<<Com ens hi relacionem, des de la nostra joventut, amb aquesta vellesa?>>

Cristina és una tragicomèdia que reflexiona sobre la vellesa, les cures i l’ansietat. Vivim en un context sociocultural histèric que ens envia missatges contradictoris: viu el present, però cuida’t; has de sortir de festa i ser feliç, però la felicitat només depèn del teu interior; ves a teràpia i treballa’t: el teu èxit laboral depèn només de la teva força de voluntat. Tot això ha provocat que les generacions més joves basculem entre l’ansietat més desconnectada i l’apatia més sufocant.

On queden les cures en tot aquest context? I la vellesa? És aquell tram de la vida que es relega a l’oblit. Humans no-productius que només existeixen com a objecte de cures. Com ens hi relacionem, des de la nostra joventut, amb aquesta vellesa? Quines són les pors que ens genera? Quin és el futur que preveiem o que temem? Estem construint el present que volem per al futur que ens espera?

Cristina se situa en una boda, cerimònia-ritu de pas que inevitablement ens situa en l’ideari de “per tota la vida”. Un context festiu on tothom s’ho passa bé. Què passa quan tres dones joves no són capaces de gaudir-lo? Què els passa quan aquesta allau de futur les atropella?

A través de l’humor, el patetisme, la poesia i la ràbia, Cristina planteja una reflexió sobre el present paralitzat que viu una part de la joventut (occidental i privilegiada), i sobre els espais de cures que estem obviant i oblidant en la nostra societat.

Cia. Fantàstica maravellosa