Un procés polític.

Quan diem que JENIN feat RAVAL és un procés artístic, però també polític, no ens referim només a la temàtica de l’espectacle, sinó que aquest projecte ha estat concebut i executat a través d’un profund intercanvi polític entre dos territoris en disputa, i això és el que fa de JENIN feat RAVAL una peça poc comuna.

Un altre element que fa que JENIIN feat RAVAL sigui un projecte especial, és que l’espectacle és protagonitzat per cinc dones d’aquests dos indrets, però s’escenifica a les dues bandes del Mediterrani de manera independent, amb una part important d’audiovisuals que permet la participació de totes les actrius encara que les “del directe” siguin només les d’un territori (el d’on s’escenifica). Les dones que ens han ajudat (a través de les seves experiències) a explicar les realitats polítiques i socials dels dos territoris són també les actrius de JENIN feat RAVAL, tercer element diferencial que va lligat als dos anteriors.

Que aquest projecte fos un intercanvi polític d’inici a fi, volia dir que les dones entrevistades per a la creació de la dramatúrgia, les dones que estaven fent aquest intercanvi polític a través d’entrevistes i viatges, n’havien de ser també les actrius, culminant el procés. Dones amb trajectòries vitals molt diferents, implicades en lluites socials i polítiques, vinculades als territoris. El fet que no siguin professionals, doncs, no respon a cap voluntat de “realitat” extra, ni a cap idea relacionada amb la legitimitat d’interpretar o no un paper que et sigui aliè. Si no a aquesta voluntat de dur a terme un procés polític-artístic.

Per altra banda, hi trobem la voluntat de no seguir elititzant les arts escèniques. Democràcia cultural vs democratització cultural. Crec que la classe treballadora hem de formar part de la cultura no només com a meres consumidores, i això també significa produir arts escèniques. Vull dir, amb això, que exclusivament estan produint art les classes benestants i la burgesia? No, però a ningú se li escapa que la classe treballadora no som el segment de la població que més acudeix
al teatre, i sobretot tampoc som el segment de població que produeix més teatre. Canviar això no és possible amb l’acció individual ni amb un sol espectacle, és evident, però aquest procés forma part de la voluntat de revertir aquesta situació.

Escriure JENIN feat RAVAL m’ha portat grans i preciosos reptes. La fase d’entrevistes em va ajudar a identificar quins elements em permetrien enllaçar les històries i els llocs, fos per trets diferencials o pel que tenien en comú. Així, els espais i la comunitat, el sentiment (o no) de pertinença; la relació amb el lloc en què vivim o en el que no ens permeten viure; tot això és al centre del relat. I ha estat una feina complexa poder parlar de tot plegat posant en relació dos territoris sense entrar en comparacions. La col·laboració amb el Freedom Theatre ha estat també crucial. No podia ser d’altra manera. Si volem explicar dues realitats a través de les persones que en formen part, al territori palestí havíem de comptar amb un agent local. I el Freedom Theatre va ser des de l’inici l’opció desitjada. Per la seva trajectòria, la seva tasca, la seva manera d’entendre el teatre, el seu vincle amb la comunitat.

Tot plegat, un viatge molt enriquidor personalment, col·lectiva i política, que esperem que el públic gaudeixi com nosaltres.

Xantal Gabarró
La Material Teatre