlex. Que ens trobem dues hores a la setmana cada setmana per definir l’Àlex. Per construir l’Àlex, per posar-li límits, per marcar-li el territori, per acotar-li les opcions. Fa 9 mesos que posem l’Àlex a prova. Que sotmetem l’Àlex a exàmens. Que l’interroguem. Que li fem preguntes. Que volem que ens respongui les preguntes que li fem per poder saber d’una vegada per totes de qui parlem, quan parlem de l’Àlex. A qui ens referim. De qui és, la història que expliquem. Fa nou mesos que ho intentem saber, i fa nou mesos que no ho aconseguim.
La nostra obsessió durant tot el procés de creació d’AlexandrIA, juntament amb la Begoña (no podria haver trobat una còmplice millor), el Guillem, i tota l’estructura humana que hi ha al voltant del programa d’Educació i Cultura del Teatre Tantarantana, ha estat (i segueix sent) la de donar veu a les joves artistes que veureu en escena. Generar un espai on puguin dir el que volen dir, i on ho puguin fer de la manera que volen fer-ho. Un espai d’inquietuds, de límits desdibuixats, de preguntes abundants i de respostes més aviat inexistents. Un espai de dubte, i per tant, de decisió. Un espai on, després d’intentar definir-la, acotar-la, construir-la i limitar-la, la pròpia peça s’acaba emancipant del procés de creació. Un espai, doncs, d’emancipació.
Al final, intentant explicar la història de l’Àlex, segurament hem acabat explicant la nostra història. La del procés que hem viscut. La història d’un grup de joves artistes que volen descobrir qui son sobre l’escena, que posen a prova els seus límits, que es rebel·len contra les idees imposades, que es permeten perdre’s pel camí, i que, malgrat tot, aconsegueixen trobar la seva pròpia veu en un món d’algoritmes, trends, fakes, pantalles i filtres.
Potser no sabrem mai qui és l’Àlex. Potser no ens ho respondrem mai. O potser ens adonarem que les preguntes que li fem a l’Àlex diuen més de nosaltres que de l’Àlex. Qui sap. Potser en realitat, en el fons, i sense saber-ho, sempre hem sabut qui és l’Àlex.
Jordi Casado i Olivas