<<Inspirades en les experiències recopilades i en les aportacions de les persones implicades>>

Volem fer visible l’invisible mostrant una realitat desconeguda per a la majoria, la de les persones psiquiatritzades que han patit algun tipus de maltractament durant els seus ingressos mèdics i han volgut compartir amb nosaltres la seva veritat. Una veritat que traslladem a escena valent-nos d’una convergència de pràctiques artístiques (teatre, poesia, performance, dansa, música en directe, videoescena, peces sonores, etc.) inspirades en les experiències recopilades i en les aportacions de les persones implicades, algunes de les quals pugen a l’escenari amb nosaltres, a vegades a través del seu testimoni; unes altres, a través de la seva veu o imatge i, en el cas del poeta, performer i activista “boig” Rafael Carvajal, en cos i ànima. Ell compta en primera persona sobre l’escenari la seva experiència en els seus diferents ingressos mèdics i és un dels pilars fonamentals de la nostra obra.

La contenció mecànica és una pràctica en desús en altres països (al Regne Unit està prohibida des de fa més de 10 anys) per la violència inherent que posseeix. Si atenem els protocols hospitalaris, es tracta de l’aplicació, control i extracció de dispositius de subjecció mecànica utilitzats per a limitar la mobilitat física. Les persones a les quals se’ls aplica poden romandre lligades amb corretges en cintura, canells o turmells durant hores, o fins i tot dies, depenent de la decisió del personal sanitari.

Aquesta privació de la llibertat se sol exercir de manera opaca i no controlada. De fet, no és possible accedir a registres on s’expliqui quina persona és lligada, per qui, per què, durant quant temps ni com. A això cal afegir un marc normatiu bastant difús que, a grans trets, ve definit per legislacions autonòmiques i els ja citats protocols, que faciliten, en cas de seqüeles greus o mortals, impunitat per als responsables i silenci per al públic generalista. Tal vegada l’episodi més paradigmàtic és el de Andreas Fernández González, morta amb 26 anys en la unitat psiquiàtrica de l’Hospital Central d’Astúries després de romandre 75 hores lligada a un llit. Allí va morir de meningitis amb un fals diagnòstic de salut mental fonamentat en antecedents familiars.

Aquest desgraciat incident és la punta de l’iceberg d’una realitat que traslladem a escena en Contención mecánica, una proposta que introdueix aspectes testimonials, performatius i socials, amb la consegüent superposició de llenguatges escènics, per a derrocar barreres des de l’escenari i servir d’altaveu a un col·lectiu invisible i inaudible per a la majoria: el de les persones psiquiatritzades que han patit algun tipus de vulneració de drets.

Com a companyia fa vuit anys que treballem el teatre documental i de denúncia social a través de testimonis en primera persona. La primera vegada va ser amb La liberación de la locura (2017), obra sobre l’estigma social dels diagnòstics de salut mental; la segona, amb Anafha (2019), peça que contava la història real d’una nena afganesa refugiada amb la qual manteníem contacte directe i que va ser estrenada al Festival Surge Madrid; i la tercera, amb Contención mecànica, presentada en el Teatro del Barrio, també dins del marc de Surge Madrid, i seleccionada per a la seva estrena absoluta al Festival de Otoño 2023, sent posteriorment programada en altres festivals com el MeetYou 2024 de Valladolid, L’Altre Festival de Barcelona i el CENIT 2024 (Certamen de Nous Investigadors Teatrals) de Teatre TNT de Sevilla, on va resultar guanyadora del premi al millor espectacle. El mes vinent d’octubre estrenem en el Teatro del Barrio, també dins de Surge Madrid, un nou espectacle: El hambre imposible de ser normal. Tots els nostres projectes comparteixen un mateix objectiu: que la realitat es filtri en escena per a intentar transformar-la.

@teatrodelosinvisibles

Dramatúrgia i direcció Zaida Alonso Ajudantia de direcció i assistent en la dramatúrgia Javier Pardo Interpretació Jesús Irimia/Pablo Alamá, Júlia Solé, Javier Pardo, Zaida Alonso i Rafael Carvajal Activista boja col·laboradora Marta Plaza Disseny i tècnica d’il·luminació Bibiana Cabral Espai sonor Jesús Irimia Tècnic audiovisual Pablo Alamá Tècnica en gira Ana López Coreografia Javier Pardo Videoescena i fotografia Jessica Burgos Comunicació Javier González, Adiria Mirada externa José María Esbec y Camila Vecco Acompanyaments artístics Alberto Velasco, Pablo Chaves, Andrea Jiménez i Noemí Rodríguez