<< Aquest espectacle ha reunit un grup de bolleres que, acompanyant a la Rugalla, hem fet la nostra comunitat >>

És surrealista i quasi còmic llegir el manuscrit real del judici que es va fer a Margarida de Rugall al segle setze per arribar a la conclusió que era una bruixa i calia assassinar-la. Vist des de l’actualitat no hi ha cap dubte que els calien excuses rocambolesques i arguments caragolats per poder acusar una remeiera i llevadora viuda de bruixeria. Però què passarà quan d’aquí a uns quants segles algú llegeixi les excuses absurdes amb les quals avui es legitima el masclisme o la lesbofòbia?

Per sort, a més d’aquesta penosa herència patriarcal, tenim una altra herència: la de la comunitat, dels grups de bruixes que al segle XVI feien pinya d’amagat per compartir històries, remeis, penes i alegries. I, també per sort, aquest espectacle ha reunit un grup de bolleres que, acompanyant a la Rugalla, hem fet la nostra comunitat, el nostre cercle d’històries, remeis, penes i alegries.

El darrer foli del judici de Margarida de Rugall s’ha extraviat. I, tot i que el més segur sigui que Margarida de Rugall fos executada, aquesta falta de conclusió jurídica és l’escletxa que l’art aprofita per imaginar possibles finals alternatius, on la màgia, la fe i l’amor entre generacions ocupa l’espai que va ocupar una soga.

Clara Manyós (Barcelona, 1989), és artista multidisciplinària centrada en arts escèniques. Estudia Periodisme a la UAB (2007) i Art dramàtic a l’Institut del Teatre (2012) i després centra la seva carrera professional en la direcció escènica de teatre, treballant tant en projectes propis com col·laboracions amb altres companyies, on destaca la seva tasca com a directora d’actors, directora d’escena i performer/actriu. Sempre flirtejant amb el teatre postdramàtic, la creació col·lectiva, la interdisciplinarietat i la inclusió de no actors en els seus espectacles.

En els darrers anys ha dirigit els espectacles La Por a la pell (2025), Daughters (2024), L’Important és participar a la Gleva Teatre (també participa com a actriu, 2023), Indestructibles a Àtrium BCN (2022), Foscor a Sala Versus (2022), Frank al Teatre Lliure (2021), i la lectura dramatitzada Les Cartes al TNC (2021), entre d’altres. Darrerament, també ha participat com a actriu en diversos espectacles i performances, la majoria dels quals de nova creació. La seva multidisciplinarietat l’ha dut a participar en projectes molt diversos assumint rols molt diferents (direcció, interpretació, assessoria, ajudanties, locucions, cinema, dramatúrgia…).

El 2020 entra al món del cinema com a acompanyant de no actors a la pel·lícula Alcarràs de Carla Simón (pel·lícula guanyadora de l’Ós d’or de Berlin). Després d’aquesta primera incursió, farà l’acompanyant de diverses pel·lícules, tant a actors com a no actors: Muyeres de Marta Lallana; Un cel de Plom amb Nausicca Bonin; Creatura d’Elena Martín, Los Tortuga de Belén Funes, Sirat d’Oliver Laxe i Corredora de Laura García Alonso.

Manyós combina la direcció teatral amb l’acompanyament d’actors en cinema i a més és docent de direcció de No Actors a l’ESCAC i Elisava.

@claramanyos

Direcció Clara Manyós Dramatúrgia Queralt Riera Breus modificacions del text Clara Manyós Ajudantia de direcció Rita Ollé Interpretació Blanca Garcia-Lladó, Paula Blanco, Glòria Ribera i Montse Pelfort (el 4 de novembre actua Clara Manyós en substitució de Paula Blanco) Composició musical i disseny de so Jordi Cornudella Escenografia i il·luminació Sandra Prat (taller11) Vestuari Iris Ros Propietària del contrabaix Jana Vallvé Fotografies promocionals Estudio Ruano Fotografies escena Edu Bayer Vídeo Joan Gastó Direcció de producció Xavier Granada Producció executiva Xavier Granada, Alba Gómez i Raül Perales Una producció de Magrana Escena

Agraïments Mònica Bofill, Marta Amatller, Judit Pujol, Jana Vallvé, Oriol Corral, a la gent motivadíssima dels teatres amateurs de Catalunya, a les nostres amigues.