#elrito #recordaresresistir #barcelonaargentina #tragediadesobedient
SINOPSI
<< Una noia borratxa només vol arribar a la veritat >>
La Júlia és una jove catalana que veu trontollar la seva rutina quan topa amb una dona que ha vingut nedant des de l’Argentina. Aquesta trobada absurda i màgica fa emergir una història familiar enterrada: la desaparició de la seva àvia durant el franquisme, un secret que la seva família ha silenciat durant generacions. Ara, la Júlia haurà de recordar allò que tothom va decidir oblidar.
INFORMACIÓ
HORARIS
Dilluns a divendres 20:00
IDIOMA I DURADA
Català i castellà | 70 minuts
GÈNERE
Tragèdia grotesca
ESPAI
Sala Àtic 22
CONDICIONS DE LES SALES
La Sala Àtic 22 està en un segon pis, l’accés es fa per escales i l’espai no disposa d’ascensor. Més informació sobre l’accessibilitat del teatre en el següent enllaç.
PREUS
Entre 11’50€ i 24€. Més informació sobre preus, descomptes i abonaments en el següent enllaç.
NOTES D’AUTORIA
<< Una manera d’estar al costat de la memòria sense quedar-hi empresonades, de conviure amb els fantasmes sense deixar de riure ni de respirar >>
Aquest projecte escènic explora els paral·lelismes entre la memòria històrica d’Espanya i la de l’Argentina, dues societats marcades per la violència d’estat, la desaparició forçada i el silenci com a política. A través de la trobada simbòlica entre dues dones s’activa una xarxa de records silenciats, traumes heretats i preguntes sense resposta, posant també en relleu el paper que moltes dones han tingut en la preservació i transmissió d’aquestes memòries.
La memòria és molt més que el record d’un fet: segons la neurociència, és un procés viu, creatiu i mutable que construeix la nostra identitat. Recordar no és tornar al passat, sinó donar-li sentit des del present. Aquest projecte escènic posa en joc aquesta concepció: el cervell busca tancar històries, omplir buits, ressignificar absències. I el teatre, com la memòria, fa present allò que ja no hi és.
Per mirar de cara el dolor, necessitem riure’ns-en, desobeir-lo i despullar-lo de solemnitat. Proposem transitar la ferida amb humor i sarcasme, com una manera de desafiar el pes de la tragèdia i de retornar la vida allà on només hi havia silenci.
És un viatge de Charly García a Las Ketchup, del lament al deliri: una celebració de la vida que sobreviu entre les runes. Habitar el que és grotesc esdevé un acte de supervivència — una manera d’estar al costat de la memòria sense quedar-hi empresonades, de conviure amb els fantasmes sense deixar de riure ni de respirar.
El projecte estableix una relació amb la ciutat de Barcelona a través de la reflexió sobre la memòria històrica i les absències que encara formen part del nostre present. La repressió franquista va deixar milers de persones desaparegudes i famílies marcades pel silenci, una realitat que travessa la memòria col·lectiva. Alhora, la proposta posa en relació aquesta memòria amb la de la dictadura argentina.
Barcelona ha estat també ciutat d’acollida per a persones exiliades de l’Argentina, fet que converteix la ciutat en un espai de trobada entre diferents memòries de la repressió i de la lluita per la veritat i la justícia.
COMPANYIA
Los Bordes neix com una associació creada per Sofia Introcaso, inicialment com una productora de cinema independent i evoluciona cap a les arts escèniques impulsada pel desig d’explorar nous llenguatges i crear experiències efímeres i compartides. La companyia reuneix la mirada cinematogràfica de Sofia Güerzoni, formada en cinema experimental i vídeo-arxiu; la recerca en teatre físic i performance de Júlia Morella; i l’univers escènic de Lucía Daniele, vinculat al teatre, la dansa i el circ contemporani. D’aquesta trobada neixen projectes híbrids que dialoguen entre cos, memòria i imatge.
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia i direcció Sofía Güerzoni Interpretació Júlia Morella i Lucía Daniele Producció Los Bordes
A partir d’una creació col·lectiva.
GALERIA
