<<Ara vivim amb l’afany de construir-nos com a producte>>

Quan la Núria, la Mar i la Sara (La Frenètika) em proposen escriure i dirigir una obra seva com a companyia em fascinen les seves ganes de fer teatre i la seva energia emprenedora. La idea era partir de zero completament. Abans d’escriure res volia veure-les en escena juntes, treballar amb la presència dels cossos en escena i fer propostes a partir del que imaginava veient-les. La meva proposta era reflexionar sobre el fet d’observar i de deixar-se observar.

Una de les coses que elles em van dir durant aquelles primeres trobades és que volien ser més gamberres en escena, i ràpidament vaig pensar que jo sempre he volgut cultivar un esperit punk en les meves obres de teatre, tot i no poder desprendre’m d’un sentiment conservador. Ràpidament, vaig pensar en el moviment RiotGrrrl dels noranta i vaig veure que havien de ser un grup de música, unes noies rebels que no volen ser com la resta. També vaig recordar que a l’inici de la meva escriptura vaig estar molt influenciat pels dramaturgs del denominat moviment In-yer-face (Mark Ravenhill, Sarah Kane), també dels noranta i que aquest referent com a punt de partida ens aniria molt bé. Vaig pensar que si llavors escrivien sobre una època marcada pel consumisme portat a les últimes conseqüències, ara vivim amb l’afany de construir-nos com a producte. Vivim pressionats per un present ràpid i fugaç sustentat pel multitasking i l’autoexplotació.

Des de La Frenètika, sempre hem tingut la necessitat d’explorar temes que ens interpel·len directament com a creadores i com a persones. Ens interessa parlar de les contradiccions entre la rebel·lia que reivindiquem i la pressió que sentim per encaixar o destacar.

Tenim la necessitat de dir el que normalment no es diu. De posar veu a inquietuds, pors o contradiccions que potser no són només nostres. Obrim espai per a les narratives que incomoden, que qüestionen, que remouen. Perquè sabem que crear és, també, una forma de trencar silencis. Ens agrada jugar amb el llenguatge escènic, desbordar-lo, i fer-lo dialogar amb altres disciplines. A partir del text com a base, integrem la música en directe i el moviment com a eines expressives que amplien el discurs i donen cos a allò que, sovint, no es pot explicar només amb paraules. Volem un teatre viu, visceral i en tensió constant.

Les obres que hem creat fins ara reflecteixen les nostres ganes de dir, de qüestionar i de jugar amb els límits de l’escena. A Camille (2023–2024), en gira per Catalunya, vam explorar el ressò de Camille Clau del des de la sàtira i el documental, barrejant dansa, text i música en directe. A Oferta i demanda (2024), estrenada al Festival Test, vam parlar del consumisme teatral i del poder de l’espectador dins una distopia escènica. I a PPP (2024), de Roger Torns, estrenada a Buenos Aires, vam explorar la violència, el rebuig i els límits del cos a través de la figura de l’animal potencialment perillós.

@cialafrenetika 

Direcció i Dramatúrgia Roger Torns Interpretació Sara Marco, Mar Martí i Núria Orellana Escenografia, vestuari i disseny de llums Camille Latron Producció Cia La Frenètika