#LAMEVAVIOLÈNCIA

La Judit ha fet de la seva ira un sistema de vida. Sempre està tancada a casa i les seves víctimes acaben sent les persones que conviuen amb ella: el seu amic Sebi i la seva companya Lara. Ells li segueixen el joc com poden, però ara està arribant a uns límits insuportables. La Lara, per la seva part, està començant a fer passos per apropar-se de nou a la seva família de la qual es va deslligar un cop va conèixer la Judit. Avui és el dia que ha de trobar-se amb el seu germà Abel, exemple del sector de la societat al qual la Judit ha declarat la seva guerra personal.

La meva violència se centra en unes persones violentades pel seu entorn i que no saben com gestionar la ràbia i la ira que senten dins seu, ja sigui per bloqueig mental, per por o perquè no saben cap a on ni cap a què dirigir-les. I mentrestant, el temps avança i la joventut s’evapora.

La meva violència és un text inspirat lliurement en l’obra de John Osborne Look back in anger, que a casa nostra es va conèixer amb el títol Amb la ràbia al cos. Es tracta d’un encàrrec que Produït per H.I.I.I.T ha fet al director i dramaturg Llàtzer Garcia. De l’obra original ens quedem el seu esperit, irat i inconformista, amb uns personatges que es neguen a ser hipòcrites, a viure com zombis, personatges que prefereixen patir perquè en el patiment es reconeixen com a humans. Produït per H.I.I.I.T, companyia integrada per Laura Daza i Roger Torns, ha decidit comptar aquest cop amb una visió externa per tal de poder submergir-se en un treball actoral hiperrealista, cru i acurat. Per això compten amb en Llàtzer Garcia, autor i director amic amb qui tenen afinitat i coincidències en la manera d’entendre el fet teatral i el treball en escena, i que en els seus muntatges busca aprofundir en l’ànima, els desitjos i les raons dels personatges.

Look back in anger, l’obra teatral de John Osborne –que a casa nostra es va conèixer amb el títol Amb la ràbia al cos– és el text que més ha influenciat la meva escriptura. La pols, Sota la ciutat o Els somnàmbuls contenen referències més o menys explícites a aquesta obra de 1956. No és fàcil explicar la passió que et desperta alguna cosa determinada, sobretot si és una passió que es manté amb els anys i que de tant en tant hi tornes perquè allà hi ha les preguntes -que no respostes- que intentes provocar amb el teu teatre. Crec que el que puc dir és que sempre m’ha atret poderosament la fúria, la urgència i la poesia que desprèn tota l’obra. El seu personatge principal, Jimmy Porter, és un dels més incòmodes, contradictoris i turmentats que ha produït la literatura dramàtica. Un personatge violent, lleial, maltractador, ferotge i d’una gran sinceritat, que ataca sense pietat el seu temps, la seva societat i els que l’envolten. I amb una ferma convicció: sense l’acceptació del dolor no som éssers humans. En molts sentits no és allò que se’n diu un personatge exemplar… però des de quan volem veure només vides exemplars a l’escenari?

Sempre he volgut fer el meu propi Look Back, però mai acabava de trobar ni el quan ni el com. Així doncs, quan Produït per H.I.I.I.T em van proposar treballar amb ells, ràpidament va néixer La meva violència.

La meva violència no és una versió fidel a l’original. Ni tan sols és una versió; és un text nou inspirat en l’obra d’Osborne, del qual n’agafa l’essència, per parlar de persones que no volen o no saben adaptar-se a un món que cau a trossos, a un món que no se’n surt. En Jimmy passa el seu testimoni a la Judit, una jove dominada per la ira – l’anger de l’original- de la qual no sembla que vulgui desfer-se’n. I vol que domini a tothom que comparteix el seu mateix sostre, ja sigui la seva estimada Lara o el seu company Sebi. Però la ira de la Judit és quelcom necessari en aquest món nostre si no ens volem convertir en una mena de zombis cools, en uns éssers sotmesos a l’apatia i la paràlisi. Com diu Raül Garrigasait, al seu assaig sobre la ira: “La força de la ira és massa gran per renunciar-hi. És perillós i contraproduent reprimir-la, perquè la ira sorgeix d’una preocupació fonda i real, d’una relació intensa amb una cosa que ens toca de molt a prop; reprimir això és com tallar la nostra relació amb el món.”

Llàtzer Garcia