#lamujerenferma #escenacríticaimemòria #xile #residènciesinternacionals #fàbricadecreació

<<Habitar el cos malalt: una dramatúrgia de la vulnerabilitat, les cures i les resistències al marge de la lògica de la productivitat>>

La residència al Tantarantana inaugura el procés d’escriptura de La Mujer Enferma, un projecte dramatúrgic que busca interrogar la malaltia més enllà de la seva dimensió clínica, per pensar-la també com una condició social, política i afectiva.

Un dels principals impulsos d’aquesta recerca neix de la lectura de La teoría de la mujer enferma de Johanna Hedva. A partir de la seva pròpia experiència amb una malaltia crònica, Hedva escriu aquest assaig durant les mobilitzacions de Black Lives Matter, preguntant-se què passa amb aquells cossos que no poden ocupar l’espai públic: els qui no es manifesten perquè estan malalts, tenen una discapacitat, cuiden altres persones o, simplement, no poden sostenir físicament la protesta. La seva reflexió desplaça la idea tradicional d’acció política i situa la vulnerabilitat i les cures com una part fonamental d’aquesta.

Aquest text va trobar un ressò inesperat en la meva pròpia experiència. A finals del 2017, a la meva mare li van diagnosticar una malaltia degenerativa i, durant la revolta social a Xile, les seves cures van ocupar el centre de la meva vida quotidiana. La intersecció entre aquesta experiència íntima i les preguntes plantejades per Hedva va obrir una inquietud que avui impulsa aquesta escriptura: quins relats produeix la malaltia? Com viuen les dones el deteriorament dels seus cossos? Quines violències, afectes i formes de resistència emergeixen d’aquests cossos que romanen fora de la lògica de la productivitat?

La residència proposa començar a construir una dramatúrgia a partir d’aquestes preguntes. No busca representar una malaltia específica, sinó escoltar les múltiples maneres en què dones i persones d’identitats feminitzades narren l’experiència d’habitar un cos malalt. L’escriptura es mourà entre l’autobiografia, la ficció, l’arxiu i el testimoni, construint una poètica escènica en què la malaltia pugui aparèixer no només com un diagnòstic, sinó també com una experiència compartida i profundament política.

Durant aquestes dues setmanes es desenvoluparà un laboratori de recerca i escriptura a partir d’arxius personals, entrevistes, materials documentals i bibliografia feminista. Les diferents veus reunides no buscaran construir una veritat universal sobre la malaltia, sinó un conjunt d’experiències situades que dialoguin entre elles. En aquest sentit, la proposta de Donna Haraway sobre els coneixements situats es converteix en una pràctica d’escriptura: parlar sempre des d’un cos concret, una experiència parcial i una memòria encarnada. La residència contempla, a més, un taller d’escriptura per a dones i dissidències, entenent l’escriptura com una pràctica corporal i col·lectiva, així com un col·loqui amb investigadores, artistes i activistes feministes i transfeministes que permeti obrir les preguntes del projecte cap a un espai de reflexió compartida.

Més que escriure una obra acabada, aquesta residència busca trobar una veu. Una veu capaç de transformar l’experiència de les cures i de la malaltia en una poètica escènica que interpel·li la manera com les nostres societats imaginen, silencien o exclouen els cossos malalts.

La companyia xilena Plataforma Escena, Crítica y Memoria forma part de les Residències Internacionals del programa Internacional del Tantarantana com a fàbrica de creació, que impulsa processos de creació, investigació i dramatúrgia desenvolupats en col·laboració amb artistes, companyies i espais internacionals.