A La Canina ens plantegem cada espectacle com un joc nou, encara per inventar, on crearem el taulell, les cartes, les normes i amb el qual, després sabem que jugarem sense prendre’ns massa seriosament. La nostra creació, fins el moment, diria que és eclèctica i variada malgrat tenim molt clar el rumb que volem seguir com a companyia i pel qual hem apostat fort en aquesta nova peça, Mitja Taronja.

Partim d’una situació vista sovint (potser massa, diran molts) en teatre, el sopar d’amics. Ho fem a consciència, volíem jugar a una obra “olla a pressió”, tot i que l’hem portat al nostre terreny. El motor serà una revelació, una petita bomba, que d’entrada pot semblar delirant i que intentem aterrar per tal de permetre’ns tensar la relació paradòxica entre l’humanització dels objectes i la instrumentalització de les persones.

També hem volgut posar prova la relació entre allò que diem i allò que pensem realment, entre allò desitjat i allò acceptable, veure qui són els personatges dins del seu cap, convertir els seus pensaments més íntims en material que creiem que forma part de l’imaginari col·lectiu.

Tot això per dir que, al capdavall, entre tota aquesta arqueologia de les relacions humanes, hem fet un homenatge a les pel·lícules romàntiques de la nostra pre-adolescència. Llàstima que la vida no sigui una pel·li romàntica de la Meg Ryan.

Sílvia Navarro i Perramon

SMEG, Naranjas  Torres, Cartonajes M.Petit, Velcro, Biel Terradas (B Lion), Albert Tola, Jordi Casado, Parking Shakespeare, Believe Teatro, Aitor Rodero, Lídia Laborda, les tietes cangurs i a tothom que ha estat un grill imprescindible per exprimir aquesta taronja.

Menció especial a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació com a espai col·laborador.