<< Si treballes d’alguna cosa que no t’agrada no podràs ser feliç. I això és un llast terrible pels adolescents i joves >>

Isaac és una peça senzilla, que es fonamenta en un diàleg entre dos personatges que sembla que no es coneguin, però que en realitat són dues cares d’una mateixa moneda. El boc es presenta al supermercat on treballa l’Isaac com si es tractés d’un alter ego que apareix per fer aflorar els pensaments del protagonista. Durant la peça s’utilitza com a pilar central el símil de la història d’Isaac i Abraham en què el boc expiatori se sacrifica per salvar la vida d’Isaac; en el cas de la peça és el protagonista Isaac qui se sacrifica pels altres.

Com a autor, el procés d’escriptura de la peça va començar a partir d’algunes experiències pròpies, d’altres de manllevades i de pors compartides amb els meus amics. Jo soc professor d’institut de secundària, treballo amb adolescents i el procés d’escriure i pensar aquesta peça prové de la meva experiència com a docent. Durant anys he pogut observar que hi ha una preocupació que quan jo era adolescent ja existia i ara s’ha accentuat: la teva felicitat dependrà de quant feliç et faci la teva feina i de quantes expectatives (imposades per altres) siguis capaç de complir. Si treballes d’alguna cosa que no t’agrada no podràs ser feliç. I això és un llast terrible pels adolescents i joves que bolquen les seves expectatives en l’àmbit laboral. Aquesta és una part de la meva experiència, l’altra és el contacte amb els altres professors. M’he trobat amb arquitectes, químics, escriptors, etc. que han hagut de sacrificar els seus somnis i que han vist les seves expectatives vitals (i laborals) transformades: han deixat empreses que els agradaven per ser professors i cuidar els fills, ho han fet perquè no hi havia alternativa, etc. però hi ha una sèrie de perfils recurrents que exhumen frustració (no tots els professors, evidentment!). Segurament en el fons tan sols parlo de mi i de la meva experiència quan intento convèncer-me que el que faig, sacrificant oportunitats en favor d’una suposada estabilitat, és el que toca fer, i que a la meva edat ja hi hauria d’haver un seguit d’objectius assolits. Qui sap…

El que sí que puc dir és que el text és absolutament honest, està escrit des d’una sinceritat absoluta i amb una gran senzillesa per fer el màxim de propera la història. En la història de l’Isaac he intentat que tothom s’hi pugui sentir identificat, més enllà de quins hagin estat els disparadors inicials, he buscat la universalitat en els personatges: qui no s’ha sentit traït per algú que estimava? Qui no s’ha sentit que ha hagut de carregar amb responsabilitats que no li pertocaven? Qui no s’ha trobat justificant actes que no entenia pensant en l’harmonia familiar?

Ramon Micó Vallvé
La Rara